divendres, 2 de febrer del 2007

santa primera dama

És el dia de la marmota
i t'ha sorprès el sol solet
si no téns ombra, n'hi ha per estona
d'anar abrigada pel fred...

dimecres, 31 de gener del 2007

can soler és així de maco...


...suposem.
I només ho podem suposar, perquè en un gest que demostra la nostra sobrenatural intel.ligència hem trucat abans d'anar-hi a fer la visita (i la paga i senyal...). La senyora Barba ha agafat el mòbil (a la casa no hi havia ningú) i ens ha dit:
Barba: -Avui? nomvapagotabé... em pensava quemvieudit dijous!
1ªD: -Aaaaaaah... no, no, no, no, impossible, que jo dijous tinc curs...
Barba: -Pocamupuc combinar avui! Treballo!
1ªD: -(amb expressió de fotuda) Ah... doncs quan podríem venir?
Barba: -Veniu divendres. Com us va divendres? Al matí o a la tarda, com vulgueu. Buenu, al matí fins la una i a la tarda a quarts de sis, per força, perquè treballo...
1ªD: -Mmmmh... doncs quedem divendres a quarts de sis a la casa. Abans de venir ja farem un truc, no fos cas que treballés...

dilluns, 29 de gener del 2007

el sopar al bulli...


Au, doncs merci a tots. Encara hi vam haver d'afegir uns quants euros però en fi, s'agraeix igualment la intenció. En tot cas els dies 6, 7 i 8 de juliol aneu a Can Soler, però porteu unes tendes de campanya, just in case...
P.D: Que es veu que el Ventdelplans torna el dia 5 de febrer. Hauré d'intensificar la campanya...

dimecres, 24 de gener del 2007

en contra (en general)...

Dilectíssima pleb bloguil:
Estic TOTALMENT EN CONTRA de què torni la infumable sèrie de TV3 Ventdelplà (que no sé perquè no es diu Breda, que és on està gravada la sèrie...) i pels anuncis que estic veient últimament a la teva (que meva no ho és pas) molt em temo que a la meva tranquil.litat emocional li queda un telenotícies (i als telenotícies de la teva em sembla que els queda també un ídem, ahir ja van canviar de director...). Per tant he decidit engegar la campanya contrària, si més no per tocar la pera.


Però no es confonguin. Trobo que la qualitat de les sèries que es fan actualment tant aquí a casa com a Espanya en general, no té un nivell gaire bo (deixant de banda Porca Misèria, of course), i per tal de curar-me en salut i que no m'agafin desprevingut, he engegat una segona campanya complementària:


I com que sembla que tant els directius televisius de l'Estat (en general) com els de Catalunya (en particular) són gent que no exerciten gaire la neurona, he decidit engegar una tercera campanya, complementària de les dues primeres, més que res per deixar-los les coses clares i perquè vegin que jo aposto principalment per la qualitat...

divendres, 19 de gener del 2007

produint, que és gerundi...


Dilectíssima parròquia bloguil (i itinerant):

M'emplena de satisfacció comunicar-los que finalment m'he decidit i, després d'intenses negociacions, de llargues factures a telefònica i diversos ponts aeris, he arribat a un gran acord multimilionari amb l'incommensurable Jo_oN perquè em faci de productor.
El més gran filòsof viu era allà per donar-hi el vist-i-plau i certificar l'acord eròtico-musical amb la seva càmera de fotos...
Visca els productors (lliures!)

dimecres, 17 de gener del 2007

la dura vida de l'antropòleg...


Dilectíssims/es conbloguistes, conblogaires i anònims aficionats al blog en general:
Fa unes setmanes vaig visitar el Camp Nou amb el noble objectiu de realitzar un treball de camp etnogràfic sobre el barcelonisme. Gràcies a la col.laboració del millor filòsof viu que conec, la cosa va anar rodada i vaig viure una EXPERIÈNCIA (així, en majúscules i perquè no ho puc iluminar, que si no...) fantàstica. La qüestió és que el treball està acabat i avui l'entrego, i ara mateix m'he adonat que sembla que faci una eternitat de tot plegat. Per què?
1. Perquè el Barça ja no és líder a la Lliga (i el Madrid li trepitja els talons...) .
2. Perquè el treball tracta just el moment abans d'anar-se'n a Japó (d'on van tornar sense res...).
3. Perquè el partit de l'Espanyol era carn fresquíssima per un treball així (amb tot allò de l'home tranquil que s'emprenya quan ningú el veu...).
4. Perquè Saviola ahir va marcar 3 gols (i això es veu que toca bastant la pera... cosa que no acabo d'entendre...).
.
.
.
En fi, res, que visca la descontextualització de dades (en general i en particular...). Salut!

divendres, 12 de gener del 2007

la grip (reprise)...


Estava cantat. Tres són multitud. La convivència en un mateix espai de dues persones i un virus només pot acabar amb un resultat: les dues persones (en aquest cas la primera dama i jo mateix) han d'acabar ineludiblement infectades pel mateix virus, encara que sigui amb una setmana de diferència...
Temperatura de la primera dama d'ahir al vespre: 38,5 graus. S'esperen grans cataclismes articulars i pujades exagerades de febre durant tot el cap de setmana...

dijous, 11 de gener del 2007

frenetisme...


Que diu que ara haurem d'estar molt atents i al lloro de tot plegat perquè si us semblava que les coses cada dia canviaven més ràpid doncs que això no és res comparat amb la velocitat que agafaran a partir d'ara i que en fi que ja va essent hora de posar-se al dia encara que portem un retràs acumulat considerable (per dir-ho suaument) com a país i com a persones particulars (en general) en quan a tot això de les tecnologies i els internets de déu.
Collons.
P.D: No us ha donat la sensació que la manca de comes accentua la velocitat? I doncs, amics blocaires, per què collons no les feu servir més (i d'una forma correcta) als vostres blogs? Visca la coma (lliure!).
Un dia d'aquests parlem d'ortografia...

dimecres, 10 de gener del 2007

nadalitis...


Dilectíssims tots i totes (en somnis, pels adormits):
S'ha acabat el Nadal, i hi ha gent que ja l'enyora. No els descobriré res, ara, explicant-los que a mi, en general i en particular, el Nadal me la bufaria bastant si no fos perquè faig i em fan regals (i m'agrada molt més fer-los que no pas que me'ls facin, com a molts). Per tant, em va fer molta gràcia un SMS que vaig rebre el dia de Sant Esteve que deia "El simulacro de paz y amor ha terminado. Guarden los langostinos, insulten a su cuñado y disuélvanse". Quanta saviesa en tant poques paraules...

dilluns, 8 de gener del 2007

hello 2007... (3a part i última)


El metge em diu que tinc la grip, i jo en principi m'ho crec, però com que sóc així no puc deixar de pensar que m'està enganyant i amagant la veritat perquè en realitat tinc una cosa molt més greu que amb tota probabilitat és incurable (per què, si no, m'ha estat escoltant els pulmons per davant i per darrera amb tanta insistència? alguna cosa deu haver trobat...).

Em recomana canviar el còctel gelocatil/couldina per el de ibuprofè/eferalgan, que es veu que és més indicat per aquests casos. Li faig cas (quin remei), i l'endemà resulta que el termòmetre marca un nou rècord personal: temperatura: 35 graus. Flipo bastant, la primera dama no es creu que el termòmetre funcioni i el comprova. Funciona. Decideixo deixar la medicació.

Passo la primera nit plàcida en cinc dies. Dormo d'una tirada, i quan em desperto... han passat els Reis!!! Ja no recordo res: ni el mal de cap, ni la malaltia que m'amagava el metge, ni que m'he enganxat a Yo Soy Bea i al polígrafo (als 2, però el de T5 m'agrada més). Sóc feliç com un tornavís perquè aquest any TAMBÉ m'he portat molt bé i els reis han tornat a passar per casa i m'han deixat regals boníssims.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

divendres, 5 de gener del 2007

hello 2007... (2na part)




Per on anàvem? Ah, sí, 1 de gener. La primera dama no va anar a comprar, al matí (to whom it may concern...). A la tarda vam arribar a la nostra humil llar i jo ja tenia tremolors a tot el cos, mal de cap i de coll i em bullien els ulls quan els tancava. Temperatura: 38,5. Doncs res, cap al llit, que l'endemà tocava anar a treballar, que per un cop d'aire agafat la nit de cap d'any no em saltaria jo aquesta revitalitzant funció de la meva vida.

I sí sí, el dimarts, xino xano, cap a la feina, convenientment dopat amb un còctel de couldina i gelocatil i intentant fer cara de què em trobava prou bé, com si la febre m'hagués de baixar perquè intento posar-hi bona cara. I la primera dama, del llit estant, escridassant-me "insensat! torna aquí! no veus que no t'aguantes els pets?", i jo contestant coses del tipus "però si em trobo bé, dona, és una mica de costipat i prou, no exagerem, va, dooooorm".

Va ser un matí llarg. Temperatura: 39.

A les 15.00h vaig sortir escopetejat de la feina disposat a refugiar-me altre cop a la meva humil llar amb l'intenció de no sortir-ne fins l'endemà (per tornar a anar a treballar, pensava jo, il.lús!). I a la nit vaig arribar al meu rècord personal: temperatura: 40 graus. La sensació de dolor en aquest punt és quelcom indescriptible, perquè no saps fins a quin punt és real el que sents i el que no. O sigui que cedeixo (sóc un calçasses) i deixo que la primera dama em dugui al metge...

(to be continued)


dijous, 4 de gener del 2007

hello 2007... (1a part)


Dilectíssims conbloguistes en general (i als que no veig des de l'any passat en particular):

Perdoneu la manca de senyals de vida des de l'últim post, però és que he estat literalment a les portes de la mort (bé, potser no tant...).

Haureu comprovat que el meu últim post va quedar descontextualitzat el dia següent mateix (ETA va posar la bomba a Madrid i a en Sadam el van pelar, tot el mateix dia). Doncs au, dues reflexions menys que ja no haurem de fer el 2007. Té pebrots, tot plegat...

En fi, el cap d'any el vam passar amb amics a casa d'uns d'ells, a Sant Pol, i va ser tot fantàstic fins que va ser l'hora d'anar cap a Calella a continuar la festa. Resulta que el servei de taxis estava fatal fatal fatal i que no vam arribar allà fins les 5, quan ja tothom havia retirat (menys en txarli i la mercè). I sense adonar-nos-en i rient rient i fumant fumant, resulta que havíem estat força estona parant la fresca, esperant que arribés el taxi. I l'endemà, el dia 1, em vaig aixecar estrany... el termòmetre marcava 38 de febre...

(to be continued...)

divendres, 29 de desembre del 2006

bye bye 2006...


Dilectíssima parròquia bloguista (en aranès pel dual):

Ara que estem a punt de deixar el 2006, que ha deixat l'existència humana per terra (en general), confio en què el 2007 serà un any amb canvis profunds (en particular). Els deixo tot seguit una interessantíssima enquesta (només per a cervells amb superpoblació de neurones), per si tenen temps i ganes de contestar-la...


1. En quan al panorama polític català, aquest 2006 qui t'ha semblat més botifler i, en general, pocapena:

a) Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC).

b) Artur Mas (CiU).

c) Pep Sala (Banda del Bar).


2. Qui t'ha provocat més sensacions-rares-a-diferents-zones-del-cos aquest any?

a) Benet XVI dient que Mahoma és igual a terrorisme.

b) Edurne cantant "These boots are made for walking" (o era del 2006?)

c) Sala-Martín preguntant a Montilla sobre si un President de la Generalitat hauria de tenir el nivell C de català.


3. Parlem de sexe: Zapatero diu que el procés de pau va fent, xino xano. I tu, què en penses?

a) Que acabarem essent tots bascos.

b) Que per desencallar el procés de pau, Zapatero i Otegui jugaran un partit de pilota basca i qui guanyi es quedarà amb Navarra.

c) Que tant burxar tant burxar, acabaran trobant connexions entre ETA i l'11-M i Acebes serà nomenat president vitalici del govern.


4. Parlem d'esports: Quin aconteixement esportiu te l'ha suat més aquest any?

a) La copa d'Europa que va guanyar el Barça.

b) La creació de la figura de vicepresident de la Generalitat.

c) El Rock&Cat (la pel.lícula).


5. I, per acabar, què n'esperes del 2007?

a) Que, ja que d'aquí uns dies pelen en Sadam, no tardin gaire a portar a judici el trio de les Açores.

b) El nou disc de Wilco, que surt a l'abril.

c) No n'espero res, visc el dia a dia, i ara mateix el que més espero és el dinar de demà (macarrons).


AVÍS: Això és una enquesta superseriosa. Els resultats seran degudament computats i enviats a l'Oficina de Recepció de Peticions pel 2007. Per a possibles reclamacions, dirigeixin-se directament a ells: dosmilsetpelcultelainc@terra.cat

En fi, i bon any 2007 a tothom i ens veiem/llegim aviat... Salut!


dissabte, 23 de desembre del 2006

bon nadal (en general)...


Els bons sopars de feina acaben així (a les fosques i amb trenes). Bones festes a tots!


P.D: Ei, mireu quin post-regal-homenatge que m'ha fet el Veí de Dalt! Estic emocionat...

divendres, 22 de desembre del 2006

el meu amic fardatxo...


He trobat una ànima bessona, però millorada (no sé si m'entenen). Es diu Fardatxo. I aquest post és per a ell.
Qui va dir que deixar de fumar és fàcil? Jo no. De fet, ho he intentat alguna vegada i no me n'he sortit mai. El meu amic Fardatxo sí. A la primera. Amb alguna temptació i alguna cigarreta en alguna ocasió especial, però ho ha deixat. I només per això ja l'admiro.
Però aquest és segurament l'entrebanc més fàcil que ha superat a la vida. I és que, amic Fardatxo, hi ha coses que no s'aconsegueixen superar mai. I perdona que et parli tant explícitament de les desgràcies, però la vida ens ha dut a tots dos per camins molt semblants (tant semblants que te'n faries creus; si vols algun dia en podem parlar, en privat). La vida dóna cops (en general), però tant a tu com a mi ens ha ben atonyinat (en particular).
Crec que hi ha coses que no es superen, sinó que simplement s'ha d'aprendre a viure amb elles. Jo ja fa 8 anys que hi visc, i la convivència és difícil, però no impossible. Recorda que cada any que passa és un altre any que et sumes, no que et restes.
A tu les circumstàncies t'han fet trobar la pau en l'amistat (hi ha fotos on em fas enveja) i en l'Aikido (molt interessant, he estat repassant aquesta setmana el teu bloc i he flipat bastant, la veritat). Jo continuo fumant...
I en fi, estimat Fardatxo, el meu regal en aquest dia tant assenyalat no és més que aquest petit post (ep! amb foto especial a l'estil homebala inclosa!) i la meva amistat perquè la manipulis al teu gust i a la teva conveniència.
Sincerament i amb afecte,
Homebala.

dimecres, 20 de desembre del 2006

a febrer...


Dilectíssims totes i tots (en blau si sou daltònics):
Els plaços i els terminis es van complint i seguim sense les notícies fresques que ens agradaria comunicar-vos. Sembla que ens n'anem a febrer, anant bé.
Fa fred i el coll m'ha estat rascant tot el matí. I tots sabem com acaba això. I justament ara que s'acosten dies de festa i que tinc més ampolles d'alcohol a casa de les que em podré veure en tot l'any. I penso especialment en aquelles 9 ampolles de vi de diferents procedències (Rioja, Ribera, Penedès, Empordà, etc.) que aniré obrint i degustant, a poc a poc, al llarg de les pròximes setmanes (això sí, a la salut de tots vostès!).

dijous, 14 de desembre del 2006

miau...


Dilectíssims íssims i íssimes (al revés si sou feministes radicals):
.
La vida dóna tantes voltes que mareja. I quan arriba aquell moment en què et vols centrar trobes que sense adonar-te'n t'has fet bastant gran i que els esdeveniments t'impulsen a prendre decisions realment importants que ja no pots demorar per gaire temps més si vols seguir anomenant-te a tu mateix PERSONA HUMANA (en particular).
.
P.D: Té raó l'honorabilíssim Marc quan apunta que els animals més traidors són els gats, si deixem de banda les serps (que no semblen gaire dialogants) i algunes persones humanes en general (que acostumen a dissimular-ho de conya, els putes...).
.
P.D.2: "Qui controla el passat controla el futur, i qui controla el present controla el passat" (George Orwell, preocupat per l'esdevenir històric.)

guau...


Dilectíssims/es tots/es (en digital si teniu receptor de TDT):
En general no m'agraden gaire els gossos. O més que no agradar-me, em fan una mica de por. No sembla que raonin gaire, i mai saps quines són les seves obscures intencions (segons la Mercè, sempre estan jugant, però en fi...). I no té res a veure amb mides (ull, que estic molt ben definit, estic parlant de mides de gossos). Bé, i apart de no fiar-me'n, tampoc puc suportar:
1) Els pèls que deixen quan és l'època de caure el pèl (ara ho és).
2) Les cases on sembla que no ventilin perquè entres i caus de cul de la pudor de gos que fan (i si hi has anat perquè t'han convidat a sopar, la cosa és realment molesta, siguem francs).
3) Els amos que en comptes d'un gos es pensen que tenen un fill, que l'han de protegir i que pateixen per ell quan estan fora de casa (un dia d'aquests inventen el mòbil per gossos i les accions de Telefònica tornen a disparar-se...).
Per cert, fa temps jo tenia un gos. Es deia Mika i era el millor gos del món. No feia por, ni gaire pudor. Perdia bastant pèl, però jo li perdonava perquè com ja he dit era el millor gos del món. Descansi en pau (perquè en vida es va cansar bastant).

dimarts, 12 de desembre del 2006

quak...


Dilectíssima gentada en general (o gentussa en particular):

És curiós, però quan arriba l'estiu, enyoro l'hivern, i quan arriba l'hivern, enyoro la tardor. I quan arriba la tardor no enyoro res perquè em trobo molt bé i crec que tot l'any hauria de ser tardor (però no tardor com la d'aquest any que ha fet temperatura de primavera, no, tardor de la clàssica, amb les fulles caient quan han de caure i els dits, les orelles i el nas gelats el dia del meu aniversari).
.
Quan inventaran un controlador climàtic particular?
.
Visca els ànecs (lliures!)

dilluns, 11 de desembre del 2006

animals anònims...


Diu, diu: "los animales de dos en dos, uah, uah,..."

dijous, 7 de desembre del 2006

solipsisme...


Quan jo era petit (sí, fa molt temps jo també era petit; en tinc fotos) podríem considerar que era el que en filosofia s'ha anomenat un solipsista, és a dir, que creia que jo era la única cosa que existia realment, i que la resta de la gent i l'univers en general existia només dins la meva imaginació, i que quan jo no mirava les coses no hi eren, i que, en definitiva, el dia que jo em morís no quedaria res. I tot i que les ments més simples poden considerar que això és un signe clar de narcissisme i de tenir un ego desmesurat, mai em vaig sentir així.

Després, conforme he anat creixent, m'he anat adonant que estava totalment equivocat, ja que vaig anar veient que no era l'únic que em creia únic, sinó que hi havia moltes altres persones que pensaven de la mateixa manera i que es creien que no existia ningú més al món i que la realitat no els sobreviuria (els casos més flagrants i que tothom pot conèixer serien els de l'Artur Mas, en Michael Jackson, l'Angel Acebes o la Sara Montiel). En aquests casos, però, el matís de superego es feia superlatiu, i per tant, potencialment perillós. Llavors, i sempre pensant en el bé comú, vaig creure que l'única solució possible era l'extermini en massa dels solipsistes. És així com em vaig convertir en un terrorista (mental, almenys fins al dia d'avui...).
Foto: Tate Modern (Londres), desembre 2005.

dimarts, 5 de desembre del 2006

haikus per a no dormir (I)


Diuen que de dies n'hi ha més que de llonganisses, però què volen que els digui, a mi sempre m'han atret més les llonganisses que els dies. Els dies són massa habituals.

dilluns, 4 de desembre del 2006

fer el paperina...






Quan més grans ens fem, més ens agrada fer el paperina. És un fet demostrable i demostrat. He dit.

divendres, 1 de desembre del 2006

nivells de flipamenta...


Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i per a les masses):
El concert d'ahir no té nom... el millor concert al que he assistit aquest any! Sense cap mena de dubte. Puntualíssims, bon repertori i generós. Un repàs al seu últim disc (que et pot agradar més o menys, però que en directe et feia caure de cul, especialment durant 4 o 5 cançons que van fer seguides amb el piano, dolcíssimes!) i els grans èxits de sempre: Cherry Chapstic (hiperelèctrica), Big Day Coming (acústica i cantada per la senyora Hubley), Autumn Sweater (desmontada i a un ritme inusual, genial) i, ja en els bisos, quan ja havien tornat a sortir per aclamació popular 2 o 3 cops, el senyor Kaplan diu "buenu, què voleu sentir"? I una noia li diu: "Sugarcube!", i ja teniu al senyor Bala i companyia en plè orgasme, aprofitant les últimes anades d'olla del mateix Kaplan. Perquè reconeixem-ho: el senyor Ira Kaplan té nivells de flipamenta; té la flipamenta moderada en una cançó normal, que mola molt, i la flipamenta descontrolada en cançons de 10 minuts en les que pujaries a l'escenari i li desenxufaries l'ampli. Però qui se'n recorda, de tot això, després de què tornin a sortir a l'escenari per enèssima vegada i interpretin una versió més o menys improvitzada d'"Everlasting Love"?
P.D: Si veuen a l'artista abans conegut com Avantiana amb aquesta samarreta meva, recordin-li de part meva que és un copion i que la meva és l'original. Gràcies.
P.D.2: Moltes gràcies a tots els que em vau enviar SMS de per molts anys, sou molts i no tinc saldo per contestar-vos a tots, o sigui que ho faig des d'aquí.

dijous, 30 de novembre del 2006

com us passeu...

Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en particular als coneguts):

Sou els millors. Mira que portar-me Yo La Tengo el 30 de novembre... vosaltres sí que sabeu com muntar una bona festa d'aniversari! Ara, quina putada que la firstlaidi estigui amb gastrointeritis i no sàpiga encara si vindrà o no...

dijous, 23 de novembre del 2006

poesia social


Les taxes de fecunditat estan per terra.
El preu del tabac està pels núvols.
Tot el que sé de política ho he après aquí.
Sóc un infiltrat organitzat i pacient.

dimecres, 22 de novembre del 2006

males companyies


Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i en estéreo, where available):
No tenen vostès la sensació que el president del govern espanyol s'està revelant últimament com un trileru en potència? Ja fa uns dies que la meva humil testa dona voltes sobre aquest tema...
No em posaré ara a analitzar els quès i els coms i els perquès, però respecte als catalans, sempre he tingut la sensació que ens estava prenent el pèl de forma bàrbara, especialment amb tot el tema de l'Estatut i la mandanga circundant (i tot allò de "Aprobaré la reforma del estatuto...").
I ara que semblava que ja no ens quedava un pèl de tontos (permetin-me el símil), va i ens endossa un crecepelos que es diu Montilla perquè ens tornin a sortir i així continuar prenent-nos-el...
En fi, són sensacions. Seran les males companyies.

dimarts, 21 de novembre del 2006

sóc dèbil


Dilectes totes i tots:
Dissabte vaig sofrir el meu primer empatx de ganxitos. És un d'aquests productes que em genera adicció, com els palitos o els tigretons (com podeu comprovar sóc molt elitista quan es tracta de gastronomia). Vaig acabar amb mal de ventre, i amb el paladar i la llengua que em rascaven (semblant a la sensació dels dos dies següents a prendre't una tassa de xocolata desfeta bullint, però en estéreo, no se si m'entenen...).
El problema bàsic és que les bosses de ganxitos poden arribar a ser molt grosses, i quan vas al súper no se t'acudeix d'agafar la bossa petita...
Sí, sóc dèbil... i sí, ho tornaré a fer...

divendres, 17 de novembre del 2006

seixanta-dos per cent!


"Déu té un 62% de probabilitats d'existir
Berlín- La probabilitat que Déu existeixi és del 62 per cent, segons un càlcul realitzat pel periodista i assagista alemany Thomas Vasek a partir d'una fòrmula creada fa 250 anys pel pastor presbiterià anglès Thomas Bayes (1702-1761). Amb el seu càlcul personal, Vasek intenta trobar almenys una sortida parcial a un problema que ha ocupat una infinitat de pensadors al llarg dels segles. Els esforços per provar racionalment l'existència de Déu, segons Vasek, han desembocat tots en el fracàs i ja al segle XVII Blaise Pascal -matemàtic, físic, teòleg i apassionat jugador- creia que es tractava d'una qüestió davant la qual no quedava cap altra possibilitat que apostar a cegues. "

Dilectes conbloguistes (pecadors tots, no ho oblideu!):
Déu té més possibilitats d'existir que, a priori, que en Montilla sigui President. I si tenim en compte que finalment en Montilla serà President, ja poden anar, dilectes tots, corrent a posar ciris a tots els sants i verges que coneguin, o cremarem tots plegats als inferns pels segles dels segles...
-------------------------
P.D.1: I què passa amb el 38% restant?
-------------------------
P.D.2: Sobre el senyor Thomas Bayes:
-------------------------
P.D.3: La imatge il.lustra la peregrinació sobtada de pecadors cap a la Meca o cap on sigui (el que no ha quedat clar és quin és el déu correcte...)

dijous, 16 de novembre del 2006

canvis...



Les comissions de l'allioli fan l'agost.

Les coses es mouen.
Els blogs canvien.
Els nebots tenen cares, noms i dates de naixement...

dimarts, 14 de novembre del 2006

anonimous ludwig



Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i en particular):

Aquest mes recomano la lectura de "El atizador de Wittgenstein", de David J.Edmonds i John A. Eidinow. Un introducció fantàstica a la vida i obres de Wittgenstein i Popper, dos filòsofs fonamentals del segle XX i amb pensaments pràcticament oposats.
El títol fa referència a l'incident que protagonitzaren els dos quan en una conferència de Popper a Cambridge provocativament titulada "Existeixen realment els problemes filosòfics?", Wittgenstein el desafià, amb un atiador a la mà (l'eina que serveix per atiar el foc de les llars de foc), tot exclamant: "Posi'm un exemple de regla moral!. Popper digué: "Un exemple? No amenaçar un conferenciant amb un atiador."
Aquesta excusa serveix als autors per fer una retrospectiva dels dos filòsofs que ens explica com i perquè es trobaren aquell dia aquestes dues eminències i perquè les seves posicions foren tant enfrontades. Val a dir que els autors no són imparcials i es posen més de la banda de Wittgenstein que de Popper, i que això potser desmereix una mica l'assaig. En tot cas, però una lectura més que recomanable que a mi m'ha servit per introduir-me al món de Wittgenstein (un món que no te l'acabes mai, per cert...)
Destaca... la visió lúcida d'un home, Wittgenstein, que moltes vegades fa la impressió de no ser més que un perturbat maníac-compulsiu i que, tot i això, esdevé adorable.
Llàstima de... la parcialitat del relat. Popper es mereix el mateix tracte que Wittgenstein (per no dir més, segons les noves tendències filosòfiques que consideren a Wittgenstein quelcom ja superat).
No el llegeixis si... ni t'interessa cap dels dos personatges protagonistes ni els vols conèixer...

dijous, 9 de novembre del 2006

purple springfield

Navegant per internet, m'he trobat això. Es veu que es tracta d'un episodi encara no emès dels Simpson en el que Prince està apunt d'actuar a Springfield, i en Homer, vestit per l'ocasió (com podeu veure a la imatge), intenta que l'artista-que-torna-a-dir-se-Prince li firmi un disc.
Em moro de ganes de veure-ho sencer...

dimarts, 7 de novembre del 2006

tants caps tants barrets


Suposo que és qüestió de temps, però amb l'escassetat d'oratòria del senyor Montilla, creuen dilectes conbloguistes que tornarem a sentir frases de la talla del "Voleu fer el favor de callar?!!" del senyor Pujol o la més recent "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu tres per cent..." del senyor Maragall?
Què passa? Cadascú valora els líders polítics amb el criteri que li dóna la gana...
P.D: Reclamo urgentment l'instauració de la figura del polític-poeta, com el de la foto.

divendres, 3 de novembre del 2006

the matthew herbert experience


No va ser pròpiament a barraques, va ser a l'Auditori, asseguts, amb un so excel.lent però sense poder fumar (és el que tenen els patis de butaques en general). El senyor Herbert (veu, sampler i teclats) i una banda de sis supermúsics (veu, bateria, guitarra, teclats, trompeta i saxo) van interpretar el repertori de Scale, el seu últim disc. I va ser fantàstic! L'automatisme del guitarrista (molt funky), la talla del teclista (XXL), la veu del cantant (semblava tonto, sortit d'OT, però després va agafar un baix i es va deixar anar, i com! I per rematar-ho, va començar a fer beatboxing com qui xiula...), tot en general genial, però especialment el mateix Herbert, qui, amb els seus moviments electrocutats, anava remenant el sampler com qui es toca els ous (amb una naturalitat i una sensibilitat espectaculars, vaja...).
I després cap a barraques. Curtet, aquesta vegada, els 8 graus que marcava el termòmetre hi han ajudat bastant... I aquesta nit, més! (ja només en queden 3...)

dijous, 2 de novembre del 2006

the marc parrot experience


Entusiasmats com estem amb les barraques (nit si i nit també) anem perdent, sense cap mala intenció, les bones costums. Jo mateix semblava fins fa dos dies un dels molts punquis-amb-gos que corren per aquella zona, però vaig decidir afeitar-me i, enfín, com canvien les coses amb la cara neta! I com a adolescents que ens sentim, ara ens ha agafat per fer ampollot, per allò de l'estalvi (bàsicament per poder gastar-nos els quartos en les pinces aquelles d'agafar ninots, que no els agafes mai i et cagues en el ninot i en la pinça i en la tonteria que t'ha portat a pensar que podries agafar-lo).
Ahir vam poder gaudir del directe del senyor Marc Parrot, que a mi personalment m'agrada bastant (el directe, s'entén). Un bon concert, molt correcte m'atreviria a dir (una mica curt i una mica de pluja potser serien els aspectes més negatius; tot i que d'altres destacarien segurament que va estar massa centrat en els últims dos discs...).
En tot cas, vagin preparant dilectes conbloguistes i/o conblogaires en general les seves robes d'abrigar, que si bé el cap de setmana passat anàvem amb texana, ja fa un parell de nits que anem més abrigadets, i diuen que s'accentuarà encara una mica més...
P.D: Avui ens han informat que serem tiets per partida doble i estem que no cabem en nosaltres!

dilluns, 30 d’octubre del 2006

anònims en campanya (V)


El candidat del "Partit De La Gent Sana" es proposa frenar la fabricació del Tigretón i substituir aquest buit amb la creació d'un berenar especial fet a base de soja i "copos de maiz". Sens dubte, amb aquesta proposta ja s'ha garantit un lloc al grup mixt...

P.D: Demà, jornada de reflexió...

dijous, 26 d’octubre del 2006

anònims en campanya (IV)


Les "Nuevas Generaciones" també han entrat en campanya bastant forts. A dalt podeu apreciar una instantània d'un moment de la gravació del seu himne de campanya. La tornada (l'estribillo que en diuen ells) diu així:
(musiqueta militar de fons)
"Las Nuevas Generaciones estamos preparadas
nuestro valiente ejército avanza a gigantescas zancadas
Montilla es bastante tonto y eso se le nota
Saura es un pardillo que sólo quiere ir de prota
Carod directo al paredón y Puigcercós que vaya detrás
Piqué no nos defraudes: Más madera y madera a Mas!"

dimarts, 24 d’octubre del 2006

anònims en campanya (III)


El grup radical d'extremistes feministes que es fa anomenar "Lliga Catalana De Dones Molt Emprenyades" arriba a aquestes eleccions amb una candidatura molt forta i cohesionada i amb un progama de govern construït sobre tres pilars bàsics que passo a transcriure literalment:
"1. Que s'acabi aquesta tonteria socialista de la paritat entre homes i dones! Les dones hem d'ocupar tots els llocs de poder tan a l'administració com a les empreses privades.
2. Silkepils gratis per totes les dones alliberades! La despesa que generi aquesta mesura es pagarà doblant el preu de les maquinetes d'afaitar i de les Play Stations.
3. Els futbolistes jugaran tots els partits en pilotes! Així nosaltres també podrem gaudir del futbol i fer-nos unes birres amb les col.legues mentre mirem el partit."

dilluns, 23 d’octubre del 2006

anònims en campanya (II)


En declaracions en exclusiva per aquest blog, el candidat del "Partit Més Ecologista Que Ta Mare (Ens Ho Fumem Tot)" ha declarat sorprenentment que "mai seria el líder d'un partit que m'acceptés com a militant". Després d'això, el partit l'ha expulsat i ara ell es presenta com a independent a les llistes del "Bloc Nacionalista Gallec", amb la qual cosa sembla destinat a no ser President, tampoc...

dijous, 19 d’octubre del 2006

anònims en campanya


En una entrevista recent, el tàndem Jimi/Avantiana, considerats en cercles íntims com els Dupont i Dupond de l'entrecot (poc fet, que pràcticament es queixi quan li claven queixalada), van fer aquestes sorprenents declaracions:
"Ens agradaria presentar-nos a les eleccions, però no sabem fer DVDs; i tampoc serviria de res si en sabéssim, perquè ens hi cagaríem en déu i la mare que el va parir i, a part que no és plan, no ens votaria ni quisqui."

dimarts, 17 d’octubre del 2006

optimisme (moderat)


Avui em preguntava... si fóssim danesos, demanaríem el nivell D en comptes del C per accedir a una plaça de funcionari?

(Oh, sí! Torna l'amor! Acurruqueu-vos!).

dimarts, 10 d’octubre del 2006

en general i en particular

Estimats blogaires en general (i ningú en particular):

Haureu pogut comprovar que aquests últims dies no he actualitzat una merda. Bé, això es deu bàsicament a dues raons bastant importants:
1. Se m'ha escatxarrat (es diu així, no? siusplau, tots els que hagueu superat les proves de català del nivell que sigui a partir de C corregiu-me si m'erro!) l'ordinador, amb la qual cosa em veig obligat a actualitzar des de fora de casa (al Setè Cel, al Gironès, ja sabeu...). Això a més a més comporta que no pugui posar foto al post. Toca'm un ou.
2. Tinc tanta feina que a les set tinc son (era així la dita, no? siusplau, tots els llicenciats en general i diplomats en econòmiques en particular que em corregeixin si hi ha alguna errada!). Això ja és una tònica general en la meva vida diària, ho sé i ho reconec. Sempre em proposo anar a fer un cafè amb altres cervells privilegiats i al final no puc per feina (i perquè el meu cervell és tant brillant tot sol que no li cal cap altre cervell per a discutir-hi; una mica com l'Speedy i en Ginesta jugant una butifarra, però tot juntet dins un sol cervell; un nivellàs, vaja...)
En fi, que no estic gaire d'humor i que això ja passarà i etcètera, etcètera, i que us donguin a tots en general i als més torracollons en particular.
Mamons! (en general).

dimecres, 4 d’octubre del 2006

climatologia melancòlica i/o tardoril


L'estiu se'n va, tornen la tardor i els bolets, i en aquesta voràgine de canvis climatològics un acaba per perdre's-hi (cada matí el mateix: màniga llarga o màniga curta?, goso posar-me una jaqueta o encara no?, ...)
El problema és que durant aquests dies a les 7 del matí ja no es veu si hi ha núvols al cel o no. I si plou, un es mulla.
En fi...