dimecres, 31 d’octubre del 2007

Dies de fúria...

Quins dies de fúria, aquests que ens ha tocat viure aquesta setmana.
Tot va començar innocentment quan vam decidir netejar la nostra nova llar, amb la sana intenció d'instal.lar-nos-hi en el més breu termini possible. Innocents! Vam fer una llista de les coses que, al nostre parer, eren susceptibles de ser repassades i/o esmenades (un llum que no funcionava, una rascada a la paret, etc.). Quina sorpresa quan ens van dir que teníem tota la raó del món! No m'ho esperava pas, si us he de ser sincer. El resultat ha estat que we've got our new house painted again i que, és clar, tot torna a estar fet una puta merda... No exagero. Pitjor de com la vam trobar.
Tot va continuar dissabte, dia en què teníem el nostre sisè (!) casament aquest any (i últim, de moment i que sapiguem; si a algun dilecte lector li està ballant pel cap de casar-se, que siusplau s'esperi fins més o menys el 2015, que no estem per despeses ara mateix...). La primera dama va agafar un principi de gastrointeritis aguda que li va prohibir de degustar els fastuosos menjars que s'hi serviren i, of course, cap dels distingits vins que hi maridaven. Jo aquí diguéssim que vaig anar una mica per lliure i em vaig fotre les botes, directament. Vaig repetir de filet amb foie i quan van engegar la barra lliure tampoc em vaig estar de res (vés a saber quan podré tornar a gaudir d'una barra lliure). El meu cunyat em va acompanyar, com poden observar a la foto, i ens vam convertir sense cap mena de dubte en els amos de la pista (o aquesta era la sensació, entre llumetes i alcohol...). Un cop vaig deixar la primera dama a casa (estava malaltona, pobreta) vaig enfilar, torrat com una cuba, cap a barraques. No puc dir-los si hi feia massa fred. Almenys no ho recordo. Recordo que ens vam entendre molt bé amb el xicot d'una amiga que és austríac i no entén ni un borrall de català. Jo li parlava en anglès (de forma molt fluïda, segons els meus borrosos records), i ell en un català perfecte. Tampoc recordo a quina hora vaig tornar a casa. L'austríac va dir que anava a pixar a les dues, i ningú més el va veure fins les sis del matí, a uns cinc quilòmetres de les barraques, perdut però parlant fluïdament en català.
De l'endemà (no sé quin dia era, perdo la noció del temps fàcilment quan estic de vacances) en destacaria els primers contactes dels meus nebots amb els caballitus. Pura bogeria. Si teniu nebots o fills o altres energúmens petits per l'estil ja sabeu què vull dir (a veure si penso en penjar la meva foto al tren de la bruixa). I a la nit, altre cop a barraques i amb el cap ben clar, a veure l'Astre Portet, que segueix en forma (és el que tenen els intel.lectuals sexis, que fer anys els prova), amb la sempre inestimable companyia d'El Més Gran Filòsof Viu i la seva senyora (pensin que EMGFV venia directament del Camp Nou! en fi, ja saben que aquestes coses les té, ell; un altre hagués dit que per un concert de'n Quimi tampoc n'hi ha per fer tants quilòmetres; però és que les autopistes les van inventar per ell; i esperin quan siguem independents i lliures de peatges...).
Bé, i no sé què més dir, avui ja he dit molt. Ja continuaré "cronicant" quan més o menys em vingui bé.
Mentrestant seguim netejant cases, treballant, més o menys de festa, i pensant bastant en tots vostès oh dilectíssims amics comentaristes.
Records i salut!

diumenge, 21 d’octubre del 2007

ocupats...




Bé, ja hem passat el primer cap de setmana netejant i portant quatre coses a la nostra nova llar, dolça llar. Quanta feina! I la que ens queda! Creiem que encara ens queden unes quantes setmanes per traslladar-nos-hi definitivament (a no ser que venguem el pis demà, que ja ens agradaria...). Salut!

dimarts, 16 d’octubre del 2007

dos fius...

A partir d'avui som del Club Súper 2... fiu!
La cosa s'ha avançat i a partir de demà (i no de dijous) serem del Club Súper 3... fiu!

(Sort que ja m'entenen, que qualsevol que entri aquí més o menys despistadament es pensarà que no hi toco... gaire)
P.D: Per cert, he rebut una instantània dels nuvis, feliços, fumant-se un porro a Amsterdam. L'han rebut o la penjo?

dimecres, 10 d’octubre del 2007

fiu...


Bé, ja és oficial. Si no hi ha cap daltabaix, el proper dijous dia 18 ens fem del Club Súper 3... fiu! Esperem que per poc temps...

dimecres, 3 d’octubre del 2007

la noticia del dia...

El Més Gran Filòsof Viu i el seu germà han muntat un grup de rock dur (molt dur) que es diu "The Torrents".