la julia i jo
Un dia estàvem sopant tranquil.lament en un restaurant (caríssim, com tots els restaurants de Londres) i va aparèixer, vestida de gala, la Julia Roberts. Quan em va veure em va reconèixer de seguida, només feia que dir als seus guardaespatlles "the kitchen guitarist, the kitchen guitarist!". Total, que es va acostar, em va demanar si li podia firmar el "Selected Trash #1" i es va voler fer una foto amb mi. Em deia "smile to the camera, please!" i jo, ja ho veieu, feia el que podia...
6 comentaris:
Després va apareixer en Tom, en Tom Cruise, ah! i en George Clooney. A mi també em van reconèixer, a partir d'ara, diuen, totes les pel.lis d'ells les dirigiré jo. "Un plaer", els vaig contestar...
la marta està molt il.lusionada però jo la veig una mica... freda..
Es veu que aquesta noia està liada amb un tiu que te una llibreria a Notting Hill.
freda? ni parlar-ne! és una calentapolles! sort que l'aïda li va parar els peus.
smile the camera smile the camera...
CABRONA
COM ELLA NO POT TANCAR LA BOCA AMB AQUELLA PINYATA QUE TE!!!!
julia netol roberts
T'hauries d'haver aixecat i donar-li dos petons com a mínim!Es nota que estàs tens i nerviós!
Publica un comentari a l'entrada