Abandonant tota esperança [2a part]

Capítol II: Ens tornem a trobar...

L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."