unanimitat
Per unanimitat veïnal, des d'ahir sóc el nou president de la comunitat del meu bloc. No em tocava, però com que sóc així de dolent escaquejant-me... esperpèntic.
En fi, que d'aquí a dos mesos he de convocar una junta extraordinària (qual Cuesta) per decidir si posem llums i plantes al replà de baix i si ens querellem contra el propietari del local que deu la comunitat de tres anys.
Xupi!
6 comentaris:
això no deu ser res comparat amb l'altre vegada: ni choco-secre, ni un militar derrumbant-se al menjador de casa, ni veins anant a les reunions amb navalles, ni prostíbols a l'entresol, ni fulles antigues del llibre arrancades, ni una dona baixeta llegint la fulla al revés, ni el señor de menta intentant explicar a gent que comencen a aceptar l'existencia d'internet que és el cable..
crec que t'aborriràs i tot!
Veig que el president és vosté... no em demani res, però res de res eh? ni si puc anar a Cànoves a portar no sé què, ni si puc anar al Bauhaus a comprar bombetes... ni res de res, eh? Tú ets el presi. Per molts anys!
no es meravellos estar de lloguer?
lo primer que has de fer es tocarte polt la tita a la primera reunio, y a la segona no deixar de tirarte rots.. et destitueixen en un plis!
1. Vist així, serà un any bastant avorrit.
2. Senyora Presidenta, no se m'ofengui. Aquesta nit la convido a sopar.
3. Jo havia pensat en no fer res de res durant tot el meu mandat (aquesta tècnica ja la vaig fer servir quan vaig ser presi a Salt). Els veïns et continuen saludant i continues podent anar a demanar sal a la porta del costat sempre que vulguis.
ja et cridaran:
marchese señor home bala, maaaarchese
ui! no t'avorriràs no. Per bones les reunions del parking a Barcelona. Acabaven totes al jutjat de guàrdia (i no és broma)
Publica un comentari a l'entrada