the marc parrot experience

Entusiasmats com estem amb les barraques (nit si i nit també) anem perdent, sense cap mala intenció, les bones costums. Jo mateix semblava fins fa dos dies un dels molts punquis-amb-gos que corren per aquella zona, però vaig decidir afeitar-me i, enfín, com canvien les coses amb la cara neta! I com a adolescents que ens sentim, ara ens ha agafat per fer ampollot, per allò de l'estalvi (bàsicament per poder gastar-nos els quartos en les pinces aquelles d'agafar ninots, que no els agafes mai i et cagues en el ninot i en la pinça i en la tonteria que t'ha portat a pensar que podries agafar-lo).

Ahir vam poder gaudir del directe del senyor Marc Parrot, que a mi personalment m'agrada bastant (el directe, s'entén). Un bon concert, molt correcte m'atreviria a dir (una mica curt i una mica de pluja potser serien els aspectes més negatius; tot i que d'altres destacarien segurament que va estar massa centrat en els últims dos discs...).

En tot cas, vagin preparant dilectes conbloguistes i/o conblogaires en general les seves robes d'abrigar, que si bé el cap de setmana passat anàvem amb texana, ja fa un parell de nits que anem més abrigadets, i diuen que s'accentuarà encara una mica més...

P.D: Avui ens han informat que serem tiets per partida doble i estem que no cabem en nosaltres!