dijous, 26 d’abril del 2007
Distingits col.legues i altres aus rares que corren per aquests indrets:
No se m'espantin, però és per a mi un gran honor anunciar-los que aquest estiu comença la Gira Pràctica de la Vocal Neutra, on un servidor presentarà en directe una sèrie de, diguem-ne, composicions (de música més o menys lleugera), amb les que no pretén res més que conquistar subtilment els cors de tots vostès (en general i, és clar, en particular).
I pensaran: "pobre noi, ara es creu un cantautor", i tindran raó, que ara es veu que segons la meva, diguem-ne, consciència, és això el que toca. I no per raons especialment narcicistes (ni obviament per raons comercials) si no perquè, almenys per una temporada, he exhaurit les meves existències de sociabilitat musical.
Vagin doncs netejant-se les orelles i preparant els estalvis per comprar entrades VIP i "Backstage Passes", que quan menys s'ho esperin jo i la meva guitarra aterrarem al costat de casa seva per oferir un fabulós i espectacular recital piromusical que recordaran a partir de llavors com "sens dubte, el millor concert de la meva vida" (més o menys...).
P.D: Per cert, si s'estan preguntant pel títol de la gira, té més o menys a veure amb el títol del pretès disc que sortirà al mercat algun dia i que té com a títol (totalment provisional) "Teoria de la Vocal Neutra". Però en fi, ja saben que em canso bastant ràpid de les coses...
diumenge, 22 d’abril del 2007
allò que saps i no pots dir...
Dilectíssim personal (en general, però en particular als que saben de què parlo):

Ahir se'm va casar un cosí. El casament no tindria res d'especial si no fos perquè ens van regalar els nuvis a mi i a la primera dama (i ja sabeu què acostuma a voler dir, això). Quin fart de riure (i quina vergonya, tot sigui dit de passada!). En aquesta foto podeu veure'm a mi explicant-li al meu tiu que no em penso casar...
I després, clar, ballaruca fins les tantes. Curiosament, quan ja arribàvem a casa, ens van parar en un control d'alcoholèmia i la conversa va anar així:
Munipa: Bona nit, senyor. Estem fent un control d'alcoholèmia. Ha begut?
Homebala: No.
Munipa: Res de res?
Homebala: Home, res de res... diguem que fa estona que no.
Munipa: Doncs ja pot continuar. Bona nit.
Homebala: Bona nit.
Això és tenir llet i la resta tonteries! Aquesta de baix és una foto de moments abans de sortir de la festa. Jutgin vostès mateixos sobre la patxoca que fem i si troben una parella amb més sort, comprin-la.
Publicat per
Homebala
a les
7:16 p. m.
4
comentaris
dimecres, 18 d’abril del 2007
sempre prop del final...
El temps vola (i les gallines no). Paciència. Les coses ben fetes volen temps i moltíssima paciència...
Sí, sóc un perfeccionista esquizoide.
Per cert, la primavera ja ha ESCLATAT!
Publicat per
Homebala
a les
3:59 p. m.
3
comentaris
divendres, 13 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

