dilluns, 25 de juny del 2007

revetlla santpolenca (1a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot:

La Sitjà intentant veure a galet (no ho va aconseguir):


Bona teca (menció especial mereixen les coques, sàviament triades sense fruita):
Hem descobert un nou espai amb moltes possibilitats (guatequistes o no):

Hem tornat a assaborir (amb delit) la massa poc practicada "eufòria i/o exaltació de l'amistat":

No hi ha faltat ni l'orquestra, a la Punta de Sant Pol, amb música guatequista per acabar bé la nit i les noies ajuntant els caps per fer-se la foto (no sé perquè sempre fan això per tirar-se les fotos: ajunten els caps i tiren el cul enrera...):

En fi, una revetlla de les que ja no es fan. Gràcies especialment als amfitrions per convidar-nos-hi:

dimecres, 20 de juny del 2007

l'hura-K té varicel.la...


Pobreta... ara que havia descobert la platja, li prohibeixen d'anar-hi durant 10 dies...

divendres, 15 de juny del 2007

huracans d'estiu...

La meteorologia està fatal. Últimament per aquests verals passen coses estranyes... de cop i volta passa un huracà (o "hura K") i et deixa la casa destrossada... el que passa és que deixa proves de la seva autoria...

dimecres, 13 de juny del 2007

"DijousTocoTour" update...

Confirmo el que ja havia avançat a alguns... la data pel concert a Girona cau definitivament de la (diguem-ne) gira. La (diguem-ne) maqueta presentada als organitzadors de l'event no va acabar d'agradar (la qualitat global era deplorable, ho reconec...).
En tot cas, la data per Tordera (5 de juliol) segueix vigent. I per si a algú li va agradar el concert a Calella, ja avanço que el repertori serà totalment diferent... per tocar una mica la pera...

dijous, 7 de juny del 2007

his purple badness...


Estimats, avui el senyor Prince fa 49 anyets i el mamon conserva aquesta pinta (la foto és de la setmana passada). En algunes fotos recents se'l veu amb bosses a sota els ulls, potser ha perdut una mica de cabell i sembla que s'ha aprimat, però veient les actuacions que ha fet últimament (gràcies YouTube!) us puc assegurar que aquest fill de puta escarrancit continua donant patades al cul a tot quisqui d'aquest món del (diguem-ne) espectacle.

Aquest agost toca 21 nits a Londres i després diu que es retirarà un temps a estudiar la Bíblia... en fi... des que es va fer testimoni de Jehovà ha deixat de dir moltes de les guarrades que caracteritzaven les seves cançons, i com que a mi això em toca una mica bastant la pera, i aprofitant que els testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris, des d'aquí el felicito efusivament: Per molts anys, cabró!

(No està confirmat, però podria ser que el 25 d'agost toqués a Benidorm. I si es confirma m'és igual, perquè jo justament aquell dia passejaré per la 5a avinguda de New York... no, no em queixo, però té collons la cosa...)

dimecres, 6 de juny del 2007

Abandonant tota esperança [2a part]


Capítol II: Ens tornem a trobar...


L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."

dijous, 31 de maig del 2007

remor 2007


Per aquests verals on visc, d'un soroll més o menys confús i continuat, en diem normalment una "fressa" (cosa que fa molta gràcia a alguns). Vindria a ser el que en altres contrades s'anomena una "remor".

Doncs bé, tot i que sembli contradictori, hi ha un festival de música experimental a Girona al que han posat per nom justament REMOR, i no FRESSA, que potser seria el més escaient. En tot cas, sàpiguen que avui comença la IV edició, i que acaba el diumenge. I que a diferència del Primavera Sound és gratuït (el nivell dels artistes potser tampoc és el mateix, clar... la primera dama encara recorda quan la vaig dur a escoltar un senyor que feia grinyolar tocadiscs durant una hora). Of course, jo no m'ho perdo ni de broma!

Per més informació feu click aquí.

dimecres, 23 de maig del 2007

Abandonant tota esperança [1a part]

Estimats, els deixo aquí la primera (i suggerent) entrega de la tragicomèdia "Abandonant tota esperança". Espero que gaudeixin tant de la lectura com jo de l'escriptura:

Capítol I: L'adéu.

"Només passava per aquí", digué el Gos, i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

L'Astronauta encara no havia entès que s'havia quedat sol com un mussol; ho entengué després (per ser exactes, bastant després; ja t'avisaré, estimat lector, quan això passi). Desconcertat, veié per la finestra de la cabina com s'allunyaven, a una velocitat més que considerable, de Júpiter, mentre la bonica Eudivigis els feia adéu amb un mocador i els ensenyava el pit dret (el que tenia més gros), fins que la perderen de vista del tot. De fet, a ella la perderen de vista aviat, tardaren bastant més a perdre de vista el pit.

L'Astronauta s'astorà. Prengué el mòbil i trucà a la bella Eudivigis. No tenia cobertura. Ho tornà a provar. Seguia sense cobertura. Sacsejà el mòbil i començà a moure'l per la cabina, amb moviments de baix a dalt i d'esquerra a dreta (i oposadament). El Gos se'l mirava, amb un posat d'indiferència al no comprendre res de res. Llavors, l'Astronauta trobà cobertura i trucà. Eudivigis despenjà amb un "si?" dolcíssim, i l'Astronauta, amb llàgrimes als ulls, exclamà "beneïda sigui la galàxia, t'he de donar un missatge molt important: continua-hi participant! Hi ha milions de desastres naturals en joc!" En aquest punt es perdé la cobertura i es tallà la connexió.

Llavors, el Gos digué: "Només passava per aquí", i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

divendres, 18 de maig del 2007

debuting...


Ahir vaig debutar de forma casolana, en petit format...
Agraeixo l'assistència de tothom, especialment dels que sempre hi sou, sigui el que sigui el que em passi per la barretina de fer (als incondicionals, diguem-ne).
Per part meva, les sensacions van ser bones...

dimecres, 9 de maig del 2007

comença la gira...


Per si algú hi està interesst, aquestes són les primeres dates de la gira mundial 2007/2008:

17 de maig: Calella (El Pla dels Encants, a les 22.00h)

21 de juny: Girona (sense confirmació encara ni de lloc ni d'hora)

5 de juliol: Tordera (Teatre Clavé, hora per confirmar)


Com poden comprovar, tres llocs on encara no he tocat mai...
Noves audiències, obro mercat, etc...

dijous, 26 d’abril del 2007

Pràctica de la Vocal Neutra...


Distingits col.legues i altres aus rares que corren per aquests indrets:

No se m'espantin, però és per a mi un gran honor anunciar-los que aquest estiu comença la Gira Pràctica de la Vocal Neutra, on un servidor presentarà en directe una sèrie de, diguem-ne, composicions (de música més o menys lleugera), amb les que no pretén res més que conquistar subtilment els cors de tots vostès (en general i, és clar, en particular).

I pensaran: "pobre noi, ara es creu un cantautor", i tindran raó, que ara es veu que segons la meva, diguem-ne, consciència, és això el que toca. I no per raons especialment narcicistes (ni obviament per raons comercials) si no perquè, almenys per una temporada, he exhaurit les meves existències de sociabilitat musical.

Vagin doncs netejant-se les orelles i preparant els estalvis per comprar entrades VIP i "Backstage Passes", que quan menys s'ho esperin jo i la meva guitarra aterrarem al costat de casa seva per oferir un fabulós i espectacular recital piromusical que recordaran a partir de llavors com "sens dubte, el millor concert de la meva vida" (més o menys...).


P.D: Per cert, si s'estan preguntant pel títol de la gira, té més o menys a veure amb el títol del pretès disc que sortirà al mercat algun dia i que té com a títol (totalment provisional) "Teoria de la Vocal Neutra". Però en fi, ja saben que em canso bastant ràpid de les coses...

diumenge, 22 d’abril del 2007

allò que saps i no pots dir...

Dilectíssim personal (en general, però en particular als que saben de què parlo):

Ahir se'm va casar un cosí. El casament no tindria res d'especial si no fos perquè ens van regalar els nuvis a mi i a la primera dama (i ja sabeu què acostuma a voler dir, això). Quin fart de riure (i quina vergonya, tot sigui dit de passada!). En aquesta foto podeu veure'm a mi explicant-li al meu tiu que no em penso casar...


I després, clar, ballaruca fins les tantes. Curiosament, quan ja arribàvem a casa, ens van parar en un control d'alcoholèmia i la conversa va anar així:

Munipa: Bona nit, senyor. Estem fent un control d'alcoholèmia. Ha begut?

Homebala: No.

Munipa: Res de res?

Homebala: Home, res de res... diguem que fa estona que no.

Munipa: Doncs ja pot continuar. Bona nit.

Homebala: Bona nit.

Això és tenir llet i la resta tonteries! Aquesta de baix és una foto de moments abans de sortir de la festa. Jutgin vostès mateixos sobre la patxoca que fem i si troben una parella amb més sort, comprin-la.

dimecres, 18 d’abril del 2007

sempre prop del final...


El temps vola (i les gallines no). Paciència. Les coses ben fetes volen temps i moltíssima paciència...
Sí, sóc un perfeccionista esquizoide.
Per cert, la primavera ja ha ESCLATAT!

divendres, 13 d’abril del 2007

...


No se m'espantin, segueixo en vaga.

Tinguin paciència...

dimecres, 7 de març del 2007

els dies comptats...

Dilectíssims i íssimes (a tots i a totes en general i en particular)

S'acaba un cicle. Aquest blog ha servit durant molt temps pel que havia de servir (simplement per escriure tonteries, que és el millor ús que es pot donar a un blog, al meu entendre), però a dia d'avui els puc ben assegurar que té els dies comptats...

dijous, 1 de març del 2007

enigmes existencials (II)...



(Tornem als enigmes existencials): Diuen que tothom té un doble en aquesta vida.
Distingida parròquia, no els fa pensar en algú la cara d'aquest actor argentí que surt a les fotos? Es diu Daniel Hendler, i tinc la sensació que s'assembla a algú però no acabo de veure a qui...

dimarts, 27 de febrer del 2007

la K ja és aquí...


... i jo ja sóc, oficialment, el tiet més orgullós del món, a part de ser (almenys de moment) el tiet preferit de la meva neboda...
En fi, que no passo per les portes i que sóc totalment monotemàtic des de dissabte.
Ah, que encara no us n'he parlat? Doncs bé, resulta que la K és un dimoni, sobretot quan s'emprenya, però quan es posa carinyosa és que te la menjaries! Us he dit ja que la meva neboda és la nena més maca del món? No? Doncs us ho dic.

divendres, 23 de febrer del 2007

enigmes existencials (I)...


Continuant amb temes espinosos... algun llicenciat de ment privilegiada dels que corren per aquí em podria explicar per què als bípedes humans de sexe masculí se'ns fa un borrissol (o "pelussa") dins el melic cada dos per tres? És curiós, perquè si te'l treus al migdia, al vespre ja n'hi tens un altre. D'on surten? De dins meu a través del melic?

M'espanta aquest tema, més que res perquè la meva producció personal ha arribat a uns nivells, diguem-ne, industrials, i ara mateix crec que seria capaç de fer un coixí cada setmana...
.
.
.
.
.
P.D: To whom it may concern: Entre ahir i avui hem rebut diferents fotos via mòbil amb títols del tipus "la K bebent", "la K al súper", "la K abrigada", "la K té son", etc. Hi ha alegria, nervis, emoció i mal de panxa...

dimarts, 20 de febrer del 2007

perdonin el retràs...


Sense ànims de crear (massa) polèmica, permetin-me reconnectar-me a aquest meu/seu blog amb un tema espinós:
Per què els bípedes humans de sexe femení (pubilles o casades) no saben fer zàping?

dijous, 8 de febrer del 2007

distrets...


Dilecta parròquia bloguil (cada dia més escassa, tot s'ha de dir...):
Últimament trobo que estem distrets: si no és que hi ha una sequera potencial a dos mesos vista és que hi ha hagut una nit mogudeta al País Basc, si no és una manifestació (de qui sigui i pel que sigui) és una destitució al Tribunal Superior de Justícia que fa emprenyar els partits polítics (d'una gran talla tots, ja en saben la meva opinió en general i en particular), si no és una roda de premsa per annexionar Navarra és una germaníssima morta en estranyes circumstàncies (suïcidi o sobredosis? s'accepten apostes...) i, en general, si no és un all és una ceba (o cap de les dues coses, o sigui, una vaga de fam...) i, en fi, que d'alguna cosa hem de discutir en aquest món.

dissabte, 3 de febrer del 2007

can soler ens espera...



Paga i senyal feta. Mireu quines fotos més boniques que ens va deixar fer la senyora Barba (molt simpàtica, ens sembla que li vam caure bastant bé...). Era ja una mica fosc, però es veuen molt bé. Això és el paller, que està molt ben restaurat com veieu. Les dues portes són les dues cases en les que està dividit (de 6 i 4 persones):


I aquí hi ha la casa gran, on hi ha lloc per... 15 persones, més o menys, que també es divideix en 2 però que té comunicació interior. Als baixos hi ha la sala de jocs (futbolin, billar, taula de ping pong i un equip de música). Teníem la idea, durant la reunió, de què eren 4 edificacions (Can Soler I, Can Soler II, Paller I i Paller II), però ja veieu que no, que només són 2, dividides entre 2 (no sé si m'explico...). Si us hi fixeu estan molt juntes, es veu el paller al fons de la foto:


I això és al costat de la casa, la piscina. Al fons hi ha les barbacoes i un pou d'aquests de pessebre. I ja està. Si interessa la setmana que ve penjaré quatre fotos que vam fer a l'interior (menjadors i tal...). Àpali!

divendres, 2 de febrer del 2007

santa primera dama

És el dia de la marmota
i t'ha sorprès el sol solet
si no téns ombra, n'hi ha per estona
d'anar abrigada pel fred...

dimecres, 31 de gener del 2007

can soler és així de maco...


...suposem.
I només ho podem suposar, perquè en un gest que demostra la nostra sobrenatural intel.ligència hem trucat abans d'anar-hi a fer la visita (i la paga i senyal...). La senyora Barba ha agafat el mòbil (a la casa no hi havia ningú) i ens ha dit:
Barba: -Avui? nomvapagotabé... em pensava quemvieudit dijous!
1ªD: -Aaaaaaah... no, no, no, no, impossible, que jo dijous tinc curs...
Barba: -Pocamupuc combinar avui! Treballo!
1ªD: -(amb expressió de fotuda) Ah... doncs quan podríem venir?
Barba: -Veniu divendres. Com us va divendres? Al matí o a la tarda, com vulgueu. Buenu, al matí fins la una i a la tarda a quarts de sis, per força, perquè treballo...
1ªD: -Mmmmh... doncs quedem divendres a quarts de sis a la casa. Abans de venir ja farem un truc, no fos cas que treballés...

dilluns, 29 de gener del 2007

el sopar al bulli...


Au, doncs merci a tots. Encara hi vam haver d'afegir uns quants euros però en fi, s'agraeix igualment la intenció. En tot cas els dies 6, 7 i 8 de juliol aneu a Can Soler, però porteu unes tendes de campanya, just in case...
P.D: Que es veu que el Ventdelplans torna el dia 5 de febrer. Hauré d'intensificar la campanya...

dimecres, 24 de gener del 2007

en contra (en general)...

Dilectíssima pleb bloguil:
Estic TOTALMENT EN CONTRA de què torni la infumable sèrie de TV3 Ventdelplà (que no sé perquè no es diu Breda, que és on està gravada la sèrie...) i pels anuncis que estic veient últimament a la teva (que meva no ho és pas) molt em temo que a la meva tranquil.litat emocional li queda un telenotícies (i als telenotícies de la teva em sembla que els queda també un ídem, ahir ja van canviar de director...). Per tant he decidit engegar la campanya contrària, si més no per tocar la pera.


Però no es confonguin. Trobo que la qualitat de les sèries que es fan actualment tant aquí a casa com a Espanya en general, no té un nivell gaire bo (deixant de banda Porca Misèria, of course), i per tal de curar-me en salut i que no m'agafin desprevingut, he engegat una segona campanya complementària:


I com que sembla que tant els directius televisius de l'Estat (en general) com els de Catalunya (en particular) són gent que no exerciten gaire la neurona, he decidit engegar una tercera campanya, complementària de les dues primeres, més que res per deixar-los les coses clares i perquè vegin que jo aposto principalment per la qualitat...

divendres, 19 de gener del 2007

produint, que és gerundi...


Dilectíssima parròquia bloguil (i itinerant):

M'emplena de satisfacció comunicar-los que finalment m'he decidit i, després d'intenses negociacions, de llargues factures a telefònica i diversos ponts aeris, he arribat a un gran acord multimilionari amb l'incommensurable Jo_oN perquè em faci de productor.
El més gran filòsof viu era allà per donar-hi el vist-i-plau i certificar l'acord eròtico-musical amb la seva càmera de fotos...
Visca els productors (lliures!)

dimecres, 17 de gener del 2007

la dura vida de l'antropòleg...


Dilectíssims/es conbloguistes, conblogaires i anònims aficionats al blog en general:
Fa unes setmanes vaig visitar el Camp Nou amb el noble objectiu de realitzar un treball de camp etnogràfic sobre el barcelonisme. Gràcies a la col.laboració del millor filòsof viu que conec, la cosa va anar rodada i vaig viure una EXPERIÈNCIA (així, en majúscules i perquè no ho puc iluminar, que si no...) fantàstica. La qüestió és que el treball està acabat i avui l'entrego, i ara mateix m'he adonat que sembla que faci una eternitat de tot plegat. Per què?
1. Perquè el Barça ja no és líder a la Lliga (i el Madrid li trepitja els talons...) .
2. Perquè el treball tracta just el moment abans d'anar-se'n a Japó (d'on van tornar sense res...).
3. Perquè el partit de l'Espanyol era carn fresquíssima per un treball així (amb tot allò de l'home tranquil que s'emprenya quan ningú el veu...).
4. Perquè Saviola ahir va marcar 3 gols (i això es veu que toca bastant la pera... cosa que no acabo d'entendre...).
.
.
.
En fi, res, que visca la descontextualització de dades (en general i en particular...). Salut!

divendres, 12 de gener del 2007

la grip (reprise)...


Estava cantat. Tres són multitud. La convivència en un mateix espai de dues persones i un virus només pot acabar amb un resultat: les dues persones (en aquest cas la primera dama i jo mateix) han d'acabar ineludiblement infectades pel mateix virus, encara que sigui amb una setmana de diferència...
Temperatura de la primera dama d'ahir al vespre: 38,5 graus. S'esperen grans cataclismes articulars i pujades exagerades de febre durant tot el cap de setmana...

dijous, 11 de gener del 2007

frenetisme...


Que diu que ara haurem d'estar molt atents i al lloro de tot plegat perquè si us semblava que les coses cada dia canviaven més ràpid doncs que això no és res comparat amb la velocitat que agafaran a partir d'ara i que en fi que ja va essent hora de posar-se al dia encara que portem un retràs acumulat considerable (per dir-ho suaument) com a país i com a persones particulars (en general) en quan a tot això de les tecnologies i els internets de déu.
Collons.
P.D: No us ha donat la sensació que la manca de comes accentua la velocitat? I doncs, amics blocaires, per què collons no les feu servir més (i d'una forma correcta) als vostres blogs? Visca la coma (lliure!).
Un dia d'aquests parlem d'ortografia...

dimecres, 10 de gener del 2007

nadalitis...


Dilectíssims tots i totes (en somnis, pels adormits):
S'ha acabat el Nadal, i hi ha gent que ja l'enyora. No els descobriré res, ara, explicant-los que a mi, en general i en particular, el Nadal me la bufaria bastant si no fos perquè faig i em fan regals (i m'agrada molt més fer-los que no pas que me'ls facin, com a molts). Per tant, em va fer molta gràcia un SMS que vaig rebre el dia de Sant Esteve que deia "El simulacro de paz y amor ha terminado. Guarden los langostinos, insulten a su cuñado y disuélvanse". Quanta saviesa en tant poques paraules...

dilluns, 8 de gener del 2007

hello 2007... (3a part i última)


El metge em diu que tinc la grip, i jo en principi m'ho crec, però com que sóc així no puc deixar de pensar que m'està enganyant i amagant la veritat perquè en realitat tinc una cosa molt més greu que amb tota probabilitat és incurable (per què, si no, m'ha estat escoltant els pulmons per davant i per darrera amb tanta insistència? alguna cosa deu haver trobat...).

Em recomana canviar el còctel gelocatil/couldina per el de ibuprofè/eferalgan, que es veu que és més indicat per aquests casos. Li faig cas (quin remei), i l'endemà resulta que el termòmetre marca un nou rècord personal: temperatura: 35 graus. Flipo bastant, la primera dama no es creu que el termòmetre funcioni i el comprova. Funciona. Decideixo deixar la medicació.

Passo la primera nit plàcida en cinc dies. Dormo d'una tirada, i quan em desperto... han passat els Reis!!! Ja no recordo res: ni el mal de cap, ni la malaltia que m'amagava el metge, ni que m'he enganxat a Yo Soy Bea i al polígrafo (als 2, però el de T5 m'agrada més). Sóc feliç com un tornavís perquè aquest any TAMBÉ m'he portat molt bé i els reis han tornat a passar per casa i m'han deixat regals boníssims.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

divendres, 5 de gener del 2007

hello 2007... (2na part)




Per on anàvem? Ah, sí, 1 de gener. La primera dama no va anar a comprar, al matí (to whom it may concern...). A la tarda vam arribar a la nostra humil llar i jo ja tenia tremolors a tot el cos, mal de cap i de coll i em bullien els ulls quan els tancava. Temperatura: 38,5. Doncs res, cap al llit, que l'endemà tocava anar a treballar, que per un cop d'aire agafat la nit de cap d'any no em saltaria jo aquesta revitalitzant funció de la meva vida.

I sí sí, el dimarts, xino xano, cap a la feina, convenientment dopat amb un còctel de couldina i gelocatil i intentant fer cara de què em trobava prou bé, com si la febre m'hagués de baixar perquè intento posar-hi bona cara. I la primera dama, del llit estant, escridassant-me "insensat! torna aquí! no veus que no t'aguantes els pets?", i jo contestant coses del tipus "però si em trobo bé, dona, és una mica de costipat i prou, no exagerem, va, dooooorm".

Va ser un matí llarg. Temperatura: 39.

A les 15.00h vaig sortir escopetejat de la feina disposat a refugiar-me altre cop a la meva humil llar amb l'intenció de no sortir-ne fins l'endemà (per tornar a anar a treballar, pensava jo, il.lús!). I a la nit vaig arribar al meu rècord personal: temperatura: 40 graus. La sensació de dolor en aquest punt és quelcom indescriptible, perquè no saps fins a quin punt és real el que sents i el que no. O sigui que cedeixo (sóc un calçasses) i deixo que la primera dama em dugui al metge...

(to be continued)


dijous, 4 de gener del 2007

hello 2007... (1a part)


Dilectíssims conbloguistes en general (i als que no veig des de l'any passat en particular):

Perdoneu la manca de senyals de vida des de l'últim post, però és que he estat literalment a les portes de la mort (bé, potser no tant...).

Haureu comprovat que el meu últim post va quedar descontextualitzat el dia següent mateix (ETA va posar la bomba a Madrid i a en Sadam el van pelar, tot el mateix dia). Doncs au, dues reflexions menys que ja no haurem de fer el 2007. Té pebrots, tot plegat...

En fi, el cap d'any el vam passar amb amics a casa d'uns d'ells, a Sant Pol, i va ser tot fantàstic fins que va ser l'hora d'anar cap a Calella a continuar la festa. Resulta que el servei de taxis estava fatal fatal fatal i que no vam arribar allà fins les 5, quan ja tothom havia retirat (menys en txarli i la mercè). I sense adonar-nos-en i rient rient i fumant fumant, resulta que havíem estat força estona parant la fresca, esperant que arribés el taxi. I l'endemà, el dia 1, em vaig aixecar estrany... el termòmetre marcava 38 de febre...

(to be continued...)

divendres, 29 de desembre del 2006

bye bye 2006...


Dilectíssima parròquia bloguista (en aranès pel dual):

Ara que estem a punt de deixar el 2006, que ha deixat l'existència humana per terra (en general), confio en què el 2007 serà un any amb canvis profunds (en particular). Els deixo tot seguit una interessantíssima enquesta (només per a cervells amb superpoblació de neurones), per si tenen temps i ganes de contestar-la...


1. En quan al panorama polític català, aquest 2006 qui t'ha semblat més botifler i, en general, pocapena:

a) Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC).

b) Artur Mas (CiU).

c) Pep Sala (Banda del Bar).


2. Qui t'ha provocat més sensacions-rares-a-diferents-zones-del-cos aquest any?

a) Benet XVI dient que Mahoma és igual a terrorisme.

b) Edurne cantant "These boots are made for walking" (o era del 2006?)

c) Sala-Martín preguntant a Montilla sobre si un President de la Generalitat hauria de tenir el nivell C de català.


3. Parlem de sexe: Zapatero diu que el procés de pau va fent, xino xano. I tu, què en penses?

a) Que acabarem essent tots bascos.

b) Que per desencallar el procés de pau, Zapatero i Otegui jugaran un partit de pilota basca i qui guanyi es quedarà amb Navarra.

c) Que tant burxar tant burxar, acabaran trobant connexions entre ETA i l'11-M i Acebes serà nomenat president vitalici del govern.


4. Parlem d'esports: Quin aconteixement esportiu te l'ha suat més aquest any?

a) La copa d'Europa que va guanyar el Barça.

b) La creació de la figura de vicepresident de la Generalitat.

c) El Rock&Cat (la pel.lícula).


5. I, per acabar, què n'esperes del 2007?

a) Que, ja que d'aquí uns dies pelen en Sadam, no tardin gaire a portar a judici el trio de les Açores.

b) El nou disc de Wilco, que surt a l'abril.

c) No n'espero res, visc el dia a dia, i ara mateix el que més espero és el dinar de demà (macarrons).


AVÍS: Això és una enquesta superseriosa. Els resultats seran degudament computats i enviats a l'Oficina de Recepció de Peticions pel 2007. Per a possibles reclamacions, dirigeixin-se directament a ells: dosmilsetpelcultelainc@terra.cat

En fi, i bon any 2007 a tothom i ens veiem/llegim aviat... Salut!


dissabte, 23 de desembre del 2006

bon nadal (en general)...


Els bons sopars de feina acaben així (a les fosques i amb trenes). Bones festes a tots!


P.D: Ei, mireu quin post-regal-homenatge que m'ha fet el Veí de Dalt! Estic emocionat...

divendres, 22 de desembre del 2006

el meu amic fardatxo...


He trobat una ànima bessona, però millorada (no sé si m'entenen). Es diu Fardatxo. I aquest post és per a ell.
Qui va dir que deixar de fumar és fàcil? Jo no. De fet, ho he intentat alguna vegada i no me n'he sortit mai. El meu amic Fardatxo sí. A la primera. Amb alguna temptació i alguna cigarreta en alguna ocasió especial, però ho ha deixat. I només per això ja l'admiro.
Però aquest és segurament l'entrebanc més fàcil que ha superat a la vida. I és que, amic Fardatxo, hi ha coses que no s'aconsegueixen superar mai. I perdona que et parli tant explícitament de les desgràcies, però la vida ens ha dut a tots dos per camins molt semblants (tant semblants que te'n faries creus; si vols algun dia en podem parlar, en privat). La vida dóna cops (en general), però tant a tu com a mi ens ha ben atonyinat (en particular).
Crec que hi ha coses que no es superen, sinó que simplement s'ha d'aprendre a viure amb elles. Jo ja fa 8 anys que hi visc, i la convivència és difícil, però no impossible. Recorda que cada any que passa és un altre any que et sumes, no que et restes.
A tu les circumstàncies t'han fet trobar la pau en l'amistat (hi ha fotos on em fas enveja) i en l'Aikido (molt interessant, he estat repassant aquesta setmana el teu bloc i he flipat bastant, la veritat). Jo continuo fumant...
I en fi, estimat Fardatxo, el meu regal en aquest dia tant assenyalat no és més que aquest petit post (ep! amb foto especial a l'estil homebala inclosa!) i la meva amistat perquè la manipulis al teu gust i a la teva conveniència.
Sincerament i amb afecte,
Homebala.

dimecres, 20 de desembre del 2006

a febrer...


Dilectíssims totes i tots (en blau si sou daltònics):
Els plaços i els terminis es van complint i seguim sense les notícies fresques que ens agradaria comunicar-vos. Sembla que ens n'anem a febrer, anant bé.
Fa fred i el coll m'ha estat rascant tot el matí. I tots sabem com acaba això. I justament ara que s'acosten dies de festa i que tinc més ampolles d'alcohol a casa de les que em podré veure en tot l'any. I penso especialment en aquelles 9 ampolles de vi de diferents procedències (Rioja, Ribera, Penedès, Empordà, etc.) que aniré obrint i degustant, a poc a poc, al llarg de les pròximes setmanes (això sí, a la salut de tots vostès!).

dijous, 14 de desembre del 2006

miau...


Dilectíssims íssims i íssimes (al revés si sou feministes radicals):
.
La vida dóna tantes voltes que mareja. I quan arriba aquell moment en què et vols centrar trobes que sense adonar-te'n t'has fet bastant gran i que els esdeveniments t'impulsen a prendre decisions realment importants que ja no pots demorar per gaire temps més si vols seguir anomenant-te a tu mateix PERSONA HUMANA (en particular).
.
P.D: Té raó l'honorabilíssim Marc quan apunta que els animals més traidors són els gats, si deixem de banda les serps (que no semblen gaire dialogants) i algunes persones humanes en general (que acostumen a dissimular-ho de conya, els putes...).
.
P.D.2: "Qui controla el passat controla el futur, i qui controla el present controla el passat" (George Orwell, preocupat per l'esdevenir històric.)

guau...


Dilectíssims/es tots/es (en digital si teniu receptor de TDT):
En general no m'agraden gaire els gossos. O més que no agradar-me, em fan una mica de por. No sembla que raonin gaire, i mai saps quines són les seves obscures intencions (segons la Mercè, sempre estan jugant, però en fi...). I no té res a veure amb mides (ull, que estic molt ben definit, estic parlant de mides de gossos). Bé, i apart de no fiar-me'n, tampoc puc suportar:
1) Els pèls que deixen quan és l'època de caure el pèl (ara ho és).
2) Les cases on sembla que no ventilin perquè entres i caus de cul de la pudor de gos que fan (i si hi has anat perquè t'han convidat a sopar, la cosa és realment molesta, siguem francs).
3) Els amos que en comptes d'un gos es pensen que tenen un fill, que l'han de protegir i que pateixen per ell quan estan fora de casa (un dia d'aquests inventen el mòbil per gossos i les accions de Telefònica tornen a disparar-se...).
Per cert, fa temps jo tenia un gos. Es deia Mika i era el millor gos del món. No feia por, ni gaire pudor. Perdia bastant pèl, però jo li perdonava perquè com ja he dit era el millor gos del món. Descansi en pau (perquè en vida es va cansar bastant).