divendres, 12 de maig del 2006

afutbolisme


Estimats col.legues:
Per què no s'ajunten tots els senyors directius de futbol i fan un canal de TV per on retransmetre tots els partits i deixen en pau a la gent que volem veure la tele els vespres amb tranquilitat i sense canvis de programació? Poden deixar de tocar les pilotes a la gent afutbolada? Sé que molts de vostès comparteixen l'afició pel futbol (amb major o menor grau), i tot i que tractant-se d'intel.lectuals com vostès m'estranya, ho respecto sense reserves. Han d'entendre però que els altres no en tenim la culpa...
P.D.: Per cert, per què no hi ha futbolistes gais? Tant poc normalitzat està el tema en aquest camp?
P.D.2: I no em miri així, Jo_oN...

dimarts, 9 de maig del 2006

cruasan forever



Deixin-me fer-los notar, estimats col.legues, que no deixa de ser curiós que el dissabte a la nit ens deixés a tots tant bon regust de boca, significant el que significava. Quins extranys mecanismes actuen en els nostres privilegiats cervells? I com podem alhora sentir una absència quan, a dia d'avui, encara no hem passat cap dissabte sense Rock'n'Apples?

Per cert, per si algú encara no ho sap, la Nuri i en Nitus ja són pares! L'Aina ha nascut a les 2 de la matinada del dimarts i mare i filla es troben perfectament (el missatge que m'ha arribat no diu res de'n Nitus; suposo que també està bé...)

P.D: Abans que m'ho recordin, dilectes intel.lectuals: si, el meu photoshop és un cabron.

dilluns, 8 de maig del 2006

ultimate vacas experience


Powered by Castpost

Apart de la lògica tristesa del moment i d'alguna llàgrima traidora d'última hora, la última nit del Rock'n'Apples també va tenir coses bones. Si us ho vau perdre, això és l'únic testimoni gràfic animat que existeix de la reunió sorpresa de Las Vacas per tancar la nit (no té ni so...). No és conya, va ser tant sorpresa que ni els implicats ho sabíem. 5 anys sense tocar aquestes cançons i pràcticament no es va notar res... bé, una mica potser si.

dijous, 4 de maig del 2006

simbiosis


Com que s'estimen tant i ho fan tot junts i al mateix temps, el President i la Primera Dama fins i tot el dia que es fan mal coincideixen en forma, mida i color de la ferida.

dimarts, 2 de maig del 2006

capgrossos


A Mataró tenen el seu propi "skamot maduixot", però com que són més fins, en comtes de fer pintades posen enganxines. I si el seu missatge fos cert, s'imaginen estimats col.legues a l'honorable Xuxu i a la no menys honorable seva senyora perseguits per la premsa rosa pel carrer Esglèsia? O a l'honorable amb uns pantalons fins a sota pit i la seva senyora cridant "destructores!"? Uf...
P.D: Per cert, si hi ha alguna trama immobiliària a Calella que s'hagi de destapar, fem-ho ara que després si la cosa es refreda ja no val res.

dijous, 27 d’abril del 2006

foto final


Tots els convidats menys l'Irene que estava cansada...

dimarts, 25 d’abril del 2006

passarel.la d'estrelles

Diverses estrelles mundials compartiren escenari aquest passat dissabte a la "Gala Miss i Mister 10 anys 2006".

dilluns, 24 d’abril del 2006

anys i anys


Gràcies a tots per venir, sou els millors!

dijous, 20 d’abril del 2006

ratafia anònima



Dilectes no intel.lectuals:
Aneu fent lloc al vostre moble-bar.

dimarts, 18 d’abril del 2006

La república gironina


Girona, en un d'aquests moments de timidesa tant propis de la ciutat, ha decidit celebrar l'aniversari de la Segona República col.locant sobre el museu d'història una bandera de 5 metres visible des de tota la ciutat. Fa 10 dies que li van posar, i encara que sembli impossible, avui encara hi és. No sé si és que volen proclamar la tercera o alguna cosa així... que subtils.

dimarts, 11 d’abril del 2006

trijtesa a ejpanya


Els intel.lectuals anònims ens declarem en zel. Almenys fins que un visionari com José Bono torni al govern.

dimecres, 5 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (l'endemà al matí)


Resumint:
Mal de cap (Paradoxa 3), un pes a l'estómac (Paradoxa 2) i els plats per rentar (Paradoxa 1) són les problemàtiques bàsiques de l'endemà d'un sopar a casa. Si a sobre ha estat un sopar de músics la cosa encara es complica més (com s'aprecia a la foto...)

dilluns, 3 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 3)


Quan téns uns col.legues convidats a sopar, abans de què arribin téns unes ganes boges d'anar de copes amb ells per tots els bars de la ciutat durant tota la nit. Aquesta sensació (diguem-li "F") és inversament proporcional a la que téns després de les postres, cafè i corresponents copes (diguem-li "f"). "f" seria aquella veueta que et diu "que bé que s'hi està aquí, és gratis, hi ha calefacció, i ens estem bevent el millor wiski del món!". La variable bàsica per aquesta transformació és sens dubte l'alcohol (a), encara que pot ser que "f" s'accentui encara més després de fumar alguna substància il.legal (p). Així, podríem dir que:
f = F / (a+p)
P.D: Referent a la foto: els bons sopars de músics s'acaben sempre amb postres de músic.

dissabte, 1 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 2):


Les ganes que el convidant té d'atipar el convidat són inversament proporcionals a les ganes que el convidat de quedar fart. Aquí hi actuen moltes subvariables de cortesia i de voler quedar bé (no les enumeraré, em remeto als estudis sobre el tema). Però en el fons el convidat només queda satisfet si la qualitat és igual o superior a la quantitat; bàsicament:
Satisfacció = qlt (= o > qnt).

dijous, 30 de març del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 1):



Quina extranya variable actua sobre el número de plats, gots, copes, coberts, olles i/o paelles que has de rentar després de tenir convidats a casa? Perquè si, per exemple, el número de convidats és "x", el número d'utensilis usats mai es correspon amb "x"?

Serà per la variable "y" ("deixa, deixa, ja et canvio el plat")? Serà per la variable "p" ("les culleretes de les postres no serveixen pel cafè")? Serà per la variable "q" ("un got per la cerveseta d'aperitiu, un altre per l'aigua, una copa pel vi blanc, una pel vi negre i una pel cava")?

Podríem dir que x = x . (y+p+q) ?

dilluns, 27 de març del 2006

One Track Ressaca...



Si, tot el festival en general va anar molt bé. En particular, estic bastant satisfet amb els resultats aconseguits en solitari (tot i que això ja ho asseguraré o ho desmentiré quan senti la gravació corresponent...); llàstima que Electrocacash finalment no furrullés...
P.D: Si algú té fotos meves en èxtasi que me les faci arribar, please; Només tinc aquestes dues, tirades amb mòbil...

dissabte, 25 de març del 2006

assajant (la pell i l'os)


Ja som dissabte 25. Avui hi ha grups que tocaran (els incombustibles Speedy and the Cleans), grups que no (els inèdits Convoi Exceptionnel) i grups que encara no ho saben (els cagadubtes Electrocacash).
Preguem tots perquè tot surti com ha de sortir.

dijous, 23 de març del 2006

assajant (amb) el que sigui

Anuncio oficialment a qui encara dubtava que the kitchen cau definitivament del cartell de dissabte (no hi ha dissolució ni ganes de dissoldre, però esperem que vinguin temps millors).
En tot cas, s'acosta l'hora i el més calent és encara a l'aigüera. Tensió, nervis i cagarrines de les toves! I dins aquesta voràgine d'informació, per altra banda també cal destacar que ETA ha declarat una "treva permanent" i que l'Irene avui fa anys. Quantes coses i quan poc temps per assimilar-les...
P.D: M'adono que aquest és el tercer post seguit amb foto meva. Aparentment estic superant els meus complexos i la meva autoestima comença a remuntar. Per molts anys per mi també, doncs.

dilluns, 20 de març del 2006

assajant el que sigui


Torna el One Track (versió 3.0), amb els de sempre i alguna novetat d'última hora...
Vull aprofitar també l'avinentesa per donar des d'aquí les gràcies a la "Plataforma Pro-Electrocacash al OneTrack" per treballar tant bé i ser tant pulcres.

dimecres, 15 de març del 2006

unanimitat


Per unanimitat veïnal, des d'ahir sóc el nou president de la comunitat del meu bloc. No em tocava, però com que sóc així de dolent escaquejant-me... esperpèntic.
En fi, que d'aquí a dos mesos he de convocar una junta extraordinària (qual Cuesta) per decidir si posem llums i plantes al replà de baix i si ens querellem contra el propietari del local que deu la comunitat de tres anys.
Xupi!

dimarts, 14 de març del 2006

embalatge de sants (v.o.)


Descartes walks into a café and sits down ready to order. A waiter comes up to him and asks, "Do you need a menu?"; Descartes replies, "I think not," and he disappears.

dilluns, 13 de març del 2006

embalatge de sants


Amb tots els permisos, a Guti, olotí de pro (sigui qui sigui).

dimecres, 8 de març del 2006

espanta de saus (deixem-ho aquí)

Arribats a aquest punt, només em queda desitjar-vos bona sort.

dilluns, 6 de març del 2006

espanta de saus (de cap i de nou)


Tu i jo, i tots els que s'hi vulguin afegir.

dijous, 2 de març del 2006

espanta de saus

Arbres punxaguts, sufragi universal.

dimarts, 28 de febrer del 2006

estampes de sants (III)


"Santa Aïda gloriosa, un humil servidor
a vos dirigeix aquesta breu oració:
que tothom trobi l'amor a cada cantonada
i jo, quan arribi a casa, la roba ben planxada. "

dissabte, 25 de febrer del 2006

estampes de sants (II)


"Sant Ferran màrtir, odiós odiador,
la vostra paraula és la nostra oració,
no sé si sou doctor o només us ho feu
però us posaré un ciri (allà on vos sabeu...)"

divendres, 24 de febrer del 2006

estampes de sants (I)


"Sant Jaume, Sant Jaume, patró dels fusters,
guardeu-nos de CiU i també del PP,
doneu-nos wiski i doneu-nos ratafia
tal com si fos el nostre pa de cada dia"

dimecres, 22 de febrer del 2006

veus interiors

Ahir, per un moment, vaig pensar que se'm passava l'arròs, però el vaig aturar a temps.

No, encara no he paït la victòria.
Si, la de la foto ERA la Sandra.
No, avui tampoc s'acabarà el món.
Si, tenir jefe nou comença a agradar-me...

divendres, 17 de febrer del 2006

uoooooooh...


Oh, si! si! si!

El Photoshop em torna a furrullar de guais i no m'he pogut estar de penjar aquesta fantàstica instantània que capta el moment precís en què un follet del bosc tira una foto a un pessebre de sexis rotaires.

dijous, 16 de febrer del 2006

depeche mola












Ok, això és el concert de dissabte al Sant Jordi. Tota una experiència. Es veu que tornen d'aquí mig any o així. Si en teniu ocasió i teniu pasta (Laura i Sergi, això va per vosaltres), aneu-hi perquè és una entrada ben gastada.
I parlant de preus d'entrades, avui en John Cale toca a la Mirona de Salt. M'encantaria anar-hi, però l'entrada val 20 € (anticipada!) i no em dóna la gana (Laura i Sergi, si voleu me la podeu pagar).

dimecres, 15 de febrer del 2006

a cagar


Com es pot pretendre mantenir un blog decent si el Photoshop avui et funciona i demà no? De moment (per motius legals) no puc penjar cap més foto on surtin cares, o sigui que he començat a treure porqueria del disc dur...

dilluns, 13 de febrer del 2006

show must go on


Està tothom apunt?
El pròxim OneTrackFest quan és?

dijous, 9 de febrer del 2006

compro tranquilitat


Que divertit ser un egipci ric i no haver-te de preocupar per si se t'espatlla la rentadora (m'ha passat avui), per si se t'assequen els ulls de tant treballar i necessites lubricar-te'ls cada 4 hores (m'està passant des de fa 2 setmanes), per si perds les claus d'un pàrking que estàs intentant vendre des de fa 3 anys (m'ha passat aquesta setmana, just quan per fi s'hi ha interessat algú) o, sobretot, per si algú li importa una merda com decores casa teva.
P.D: Si, el Photoshop em torna a funcionar.
P.D.2: Si, torno a fumar molt, i ara que és un delicte i un pecat tant gros, encara més.

dimarts, 7 de febrer del 2006

tot pagat

Estimats col.legues: les profecies del mestre Pujols es van complint.
El periodista Manuel Vicent, en el context d'una entrevista a Joan Manuel Serrat, publicava no fa gaire a "El País": "A Joan Manuel Serrat, consuma lo que consuma en cualquier parte, hoy ya no le cobra nadie".
Ja ha començat! Amics meus, això ja no hi ha qui ho pari!

dilluns, 6 de febrer del 2006

rotaires panoràmics


En aquesta panoràmica dels Rotaires de dissabte passat a dalt del Castell de Palafolls hi ha almenys 2 errors. Troba'ls i envia una reclamació aquí: www.conferenciaepiscopal.es

divendres, 3 de febrer del 2006

trompetista moderat

No sé si podré dominar mai aquest instrument. Amb tots els altres instruments primer he hagut d'aprendre'n per després desmuntar-ho i poder reconduir-ho tot al que vull aconseguir comunicar, que crec que és el procés que hauria de seguir tothom que es vulgui expressar amb qualsevol instrument. Amb la trompeta el procés s'ha invertit: no hi ha forma humana de fer una escala, una nota; només sorolls i estridències vàries que, de moment, no puc controlar. Alguns pensareu que així sóc feliç, però aneu d'allò més errats!

dijous, 2 de febrer del 2006

estrés!


Em sembla que avui ha sigut el dia més estressant de la meva vida laboral. No entraré en detalls, però m'he hagut de menjar uns quants marrons, propis i d'altres companys, ("companys" per dir alguna cosa que no soni grollera...) davant el nou jefe, un senyor alt com un sant pau que pràcticament no entén el català i que té un to de veu més greu que el d'en Nick Cave...
P.D: Per cert, aquesta instantània que vol significar l'estrés és en realitat una foto titulada "cara de xupito-de-la-muerte". I no m'he oblidat res, simplement el Photoshop se'm penja i no he pogut anonimitzar en Marc.

dimarts, 31 de gener del 2006

cocaïna per tots


Demà arriba el meu nou jefe a la feina, i ja ens han avisat que és dur de pelar. De moment ha trucat i ens ha encarregat que li compréssim una caixa d'ampolles de mig litre de "Lanjarón" per quan arribi. El meu subconscient no ha pogut evitar el paral.lelisme evident amb "The Faculty".
Ah, i dues perles més que va deixar anar el dia que ens va venir a veure per dir-nos que l'havien destinat a Girona: "Vayan desenpolvando sus gramáticas" i "Les costará, pero acabarán queriéndome".

diumenge, 29 de gener del 2006

oracions impersonals

Aquesta és la panoràmica captada des del balcó de casa, dissabte al matí, i la raó per no despedir-nos com déu mana d'en Valentí. És molt maco aixecar-te i veure-ho, però després es va passar el dia plovent i va quedar tot ple de fang, i la neu que no es va fondre es va tornar de color gris... lleig i fastigós.
Un cap de setmana domèstic, vaja.

divendres, 27 de gener del 2006

completa't a tu mateix...


A Londres això de no fumar segons a on ja ho tenen per costum des de fa uns anys. Apliquen mesures de xoc que afecten directament on fa més mal: la butxaca (un paquet val uns 7 €!). Aquí anem un pèl més enrera: Philip Morris ha decidit abaixar 40 cèntims el paquet de Marlboro (valia 2,75 € i ara en valdrà 2,35). Ja us ho diré, per mi (fumador moderat, tot s'ha de dir) perfecte. Me n'alegro moltíssim per la meva butxaca i per les dels meus amics fumadors. Però altre cop em sento com si hi hagués alguna cosa que se m'escapa...
En tot cas, visca l'indústria tabaquera! Vaig a comprar-ne accions, això no hi ha qui ho pari.

dimecres, 25 de gener del 2006

completa la frase...


Quan els neofeixistes surten al carrer a manifestar-se per qualsevol tonteria i l'esquerra pretesament més moderna i "guai, o sea, y eso" es torna totalitària...

dilluns, 23 de gener del 2006

sitjà

Una coneguda que treballa en una llibreria (anònima, per més senyes), m'ha explicat una sèrie de casos que ha viscut en pròpia pell a la seva feina i que, explicats tots seguits, em fan pensar en un d'aquests programes de gags ràpids amb regust surrealista. Des de demanar-li "Téns "El Lazarillo" d'un tal Tormes?", o "Un llibre que es titula "El manuscrit de l'origen"?" fins a coses que ratllen ja un altre nivell, com demanar-li paper d'empaperar parets (!), paper de wàter (!!) o espelmes (!!!).
I és que l'ESO ha fet molt mal, i no fa falta tenir fills per adonar-se'n.

dimecres, 18 de gener del 2006

pollastres i sols (i III)


I l'última, un altre sol valencià caient que ho deixa tot de color taronja brillant (no és cap broma fàcil, és així).
Que tinguis sort Valentí!

pollastres i sols (II)


Més postes de sol valencianes. Impressionant o no?
Així qualsevol s'enamora...

pollastres i sols


L'amor ho justifica tot, o gairebé tot. Un conegut se'n va a València a fer el pollastre, a viure-hi, per amor.
(L'última vegada que hi vaig ser, a banda de fer aquesta foto, vaig constatar que la llum del sol de València és la millor llum del sol que he pogut admirar mai. Especialment quan comença a caure, a la tarda/vespre, té uns colors increïbles i conserva la brillantor fins que gairebé s'ha post del tot. No sóc gens amant del sol, tots ho sabeu, però he d'admetre que el sol valencià és un espectacle digne d'admirar.)

divendres, 13 de gener del 2006

new year's eve


La prova d'on érem el 31 de desembre a les 12 de la nit: sota el Big Ben, amb 249.998 persones més col.lapsant tot el centre de Londres. Arribar a fer-nos aquesta foto va ser una odissea, ho juro. Me'n ric de l'Ulises. És una foto semblant a la que vam intentar enviar via mòbil, però l'enviament massiu de missatges per cap d'any és una prova que Telefònica encara no ha superat.
La foto ens la va tirar una parella de Vilafranca del Penedès que van celebrar el canvi d'any al costat nostre menjant-se 12 panses en comptes de 12 raïms. És curiós, vagis on vagis del món sempre acabes trobant-te algun català. Això sí, el que no hi ha forma humana de trobar a Londres és un lloc on et serveixin un cafè decent...

dimecres, 11 de gener del 2006

un fetus gegant i jo


Seguint amb el més interessant que vaig veure a London, aquí us mostro un fetus que feia mitja por i que estava instal.lat al Museu d'Història Natural. Era un muntatge curiós, amb uns altaveus per on podies escoltar el que sent una criatura al ventre de sa mare: poca cosa. Es veu que la criatura no sent res més que els batecs del cor i la veu de la seva progenitora. En altres paraules, que els pares il.lusionats que s'acosten al ventre de la seva dona i diuen "hola sóc el papa" fan més el panoli del que pot semblar a primera vista. Quin desengany. De totes maneres, quan em toqui ho provaré, per si de cas...

dimecres, 4 de gener del 2006

la julia i jo


Un dia estàvem sopant tranquil.lament en un restaurant (caríssim, com tots els restaurants de Londres) i va aparèixer, vestida de gala, la Julia Roberts. Quan em va veure em va reconèixer de seguida, només feia que dir als seus guardaespatlles "the kitchen guitarist, the kitchen guitarist!". Total, que es va acostar, em va demanar si li podia firmar el "Selected Trash #1" i es va voler fer una foto amb mi. Em deia "smile to the camera, please!" i jo, ja ho veieu, feia el que podia...

dimarts, 3 de gener del 2006

ja som aquí!


Bones tardes, ja hem arribat de London. Durant aquesta setmana podreu admirar en aquest blog les nostres cares de fred, la meva foto amb la Julia Roberts o els esquirols diabòlics de St.Jame's Park, entre d'altres. De moment, aquí teniu les nostres cares d'emoció instants abans d'entrar al Dominion Theatre per veure el musical de Queen. Pell de gallina, us ho juro.
Per cert, no sé si algú va rebre els nostres missatges amb foto inclosa a sota el Big Ben felicitant el nou any. En tot cas, bon any nou 2006 a tots.