allò que saps i no pots dir...

Dilectíssim personal (en general, però en particular als que saben de què parlo):

Ahir se'm va casar un cosí. El casament no tindria res d'especial si no fos perquè ens van regalar els nuvis a mi i a la primera dama (i ja sabeu què acostuma a voler dir, això). Quin fart de riure (i quina vergonya, tot sigui dit de passada!). En aquesta foto podeu veure'm a mi explicant-li al meu tiu que no em penso casar...

I després, clar, ballaruca fins les tantes. Curiosament, quan ja arribàvem a casa, ens van parar en un control d'alcoholèmia i la conversa va anar així:

Munipa: Bona nit, senyor. Estem fent un control d'alcoholèmia. Ha begut?

Homebala: No.

Munipa: Res de res?

Homebala: Home, res de res... diguem que fa estona que no.

Munipa: Doncs ja pot continuar. Bona nit.

Homebala: Bona nit.

Això és tenir llet i la resta tonteries! Aquesta de baix és una foto de moments abans de sortir de la festa. Jutgin vostès mateixos sobre la patxoca que fem i si troben una parella amb més sort, comprin-la.