divendres, 27 de juliol del 2007

de vacances...


Bé, acabo amb penes i treballs...

Encara estaré per aquí uns dies (marxo el 16 d'agost), però m'agafo vacances bloquils fins pràcticament el setembre, suposo (de fet, ja fa uns 15 dies que les he començat...)

En fi, salut i peles, descanseu i agafeu forces per la nova temporada, que promet ser molt emocionant (fusions, absorcions, leasings, publicació d'algun disc, viatges interestelars i desintegració de matèria, segons m'han avançat els guionistes...)

dilluns, 16 de juliol del 2007

l'estrés que et mossega la cua (II)...


(Com poden veure vaig tant estressat que ja no puc ni actualitzar dignament el bloc ni per seguir una sèrie com aquesta on intento explicar perquè estic estressat...)

Aquesta foto és del concert del passat dia 5 a Tordera on, de moment, acabava el "DijousToco Tour", la gran gira mundial que m'ha dut pels cinc continents (Calella i Tordera, bàsicament, després de la suspensió per part de l'organització del concert a Girona).

El repertori, com ja havia anunciat, va ser totalment diferent al de Calella (cap de les cançons que vaig tocar a Tordera l'havia tocat a Calella, i viceversa). Va anar molt bé, em vaig sentir com una estrella quan un membre de l'equip tècnic es va electrocutar preparant l'escenari i la resta em deien "tranquil, no passa res, tot estarà preparat per quan tu toquis". Es van apagar els llums, vaig pujar a l'escenari amb la guitarra, vaig tocar, em van aplaudir, vaig baixar i l'equip tècnic em va desmuntar els pedals i me'ls va portar. Cent per cent professional, vaja.

Les impressions van ser bones, altre cop. La sensació del públic, pel que em van dir, és que havia estat massa curt, o sigui, una bona senyal...

dimecres, 11 de juliol del 2007

l'estrés que et mossega la cua (I)...


Perdonin la falta d'actualitzacions. És deguda a l'estrés que em persegueix, però no m'acaba d'atrapar mai (perquè sóc molt ràpid!).

La setmana passada va ser de bojos. Pràcticament no vaig tenir temps ni de connectar-me. A part de les convivències del cap de setmana, pensin que m'havia de preparar per a l'últim concert del "DijousTocoTour" i, per si no n'hi hagués prou, resulta que treballava de tardes i que el dissabte teníem (com bé saben) el casament de'n Marc i la Raquel... en fi...

Les convivències van anar bé. Hi va haver moments memorables com el de la foto, o el de'n Jaume ballant sevillanes ("com es ballen les sevillanes, Jaume?", "coi, com la sardana, però de costat!"), però em sembla que no cal que faci cap crònica del cap de setmana perquè tots hi érem. En tot cas, és bona senyal que en general la sensació fos que havíem d'haver agafat la casa per una setmana sencera...

dilluns, 2 de juliol del 2007

colònies...

Holahola.
Ahir vaig trucar a la senyora Barba. Ja ens espera.
Coses:

a) Podem fer foc, però només amb carbó, res de llenya perquè es veu que hi ha forestals rondant que ens podrien picar el crostó (Miquel, no cal que portis la destral; ho sento, ja sé que et feia il.lusió).
b) Per pagar ho farem el diumenge abans de marxar, que serà a les 17.00h de la tarda (mitja hora amunt mitja hora avall, paraules textuals).
c) Hi ha cafetera (sí!!!), a més d'altres electrodomèstics bàsics com ara el microones, però no hi ha rentaplats (la màquina), o sigui que haurem de fregar.
d) Els llençols i les tovalloles de lavabo van incloses en el preu. Això sí, ens hem de dur cadascú la seva tovallola de piscina.
I em sembla que ja està.

dijous, 28 de juny del 2007

revetlla santpolenca (3a part)...

I aquí teniu "les fotos de la por":






Us podeu imaginar alguna cosa que faci més por que El Més Gran Filòsof Viu tirant coets?

Al començament no les teníem totes. De tant en tant, EMGFV deixava anar un mecagumdéu i encenia una metxa, mentre la primera dama corria a amagar-se sota la taula (literalment, llàstima que no n'hi ha fotos...). Això sí, cada coet anava seguit d'una gran ovació amb els corresponents aplaudiments. Quin art! Els va tirar tant bé, que va dir que proposaria a Blanes ser el mestre de cerimònies dels focs de l'any que ve...

dimecres, 27 de juny del 2007

revetlla santpolenca (2a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot (això ja ho havia dit, no?):
Un brindis cada 2 per 3:




"Posados":



Estàtues romanes (?):


En tot cas, no vull deixar passar aquesta ocasió sense tornar a agraïr als amfitrions la seva invitació:


P.D: Les fotos d'avui han estat cedides amablement per la Maria del Mar. Atenció a la 3a part d'aquest post, on veureu les esperadíssimes "fotos de la por"...

dilluns, 25 de juny del 2007

revetlla santpolenca (1a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot:

La Sitjà intentant veure a galet (no ho va aconseguir):


Bona teca (menció especial mereixen les coques, sàviament triades sense fruita):
Hem descobert un nou espai amb moltes possibilitats (guatequistes o no):

Hem tornat a assaborir (amb delit) la massa poc practicada "eufòria i/o exaltació de l'amistat":

No hi ha faltat ni l'orquestra, a la Punta de Sant Pol, amb música guatequista per acabar bé la nit i les noies ajuntant els caps per fer-se la foto (no sé perquè sempre fan això per tirar-se les fotos: ajunten els caps i tiren el cul enrera...):

En fi, una revetlla de les que ja no es fan. Gràcies especialment als amfitrions per convidar-nos-hi:

dimecres, 20 de juny del 2007

l'hura-K té varicel.la...


Pobreta... ara que havia descobert la platja, li prohibeixen d'anar-hi durant 10 dies...

divendres, 15 de juny del 2007

huracans d'estiu...

La meteorologia està fatal. Últimament per aquests verals passen coses estranyes... de cop i volta passa un huracà (o "hura K") i et deixa la casa destrossada... el que passa és que deixa proves de la seva autoria...

dimecres, 13 de juny del 2007

"DijousTocoTour" update...

Confirmo el que ja havia avançat a alguns... la data pel concert a Girona cau definitivament de la (diguem-ne) gira. La (diguem-ne) maqueta presentada als organitzadors de l'event no va acabar d'agradar (la qualitat global era deplorable, ho reconec...).
En tot cas, la data per Tordera (5 de juliol) segueix vigent. I per si a algú li va agradar el concert a Calella, ja avanço que el repertori serà totalment diferent... per tocar una mica la pera...

dijous, 7 de juny del 2007

his purple badness...


Estimats, avui el senyor Prince fa 49 anyets i el mamon conserva aquesta pinta (la foto és de la setmana passada). En algunes fotos recents se'l veu amb bosses a sota els ulls, potser ha perdut una mica de cabell i sembla que s'ha aprimat, però veient les actuacions que ha fet últimament (gràcies YouTube!) us puc assegurar que aquest fill de puta escarrancit continua donant patades al cul a tot quisqui d'aquest món del (diguem-ne) espectacle.

Aquest agost toca 21 nits a Londres i després diu que es retirarà un temps a estudiar la Bíblia... en fi... des que es va fer testimoni de Jehovà ha deixat de dir moltes de les guarrades que caracteritzaven les seves cançons, i com que a mi això em toca una mica bastant la pera, i aprofitant que els testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris, des d'aquí el felicito efusivament: Per molts anys, cabró!

(No està confirmat, però podria ser que el 25 d'agost toqués a Benidorm. I si es confirma m'és igual, perquè jo justament aquell dia passejaré per la 5a avinguda de New York... no, no em queixo, però té collons la cosa...)

dimecres, 6 de juny del 2007

Abandonant tota esperança [2a part]


Capítol II: Ens tornem a trobar...


L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."

dijous, 31 de maig del 2007

remor 2007


Per aquests verals on visc, d'un soroll més o menys confús i continuat, en diem normalment una "fressa" (cosa que fa molta gràcia a alguns). Vindria a ser el que en altres contrades s'anomena una "remor".

Doncs bé, tot i que sembli contradictori, hi ha un festival de música experimental a Girona al que han posat per nom justament REMOR, i no FRESSA, que potser seria el més escaient. En tot cas, sàpiguen que avui comença la IV edició, i que acaba el diumenge. I que a diferència del Primavera Sound és gratuït (el nivell dels artistes potser tampoc és el mateix, clar... la primera dama encara recorda quan la vaig dur a escoltar un senyor que feia grinyolar tocadiscs durant una hora). Of course, jo no m'ho perdo ni de broma!

Per més informació feu click aquí.

dimecres, 23 de maig del 2007

Abandonant tota esperança [1a part]

Estimats, els deixo aquí la primera (i suggerent) entrega de la tragicomèdia "Abandonant tota esperança". Espero que gaudeixin tant de la lectura com jo de l'escriptura:

Capítol I: L'adéu.

"Només passava per aquí", digué el Gos, i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

L'Astronauta encara no havia entès que s'havia quedat sol com un mussol; ho entengué després (per ser exactes, bastant després; ja t'avisaré, estimat lector, quan això passi). Desconcertat, veié per la finestra de la cabina com s'allunyaven, a una velocitat més que considerable, de Júpiter, mentre la bonica Eudivigis els feia adéu amb un mocador i els ensenyava el pit dret (el que tenia més gros), fins que la perderen de vista del tot. De fet, a ella la perderen de vista aviat, tardaren bastant més a perdre de vista el pit.

L'Astronauta s'astorà. Prengué el mòbil i trucà a la bella Eudivigis. No tenia cobertura. Ho tornà a provar. Seguia sense cobertura. Sacsejà el mòbil i començà a moure'l per la cabina, amb moviments de baix a dalt i d'esquerra a dreta (i oposadament). El Gos se'l mirava, amb un posat d'indiferència al no comprendre res de res. Llavors, l'Astronauta trobà cobertura i trucà. Eudivigis despenjà amb un "si?" dolcíssim, i l'Astronauta, amb llàgrimes als ulls, exclamà "beneïda sigui la galàxia, t'he de donar un missatge molt important: continua-hi participant! Hi ha milions de desastres naturals en joc!" En aquest punt es perdé la cobertura i es tallà la connexió.

Llavors, el Gos digué: "Només passava per aquí", i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

divendres, 18 de maig del 2007

debuting...


Ahir vaig debutar de forma casolana, en petit format...
Agraeixo l'assistència de tothom, especialment dels que sempre hi sou, sigui el que sigui el que em passi per la barretina de fer (als incondicionals, diguem-ne).
Per part meva, les sensacions van ser bones...

dimecres, 9 de maig del 2007

comença la gira...


Per si algú hi està interesst, aquestes són les primeres dates de la gira mundial 2007/2008:

17 de maig: Calella (El Pla dels Encants, a les 22.00h)

21 de juny: Girona (sense confirmació encara ni de lloc ni d'hora)

5 de juliol: Tordera (Teatre Clavé, hora per confirmar)


Com poden comprovar, tres llocs on encara no he tocat mai...
Noves audiències, obro mercat, etc...

dijous, 26 d’abril del 2007

Pràctica de la Vocal Neutra...


Distingits col.legues i altres aus rares que corren per aquests indrets:

No se m'espantin, però és per a mi un gran honor anunciar-los que aquest estiu comença la Gira Pràctica de la Vocal Neutra, on un servidor presentarà en directe una sèrie de, diguem-ne, composicions (de música més o menys lleugera), amb les que no pretén res més que conquistar subtilment els cors de tots vostès (en general i, és clar, en particular).

I pensaran: "pobre noi, ara es creu un cantautor", i tindran raó, que ara es veu que segons la meva, diguem-ne, consciència, és això el que toca. I no per raons especialment narcicistes (ni obviament per raons comercials) si no perquè, almenys per una temporada, he exhaurit les meves existències de sociabilitat musical.

Vagin doncs netejant-se les orelles i preparant els estalvis per comprar entrades VIP i "Backstage Passes", que quan menys s'ho esperin jo i la meva guitarra aterrarem al costat de casa seva per oferir un fabulós i espectacular recital piromusical que recordaran a partir de llavors com "sens dubte, el millor concert de la meva vida" (més o menys...).


P.D: Per cert, si s'estan preguntant pel títol de la gira, té més o menys a veure amb el títol del pretès disc que sortirà al mercat algun dia i que té com a títol (totalment provisional) "Teoria de la Vocal Neutra". Però en fi, ja saben que em canso bastant ràpid de les coses...

diumenge, 22 d’abril del 2007

allò que saps i no pots dir...

Dilectíssim personal (en general, però en particular als que saben de què parlo):

Ahir se'm va casar un cosí. El casament no tindria res d'especial si no fos perquè ens van regalar els nuvis a mi i a la primera dama (i ja sabeu què acostuma a voler dir, això). Quin fart de riure (i quina vergonya, tot sigui dit de passada!). En aquesta foto podeu veure'm a mi explicant-li al meu tiu que no em penso casar...


I després, clar, ballaruca fins les tantes. Curiosament, quan ja arribàvem a casa, ens van parar en un control d'alcoholèmia i la conversa va anar així:

Munipa: Bona nit, senyor. Estem fent un control d'alcoholèmia. Ha begut?

Homebala: No.

Munipa: Res de res?

Homebala: Home, res de res... diguem que fa estona que no.

Munipa: Doncs ja pot continuar. Bona nit.

Homebala: Bona nit.

Això és tenir llet i la resta tonteries! Aquesta de baix és una foto de moments abans de sortir de la festa. Jutgin vostès mateixos sobre la patxoca que fem i si troben una parella amb més sort, comprin-la.

dimecres, 18 d’abril del 2007

sempre prop del final...


El temps vola (i les gallines no). Paciència. Les coses ben fetes volen temps i moltíssima paciència...
Sí, sóc un perfeccionista esquizoide.
Per cert, la primavera ja ha ESCLATAT!

divendres, 13 d’abril del 2007

...


No se m'espantin, segueixo en vaga.

Tinguin paciència...