dimarts, 31 de gener del 2006

cocaïna per tots


Demà arriba el meu nou jefe a la feina, i ja ens han avisat que és dur de pelar. De moment ha trucat i ens ha encarregat que li compréssim una caixa d'ampolles de mig litre de "Lanjarón" per quan arribi. El meu subconscient no ha pogut evitar el paral.lelisme evident amb "The Faculty".
Ah, i dues perles més que va deixar anar el dia que ens va venir a veure per dir-nos que l'havien destinat a Girona: "Vayan desenpolvando sus gramáticas" i "Les costará, pero acabarán queriéndome".

diumenge, 29 de gener del 2006

oracions impersonals

Aquesta és la panoràmica captada des del balcó de casa, dissabte al matí, i la raó per no despedir-nos com déu mana d'en Valentí. És molt maco aixecar-te i veure-ho, però després es va passar el dia plovent i va quedar tot ple de fang, i la neu que no es va fondre es va tornar de color gris... lleig i fastigós.
Un cap de setmana domèstic, vaja.

divendres, 27 de gener del 2006

completa't a tu mateix...


A Londres això de no fumar segons a on ja ho tenen per costum des de fa uns anys. Apliquen mesures de xoc que afecten directament on fa més mal: la butxaca (un paquet val uns 7 €!). Aquí anem un pèl més enrera: Philip Morris ha decidit abaixar 40 cèntims el paquet de Marlboro (valia 2,75 € i ara en valdrà 2,35). Ja us ho diré, per mi (fumador moderat, tot s'ha de dir) perfecte. Me n'alegro moltíssim per la meva butxaca i per les dels meus amics fumadors. Però altre cop em sento com si hi hagués alguna cosa que se m'escapa...
En tot cas, visca l'indústria tabaquera! Vaig a comprar-ne accions, això no hi ha qui ho pari.

dimecres, 25 de gener del 2006

completa la frase...


Quan els neofeixistes surten al carrer a manifestar-se per qualsevol tonteria i l'esquerra pretesament més moderna i "guai, o sea, y eso" es torna totalitària...

dilluns, 23 de gener del 2006

sitjà

Una coneguda que treballa en una llibreria (anònima, per més senyes), m'ha explicat una sèrie de casos que ha viscut en pròpia pell a la seva feina i que, explicats tots seguits, em fan pensar en un d'aquests programes de gags ràpids amb regust surrealista. Des de demanar-li "Téns "El Lazarillo" d'un tal Tormes?", o "Un llibre que es titula "El manuscrit de l'origen"?" fins a coses que ratllen ja un altre nivell, com demanar-li paper d'empaperar parets (!), paper de wàter (!!) o espelmes (!!!).
I és que l'ESO ha fet molt mal, i no fa falta tenir fills per adonar-se'n.

dimecres, 18 de gener del 2006

pollastres i sols (i III)


I l'última, un altre sol valencià caient que ho deixa tot de color taronja brillant (no és cap broma fàcil, és així).
Que tinguis sort Valentí!

pollastres i sols (II)


Més postes de sol valencianes. Impressionant o no?
Així qualsevol s'enamora...

pollastres i sols


L'amor ho justifica tot, o gairebé tot. Un conegut se'n va a València a fer el pollastre, a viure-hi, per amor.
(L'última vegada que hi vaig ser, a banda de fer aquesta foto, vaig constatar que la llum del sol de València és la millor llum del sol que he pogut admirar mai. Especialment quan comença a caure, a la tarda/vespre, té uns colors increïbles i conserva la brillantor fins que gairebé s'ha post del tot. No sóc gens amant del sol, tots ho sabeu, però he d'admetre que el sol valencià és un espectacle digne d'admirar.)

divendres, 13 de gener del 2006

new year's eve


La prova d'on érem el 31 de desembre a les 12 de la nit: sota el Big Ben, amb 249.998 persones més col.lapsant tot el centre de Londres. Arribar a fer-nos aquesta foto va ser una odissea, ho juro. Me'n ric de l'Ulises. És una foto semblant a la que vam intentar enviar via mòbil, però l'enviament massiu de missatges per cap d'any és una prova que Telefònica encara no ha superat.
La foto ens la va tirar una parella de Vilafranca del Penedès que van celebrar el canvi d'any al costat nostre menjant-se 12 panses en comptes de 12 raïms. És curiós, vagis on vagis del món sempre acabes trobant-te algun català. Això sí, el que no hi ha forma humana de trobar a Londres és un lloc on et serveixin un cafè decent...

dimecres, 11 de gener del 2006

un fetus gegant i jo


Seguint amb el més interessant que vaig veure a London, aquí us mostro un fetus que feia mitja por i que estava instal.lat al Museu d'Història Natural. Era un muntatge curiós, amb uns altaveus per on podies escoltar el que sent una criatura al ventre de sa mare: poca cosa. Es veu que la criatura no sent res més que els batecs del cor i la veu de la seva progenitora. En altres paraules, que els pares il.lusionats que s'acosten al ventre de la seva dona i diuen "hola sóc el papa" fan més el panoli del que pot semblar a primera vista. Quin desengany. De totes maneres, quan em toqui ho provaré, per si de cas...

dimecres, 4 de gener del 2006

la julia i jo


Un dia estàvem sopant tranquil.lament en un restaurant (caríssim, com tots els restaurants de Londres) i va aparèixer, vestida de gala, la Julia Roberts. Quan em va veure em va reconèixer de seguida, només feia que dir als seus guardaespatlles "the kitchen guitarist, the kitchen guitarist!". Total, que es va acostar, em va demanar si li podia firmar el "Selected Trash #1" i es va voler fer una foto amb mi. Em deia "smile to the camera, please!" i jo, ja ho veieu, feia el que podia...

dimarts, 3 de gener del 2006

ja som aquí!


Bones tardes, ja hem arribat de London. Durant aquesta setmana podreu admirar en aquest blog les nostres cares de fred, la meva foto amb la Julia Roberts o els esquirols diabòlics de St.Jame's Park, entre d'altres. De moment, aquí teniu les nostres cares d'emoció instants abans d'entrar al Dominion Theatre per veure el musical de Queen. Pell de gallina, us ho juro.
Per cert, no sé si algú va rebre els nostres missatges amb foto inclosa a sota el Big Ben felicitant el nou any. En tot cas, bon any nou 2006 a tots.