divendres, 31 d’agost del 2007

american chronicles (II)...


Qui pot resistir-se a un hot dog per 2 dòlars? És impossible! I a més a més la terra del menjar-porqueria resulta que és el millor lloc del món on menjar-hi ídem. Les hamburgueses tenen... gust de carn, i de la bona! Les hamburgueses de pollastre són filets de pit de pollastre de veritat! I el beicon no és de plàstic! La merda que ens mengem aquí quan anem a un McDonalds o similar és proporcional a la merda que es mengen allà quan vas a un restaurant-buffet de cuina mediterrània... quina estafa! El millor, si hi viatgeu, és que mengeu només el que es mengen ells i no intenteu provar les seves versions de restaurants grecs o espanyols (originalment batejats amb noms com "Paella", "Olé!" o "El torero matador"); els vostres nivells de colesterol segurament es dispararan, però us sentireu bastant més satisfets que no pas si pagueu una pasta gansa per no menjar pràcticament res.


En un altre ordre de coses, a Philadelphia vam trobar-hi la Campana de la Llibertat, que és una campana que va sonar quan es va guanyar la Guerra de la Independència amb Anglaterra i que té, per tant, un valor simbòlic important. Està esquerdada pel pas del temps, però la foto de guiri era inevitable. També em vaig comprar un facsímil de la Declaració d'Independència, molt interessant. És el que té guanyar una guerra per una causa com la llibertat del teu país, que per força te'n deus sentir orgullós. Per aquestes nostres contrades es veu que s'estila més el referèndum...

dimecres, 29 d’agost del 2007

american chronicles (I)...


Els americans (del nord) tenen grans complexes d'inferioritat que no sé ben bé d'on surten, potser de la seva curta història com a societat (que "només" té 200 anys).

Anyway, la qüestió és que per superar aquests complexes han de fer-ho tot molt més gros que la resta del món: un memorial a un president mort ha de ser un gran temple inspirat normalment en l'antiga Grècia o, en tot cas, en Roma, que contingui una colosal estatua del difunt; els seus missils han de fer tres vegades la mida dels dels russos i han d'estar exposats de costat en un museu perquè tothom vegi la gran patria que protegeixen; les seves hamburgueses han de ser el doble de grosses que les d'Hamburg (això ho suposo per la seva mida, no he vist les que fan a Hamburg), i els cementiris de militars han d'ocupar més hectàrees que les ciutats dels vius.

En resum, que és un país de coses grans: els pisos superiors dels gratacels desapareixen en dies de boira i, si ets una persona prou important, per portar-te de l'aeroport a l'hotel o viceversa fan servir limusines...

dilluns, 6 d’agost del 2007

és temps d'anar a la platja...


...i alguns sempre en tenen més ganes que d'altres...