hello 2007... (3a part i última)
El metge em diu que tinc la grip, i jo en principi m'ho crec, però com que sóc així no puc deixar de pensar que m'està enganyant i amagant la veritat perquè en realitat tinc una cosa molt més greu que amb tota probabilitat és incurable (per què, si no, m'ha estat escoltant els pulmons per davant i per darrera amb tanta insistència? alguna cosa deu haver trobat...).
Em recomana canviar el còctel gelocatil/couldina per el de ibuprofè/eferalgan, que es veu que és més indicat per aquests casos. Li faig cas (quin remei), i l'endemà resulta que el termòmetre marca un nou rècord personal: temperatura: 35 graus. Flipo bastant, la primera dama no es creu que el termòmetre funcioni i el comprova. Funciona. Decideixo deixar la medicació.
Passo la primera nit plàcida en cinc dies. Dormo d'una tirada, i quan em desperto... han passat els Reis!!! Ja no recordo res: ni el mal de cap, ni la malaltia que m'amagava el metge, ni que m'he enganxat a Yo Soy Bea i al polígrafo (als 2, però el de T5 m'agrada més). Sóc feliç com un tornavís perquè aquest any TAMBÉ m'he portat molt bé i els reis han tornat a passar per casa i m'han deixat regals boníssims.
Sóc feliç.
Sóc feliç.
Sóc feliç.
3 comentaris:
Heu passat del "Doble Feliz" de l'estiu al triple feliç de Reis. Enhorabona.
carai!! amb una temperatura de 35 graus, qualsevol que no et conegués diria que ets una persona FREDA!!
pel que veig les coses ja van millor! espero que hagis après la lliçó, i comencis a patir la taxifòbia! passant de taxis, i un del grup que no begui!! (això és el que hauria d´haver fet jo! jejeeej)
deixa estar de taxis, tita.. això et passa per dormir amb el cul destapat! jo també vaig passar la setmana amb el coll espatllat
Publica un comentari a l'entrada