dissabte, 1 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 2):


Les ganes que el convidant té d'atipar el convidat són inversament proporcionals a les ganes que el convidat de quedar fart. Aquí hi actuen moltes subvariables de cortesia i de voler quedar bé (no les enumeraré, em remeto als estudis sobre el tema). Però en el fons el convidat només queda satisfet si la qualitat és igual o superior a la quantitat; bàsicament:
Satisfacció = qlt (= o > qnt).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"el convidat només queda satisfet si la qualitat és igual o superior a la quantitat".. que devia pensar l'Aida el dia que, com a convidada, va menjar, unicament, un caneló congelat per dinar.

Anònim ha dit...

Estimat Sr. Bala, trobo molt interessant la vostra tasca d'investigació. Us proposo un estudi exhaustiu sobre la quantitat en el cas de que el convidant sigui àvia, tieta o sogra. Crec que podrieu arribar a conclusions increïbles.

Anònim ha dit...

Aquell dia, fa 10 anys, no pensava en què hi hauria per dinar... tot i que el caneló, hi va fer en la meva decisió final

Anònim ha dit...

aida, em temo molt que la teva última frase pot dur a malentesos..

Anònim ha dit...

Nooooo... jo no parlo mai de marranades!