divendres, 28 de setembre del 2007

tardor...


Aquestes noves temperatures sí que fan trempar! Ja s'acosta el bon temps, distingits/des tots/es, i jo ja estic fent guàrdia, cistell en mà, per quan en Molina digui que comença la temporada de bolets sortir pitant (aquest any sí; o no, o ja ho veurem, que no es pot dir bolet que no sigui al cistell i ben lligat).


(sí, sembla que la foto és repetida, intrèpids observadors, però és que últimament no estic per hòsties; ja m'entenen, encara gràcies...)

dimecres, 19 de setembre del 2007

WeilWeilWeil...


Estimadíssims/es tots/es:

Com molt bé saben la majoria de vostès tinc l'honor de ser patrocinador d'una banda alemanya anomenada Einstuerzende Neubauten. El tema és que ja tenen a punt el seu nou àlbum Alles Wieder Offen, que sortirà a la venda a mitjans d'octubre, i en la composició del qual han invertit dos anys de la seva vida. Serà el primer disc que treuen sense ajuda de cap tipus de discogràfica o distribuïdora: tot, absolutament tot, s'ho han fet ells solets. Com a patrocinador, he tingut la sort de ser un curiós seguidor d'aquest procés, he vist néixer i créixer les cançons, i els prometo que el resultat val molt la pena.

Descarrega't gratis el primer single en mp3, i si t'agrada podries pensar en comprar-te el disc, quan surti.
No, jo no hi guanyo res. Ja hi he guanyat.

dimecres, 5 de setembre del 2007

american chronicles (i IV)...

Avui no m'enrotllaré gaire, que no tinc gaire estona...

Si van a New York, no es perdin per res del món un musical a Broadway, com per exemple Grease (si queden entrades) o Chicago:
Però tranquils, que si els musicals no són del seu gust podran trobar qualsevol altre tipus de gènere musical. Aquesta ciutat està plena de referents musicals, des de la sala Blue Note (per amants del jazz de veritat) a la no menys mítica sala Roseland (si no els sona revisin, per posar només un exemple, la discografia de Portishead):

I entre altres coses, tot passejant, també s'hi poden trobar cantonades que han forjat grans llegendes (no m'hauria perdonat mai marxar de New York sense aquesta foto):


dilluns, 3 de setembre del 2007

american chronicles (III)...



En el país de les coses grans les unitats de mesura són també grans. El líquid es medeix per galons (4 litres), la temperatura en graus Farenheit (32º Farenheit equivalen als 0º nostres, i 80º dels seus a uns 26,5º dels nostres; surrealista...) i les distàncies en milles (1,5 quilòmetres aproximadament, de forma que si un cotxe va a 90 milles per hora vol dir que va a 140 km. per hora). Excepcions a aquesta norma podrien ser la mesura per peus (un peu són uns 30 cm., ja em diràs; això sí, són sempre 30 cm, no depèn del número que calci la persona que medeix) i, afortunadament pel moment en què nosaltres hi érem, el dòlar, que està en hores baixíssimes (més o menys 1,35 dòlars són 1 euro, actualment).

El Bronx és un territori que en una escala de perillositat sobre 10 s'enduria una matrícula d'honor. Les disputes per territori de les bandes els porten a atonyinar-se entre ells fins a la inconsciència o en alguns casos fins la mort (la mitjana són 2 morts per setmana, contant només els d'aquest barri). Al perdedor que està estassat a terra li roben les bambes i les pengen dels cables d'electricitat, per marcar el territori. Això sí, si ets una persona prou important al barri i mors en una d'aquestes baralles, la teva fidel banda et dedicarà segurament un bonic grafiti per no oblidar-te...