
No sé si podré dominar mai aquest instrument. Amb tots els altres instruments primer he hagut d'aprendre'n per després desmuntar-ho i poder reconduir-ho tot al que vull aconseguir comunicar, que crec que és el procés que hauria de seguir tothom que es vulgui expressar amb qualsevol instrument. Amb la trompeta el procés s'ha invertit: no hi ha forma humana de fer una escala, una nota; només sorolls i estridències vàries que, de moment, no puc controlar. Alguns pensareu que així sóc feliç, però aneu d'allò més errats!
4 comentaris:
Ves amb compte que bufant així no s'escapi un peterró.
Hola Homebala, ja he visitat el teu blog, això esta molt bé tu !!
els sorolls i estridencies no se si et fan feliç, però a l'aida i la piti segur que no..
al one track amb tromPETa!!!!
tens un mes...
Publica un comentari a l'entrada