Abandonant tota esperança [1a part]

Estimats, els deixo aquí la primera (i suggerent) entrega de la tragicomèdia "Abandonant tota esperança". Espero que gaudeixin tant de la lectura com jo de l'escriptura:

Capítol I: L'adéu.

"Només passava per aquí", digué el Gos, i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

L'Astronauta encara no havia entès que s'havia quedat sol com un mussol; ho entengué després (per ser exactes, bastant després; ja t'avisaré, estimat lector, quan això passi). Desconcertat, veié per la finestra de la cabina com s'allunyaven, a una velocitat més que considerable, de Júpiter, mentre la bonica Eudivigis els feia adéu amb un mocador i els ensenyava el pit dret (el que tenia més gros), fins que la perderen de vista del tot. De fet, a ella la perderen de vista aviat, tardaren bastant més a perdre de vista el pit.

L'Astronauta s'astorà. Prengué el mòbil i trucà a la bella Eudivigis. No tenia cobertura. Ho tornà a provar. Seguia sense cobertura. Sacsejà el mòbil i començà a moure'l per la cabina, amb moviments de baix a dalt i d'esquerra a dreta (i oposadament). El Gos se'l mirava, amb un posat d'indiferència al no comprendre res de res. Llavors, l'Astronauta trobà cobertura i trucà. Eudivigis despenjà amb un "si?" dolcíssim, i l'Astronauta, amb llàgrimes als ulls, exclamà "beneïda sigui la galàxia, t'he de donar un missatge molt important: continua-hi participant! Hi ha milions de desastres naturals en joc!" En aquest punt es perdé la cobertura i es tallà la connexió.

Llavors, el Gos digué: "Només passava per aquí", i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.