dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...

divendres, 18 d’agost del 2006

anonimous august


Dilectes totes i tots:
Estreno una nova secció en aquest blog (que ja toca!), l'humil objectiu de la qual és intentar recomanar un llibre, com a mínim, una vegada al mes.
El primer és la novel.la Llámame Brooklyn, d'Eduardo Lago. És l'últim Premi Nadal, i després de llegir-la crec que aquest any si que el van encertar (i no com quan li van donar a Los amigos del crimen perfecto... quants euros llençats!).
El llibre explica la història d'un periodista que es veu obligat a acabar un llibre que un seu amic va deixar a mitges abans de morir. No sembla molt emocionant, ho sé, però us prometo que és una de les novel.les més originals que han passat per les meves mans en els últims anys. La gràcia rau en què la història està narrada des dels diferents punts de vista que té la mateixa història, amb els conseqüents canvis de narrador, de temps i de lloc pràcticament a cada capítol (i sense avisar, cosa que dificulta la lectura si no ets persistent).
Destaca... La història de Míster T.
Llàstima de... l'ensucrament d'alguns talls, especialment cap al final.
No el llegeixis si... no el pots llegir d'una tirada. Si l'has d'anar agafant de tant en tant segurament et perdràs!

dilluns, 7 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (i V)


A Egipte hi has d'anar, com a mínim, un cop a la vida.
(Si vas un sòl cop a Egipte tindràs l'impressió que no has vist ni una desena part de les coses més importants del país, i que si vols fer-te'n una simplíssima idea general hi hauràs de tornar. Nosaltres ja estem fent plans per tornar-hi, aquest cop amb parades al Mar Roig, el Mont Sinaí, Hurgada, Alexandria, Sakkara i el Temple d'Abydos. Potser tardarem encara 3 o 4 anys, però en tot cas hauria de ser abans no hi arribin els americans i comencin a classificar les pedres, les numerin, i facin totes aquestes coses que fan aquests senyors -si voleu més detalls sobre "el que fan els senyors americans amb els monuments estrangers" pregunteu-ho a lamagaR, que n'és especialista-. De fet, els anglesos ja hi van fer en el seu temps una primera passada; com a mostra podeu visitar el British Museum de Londres... quin escàndol!)

dimarts, 1 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (IV)


El Caire: 20 milions d'habitants, 2.000 mesquites, 3 piràmides i 1 esfinx.
(A Egipte si vols conduir t'has de treure el carnet, com a tot arreu, però hi ha un gran handicap: no hi ha autoescoles. Per treure't el carnet t'has de comprar un cotxe, circular lliurement per la ciutat el temps que tu creguis convenient, i un cop pensis que ja saps conduir, examinar-te. Com que tothom n'ha après així, a la jungla, El Caire sembla el caos circulatori més gran del món per un occidental -encara que hagi estat a Itàlia-. Curiosament, però, els conductors s'entenen a la perfecció a base de clàxons i crits en àrab no reproduibles en aquest blog)