l'estrés que et mossega la cua (II)...

(Com poden veure vaig tant estressat que ja no puc ni actualitzar dignament el bloc ni per seguir una sèrie com aquesta on intento explicar perquè estic estressat...)

Aquesta foto és del concert del passat dia 5 a Tordera on, de moment, acabava el "DijousToco Tour", la gran gira mundial que m'ha dut pels cinc continents (Calella i Tordera, bàsicament, després de la suspensió per part de l'organització del concert a Girona).

El repertori, com ja havia anunciat, va ser totalment diferent al de Calella (cap de les cançons que vaig tocar a Tordera l'havia tocat a Calella, i viceversa). Va anar molt bé, em vaig sentir com una estrella quan un membre de l'equip tècnic es va electrocutar preparant l'escenari i la resta em deien "tranquil, no passa res, tot estarà preparat per quan tu toquis". Es van apagar els llums, vaig pujar a l'escenari amb la guitarra, vaig tocar, em van aplaudir, vaig baixar i l'equip tècnic em va desmuntar els pedals i me'ls va portar. Cent per cent professional, vaja.

Les impressions van ser bones, altre cop. La sensació del públic, pel que em van dir, és que havia estat massa curt, o sigui, una bona senyal...