hello 2007... (2na part)

Per on anàvem? Ah, sí, 1 de gener. La primera dama no va anar a comprar, al matí (to whom it may concern...). A la tarda vam arribar a la nostra humil llar i jo ja tenia tremolors a tot el cos, mal de cap i de coll i em bullien els ulls quan els tancava. Temperatura: 38,5. Doncs res, cap al llit, que l'endemà tocava anar a treballar, que per un cop d'aire agafat la nit de cap d'any no em saltaria jo aquesta revitalitzant funció de la meva vida.

I sí sí, el dimarts, xino xano, cap a la feina, convenientment dopat amb un còctel de couldina i gelocatil i intentant fer cara de què em trobava prou bé, com si la febre m'hagués de baixar perquè intento posar-hi bona cara. I la primera dama, del llit estant, escridassant-me "insensat! torna aquí! no veus que no t'aguantes els pets?", i jo contestant coses del tipus "però si em trobo bé, dona, és una mica de costipat i prou, no exagerem, va, dooooorm".

Va ser un matí llarg. Temperatura: 39.

A les 15.00h vaig sortir escopetejat de la feina disposat a refugiar-me altre cop a la meva humil llar amb l'intenció de no sortir-ne fins l'endemà (per tornar a anar a treballar, pensava jo, il.lús!). I a la nit vaig arribar al meu rècord personal: temperatura: 40 graus. La sensació de dolor en aquest punt és quelcom indescriptible, perquè no saps fins a quin punt és real el que sents i el que no. O sigui que cedeixo (sóc un calçasses) i deixo que la primera dama em dugui al metge...

(to be continued)