l'estrés que et mossega la cua (I)...
Perdonin la falta d'actualitzacions. És deguda a l'estrés que em persegueix, però no m'acaba d'atrapar mai (perquè sóc molt ràpid!).
La setmana passada va ser de bojos. Pràcticament no vaig tenir temps ni de connectar-me. A part de les convivències del cap de setmana, pensin que m'havia de preparar per a l'últim concert del "DijousTocoTour" i, per si no n'hi hagués prou, resulta que treballava de tardes i que el dissabte teníem (com bé saben) el casament de'n Marc i la Raquel... en fi...
Les convivències van anar bé. Hi va haver moments memorables com el de la foto, o el de'n Jaume ballant sevillanes ("com es ballen les sevillanes, Jaume?", "coi, com la sardana, però de costat!"), però em sembla que no cal que faci cap crònica del cap de setmana perquè tots hi érem. En tot cas, és bona senyal que en general la sensació fos que havíem d'haver agafat la casa per una setmana sencera...
5 comentaris:
¿Penses que tots els teus lectors hi eren? Subestimes el teu blog.
una setmana sencera? em quedo sense fetge.. no és fàcil seguir el ritme que imprimeix en Jaume!
una setmana sencera??? has pensat en com hauria acabat en dani??? si en 2 dies se l´han menjat els mosquits, després d´una setmana tornem sense ell!!!!
per cert, respecte la foto... mmmmm..... no comment
Ah, no! M'ho invento tot! Ens ho vam passar fatal i hauria d'haver estat més curt, doncs! Au, toquin-me un ou!
Tap, tap.
(Onomatopeia del meu índex sobre el teu ou).
Publica un comentari a l'entrada