dijous, 28 de juny del 2007

revetlla santpolenca (3a part)...

I aquí teniu "les fotos de la por":






Us podeu imaginar alguna cosa que faci més por que El Més Gran Filòsof Viu tirant coets?

Al començament no les teníem totes. De tant en tant, EMGFV deixava anar un mecagumdéu i encenia una metxa, mentre la primera dama corria a amagar-se sota la taula (literalment, llàstima que no n'hi ha fotos...). Això sí, cada coet anava seguit d'una gran ovació amb els corresponents aplaudiments. Quin art! Els va tirar tant bé, que va dir que proposaria a Blanes ser el mestre de cerimònies dels focs de l'any que ve...

dimecres, 27 de juny del 2007

revetlla santpolenca (2a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot (això ja ho havia dit, no?):
Un brindis cada 2 per 3:




"Posados":



Estàtues romanes (?):


En tot cas, no vull deixar passar aquesta ocasió sense tornar a agraïr als amfitrions la seva invitació:


P.D: Les fotos d'avui han estat cedides amablement per la Maria del Mar. Atenció a la 3a part d'aquest post, on veureu les esperadíssimes "fotos de la por"...

dilluns, 25 de juny del 2007

revetlla santpolenca (1a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot:

La Sitjà intentant veure a galet (no ho va aconseguir):


Bona teca (menció especial mereixen les coques, sàviament triades sense fruita):
Hem descobert un nou espai amb moltes possibilitats (guatequistes o no):

Hem tornat a assaborir (amb delit) la massa poc practicada "eufòria i/o exaltació de l'amistat":

No hi ha faltat ni l'orquestra, a la Punta de Sant Pol, amb música guatequista per acabar bé la nit i les noies ajuntant els caps per fer-se la foto (no sé perquè sempre fan això per tirar-se les fotos: ajunten els caps i tiren el cul enrera...):

En fi, una revetlla de les que ja no es fan. Gràcies especialment als amfitrions per convidar-nos-hi:

dimecres, 20 de juny del 2007

l'hura-K té varicel.la...


Pobreta... ara que havia descobert la platja, li prohibeixen d'anar-hi durant 10 dies...

divendres, 15 de juny del 2007

huracans d'estiu...

La meteorologia està fatal. Últimament per aquests verals passen coses estranyes... de cop i volta passa un huracà (o "hura K") i et deixa la casa destrossada... el que passa és que deixa proves de la seva autoria...

dimecres, 13 de juny del 2007

"DijousTocoTour" update...

Confirmo el que ja havia avançat a alguns... la data pel concert a Girona cau definitivament de la (diguem-ne) gira. La (diguem-ne) maqueta presentada als organitzadors de l'event no va acabar d'agradar (la qualitat global era deplorable, ho reconec...).
En tot cas, la data per Tordera (5 de juliol) segueix vigent. I per si a algú li va agradar el concert a Calella, ja avanço que el repertori serà totalment diferent... per tocar una mica la pera...

dijous, 7 de juny del 2007

his purple badness...


Estimats, avui el senyor Prince fa 49 anyets i el mamon conserva aquesta pinta (la foto és de la setmana passada). En algunes fotos recents se'l veu amb bosses a sota els ulls, potser ha perdut una mica de cabell i sembla que s'ha aprimat, però veient les actuacions que ha fet últimament (gràcies YouTube!) us puc assegurar que aquest fill de puta escarrancit continua donant patades al cul a tot quisqui d'aquest món del (diguem-ne) espectacle.

Aquest agost toca 21 nits a Londres i després diu que es retirarà un temps a estudiar la Bíblia... en fi... des que es va fer testimoni de Jehovà ha deixat de dir moltes de les guarrades que caracteritzaven les seves cançons, i com que a mi això em toca una mica bastant la pera, i aprofitant que els testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris, des d'aquí el felicito efusivament: Per molts anys, cabró!

(No està confirmat, però podria ser que el 25 d'agost toqués a Benidorm. I si es confirma m'és igual, perquè jo justament aquell dia passejaré per la 5a avinguda de New York... no, no em queixo, però té collons la cosa...)

dimecres, 6 de juny del 2007

Abandonant tota esperança [2a part]


Capítol II: Ens tornem a trobar...


L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."