dimecres, 18 de gener del 2006

pollastres i sols (i III)


I l'última, un altre sol valencià caient que ho deixa tot de color taronja brillant (no és cap broma fàcil, és així).
Que tinguis sort Valentí!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

osti nen! gairebé em fas plorar...
aquest sentiment valencià..., bé més tirant cap a alacantí... (x Benissa, ja saps). Buf! quin sentiment!! TM

Anònim ha dit...

Sento informate que el sol de Valencia es el mateix que il.lumina Catalunya.
Sembla ser que a l'Estatut estan demanant que Catalunya tingui un sol a part del de la resta d'Espanya, però les negociacions no estan molt avançades. ;)

Anònim ha dit...

jo sempre havia sentit allò de la lluna de valencia, pero del sol és la primera vegada..

Anònim ha dit...

no se que dir...
de vegades se m,escapa una mica la esencia de les coses... corre capalla, vine capaqui, salta, finta...
jo vull viuer a un lloc tranquil, jo vull tenir amics com tu, jo vull aturarme a escoltar.
Ara veig que tot aixo es posible. adeu estres, adeu vida social, adeu a les coses lletges del mon absud! fare una neteja i tornare.. i espero que estiguis aqui esperantme!
moltes moltes moltes gracies, marshall, ja veus q m,he emocionat. ETS AMOR!

Anònim ha dit...

no se qui ha posat el comentari anterior.. pero es gay. i t,estima

Homebala ha dit...

va tontu, que em faràs posar tou...