dimecres, 14 de juny del 2006

opcions personalitzades


A: Perdoni, podria fer-li una petita interviu?
B: Em toca una mica els ous ara mateix, però digui'm.
A: Porta xancletes o bambes i mitjons per anar a la platja?
B: Ni una cosa ni l'altra: espardenyes de vetes, que fa més d'aquí.
A: Oh, c'est fantastique! Per fi conec un autèntic outsider! Posaré la seva resposta a NS/NC.
B: Perdoni que m'indigni, però no li permeto. Jo SÉ i CONTESTO. Si les espardenyes de vetes no estan contemplades en el seu qüestionari el problema no és meu, és sens dubte seu.

No sé si m'entenen, dilectíssims conbloguers (i demés cervells privilegiats que llegeixen això...)

dilluns, 12 de juny del 2006

temps d'excuses


Dilectes conbloguincs:

Necessito la seva inspirada ajuda per tal de continuar escaquejant-me d'anar a la platja. M'haurien de donar idees com les següents, que ja he cremat:
1. Rentar el cotxe (per fora i per dins, i a fons!)
2. Anar a veure com un grup d'intel.lectuals sexis juguen a futbol.
3. Tallar-me les ungles dels peus (aquesta no l'he cremat jo, l'ha cremat l'Honorable Sr.Torrent, però la primera dama ja la coneix, o sigui que no em serveix...).
Espero frisós la seva ajuda! Salvin un intel.lectual! Ell mai no ho faria!

dijous, 8 de juny del 2006

sense córrer (total...)


Dilectes conbloguerus:

Sento informar-los de què si tenien pensat votar per correu en el referèndum, el plaç s'ha exhaurit (i es veu que correus està col.lapsat pels milions i milions de sol.licituds de vot per correu rebudes).
Els que no hagin triat aquesta via s'hauran de menjar (amb patates) les kilomètriques cues que es formaran davant les meses (tant d'estatut, tant d'estatut, i continuen dient "meses" a les taules) quan els milions de catalans restants vagin en massa, com una marabunta embogida, a exercir el seu dret.
P.D: Reflexió afutbolada: Si des que el Barça va guanyar la copa d'Europa es van disparar els "SI", si Espanya guanya el mundial es dispararan els "NO"? (si poden contestar amb cert grau d'educació i sense emprenyar-se massa també els hi agrairé)

dimecres, 7 de juny del 2006

prince


Avui l'Artista Que Es Torna A Dir Prince fa 48 anys. Si el trobeu pel carrer feliciteu-lo.

dijous, 1 de juny del 2006

a destemps


Dilectes conbloguencs:
La increïble capa de tinya que envolta el meu cotxe com un escut d'energia protector denota clarament que fa molts dies que no plou. Els pantans estan plens, si, però pensant en un futur no gaire llunyà... QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPORADA DE BOLETS???
Resem, col.legues, resem...

dimecres, 31 de maig del 2006

ENgineering...


Dilectes conbloguistes:
Avui a partir de les 18:00h l'enginyer de so d'Einstürzende Neubauten fa una masterclass d'una hora i mitja en directe des de www.neubauten.org. Si a algú li interessa veure-ho i no és supporter (patrocinador) s'hi haurà de posar fulles. El meu enginyer de so (amb mi a la foto) ja està avisat.

dimarts, 30 de maig del 2006

As

Dilectes conbloguistes:
Tornem a casa, tornem a casa.
La ratafia és font de saviesa, d'idees lluminoses i d'excel.lents.
Des d'aquí reitero el meu agraïment a l'àvia de l'Honorable MagaR. Facin el favor de fer-li extensiu de part meva.

dijous, 25 de maig del 2006

viuen contents els esquimals

Il.lustres visitants:
La dieta esquimal no té secrets. Tot i que a primera vista pugui semblar monòtona (per la poca varietat alimentària que som capaços d'imaginar, il.lusos, de la Mediterrània estant) tradicionalment es compon de peix, foques, balenes i altres mamífers marins, la carn dels quals es menja cuita, dessecada o congelada, i en menor mesura també de carn d'óssos polars, guineus, llebres i ocells àrtics, sobretot aus marines. Amb aquestes condicions poden imaginar-se, estimats col.legues, la dificultat que m'ha suposat poder trobar un esquimal vegetarià i entrevistar-lo, en exclusiva, per a vostès:
Homebala: Bon dia, com es diu?
Esquimal Vegetarià: Iclac Montulni, dels Montulni d'Alaska.
H: D'on treu les mongetes i els fesols que componen la seva dieta?
EV: Els importo del Baix Camp.
H: Caram, hi té amics?
EV: Hi tinc parentela (N.del T. impossible definir, òbviament, a quina parentela es referia...)
H: Tenen premsa imparcial, aquí?
EV: Vam abolir tot tipus de premsa.
H: I d'Estatut Esquimal, en tenen?
EV: Vam fer un referèndum per veure si també l'abolíem, i va guanyar el SI per golejada.
H: Per golejada? Impressionant. I parlant de golejada, tenen una lliga de futbol esquimal?
EV: Teníem una pilota, però la vam penjar. Si no, segurament hauríem fet un referèndum per abolir-la.
H: Moltes gràcies per la seva amabilitat, senyor Montulni. Ha estat sens dubte una conversa molt interessant.
EV: I quan diu que cobraré?

dimecres, 24 de maig del 2006

a l'altra banda del món



Dilectes tots i totes:

Això dels llenguatges és ben curiós. Es veu que els esquimals tenen vuit maneres diferents d'anomenar la neu. En canvi, utilitzen un sol terme per denominar els conceptes de cosins, cosines, oncles i ties. O sigui que, si mai teniu la sort d'assistir a un casament esquimal, no us penseu pas que us trobareu en una d'aquelles estranyes situacions tant d'aquí, en què se t'acosta una senyora gran (normalment pintada en excés) i et diu "aquesta senyora és la tia del cunyat del cosí del teu oncle Josep" i vosaltres dieu "ah, molt de gust" sense que les vostres neurones hagin pogut fer una relació clara de quin parentiu exacte té aquesta persona amb la vostra ídem.

Quina economia de llenguatge més útil! Aquí, en canvi, fins i tot pel concepte "cunyat" fem servir dues fòrmules ("cunyat" i "lele"). Que avançats que van a l'altra banda del món!

Visca els esquimals! (i Togo!).

P.D: A la foto podeu veure en Gargamel traient neu amb una pala...

dilluns, 22 de maig del 2006

lluny d'aquí


Dilectes tots:

La calor es va apoderant dels nostres dies i les imatges de neu a finals de maig comencen a fer basarda. Aquest país nostre és el que té, ara fred, ara calent, ara inundació, ara sequia, ... Els esquimals no pateixen d'això, en canvi. Tenen una morfologia diferent? Ni idea. Hi ha una lliga de futbol esquimal? No ho sé pas. Hi ha referèndums per l'estatut esquimal? Ni flowers. Quina gent, els esquimals... Surten cada dia amb la canya, fan un forat al terra i pesquen quatre peixos. I au, cap a casa a menjar-se'ls.
Canviant de tema, estiguin ben atents a les seves pantalles, que d'aquí res comença el mundial d'Alemanya (no sé ben bé què és però es veu que, oh sorpresa, també és de futbol). Es veu que un individu alemany (segurament un intel.lectual) ha engegat una campanya perquè els alemanys que no ho vulguin no hagin de menjar-se'l. Ja s'hi han adherit diversos bars i restaurants que no posaran la tele quan es jugui partit. Aquesta situació la veig més que inprobable en un país com el nostre. Visca els esquimals!

dijous, 18 de maig del 2006

ja ho trobarem


Dilectes tots:
Felicitats a qui pertoqui, etc, etc. Espero que la nit fos profitosa.
Posin-me a les seves oracions.

P.D: Vaig veure el President de la Generalitat molt entusiasmat. Debia estar pensant en les inacabables cues que es formaran davant les meses del referèndum quan els catalans vagin a votar que SI en massa...

dimarts, 16 de maig del 2006

afutbolisme (total)


Dilectes culés:

Ho vagin celebrant avui (jo hi poso el cava), que vagin a saber si demà podran fer-ho. Pel meu bé, i amb tota la mala llet acumulada que porto a sobre des que el Barça va guanyar la lliga i m'ho he hagut de menjar tot amb patates, desitjo sincerament que a París perdin, que no hi hagi petards en tota la nit, ni obertures del telenotícies amb imatges del partit durant tota la setmana, ni retransmissions especials de l'arribada a l'aeroport ni de la celebració del títol al balcó de la Plaça Sant Jaume.
Si això passés, si perdessin, en un altre context el nostre país fins i tot podria patir una greu crisi política, però no és el cas. Com tots sabem la classe política catalana passa per una de les seves millors etapes i res pot fer que el prestigi que tant bé han sabut cultivar els nostres dirigents trontolli.
P.D: Toquin-me un ou.

divendres, 12 de maig del 2006

afutbolisme


Estimats col.legues:
Per què no s'ajunten tots els senyors directius de futbol i fan un canal de TV per on retransmetre tots els partits i deixen en pau a la gent que volem veure la tele els vespres amb tranquilitat i sense canvis de programació? Poden deixar de tocar les pilotes a la gent afutbolada? Sé que molts de vostès comparteixen l'afició pel futbol (amb major o menor grau), i tot i que tractant-se d'intel.lectuals com vostès m'estranya, ho respecto sense reserves. Han d'entendre però que els altres no en tenim la culpa...
P.D.: Per cert, per què no hi ha futbolistes gais? Tant poc normalitzat està el tema en aquest camp?
P.D.2: I no em miri així, Jo_oN...

dimarts, 9 de maig del 2006

cruasan forever



Deixin-me fer-los notar, estimats col.legues, que no deixa de ser curiós que el dissabte a la nit ens deixés a tots tant bon regust de boca, significant el que significava. Quins extranys mecanismes actuen en els nostres privilegiats cervells? I com podem alhora sentir una absència quan, a dia d'avui, encara no hem passat cap dissabte sense Rock'n'Apples?

Per cert, per si algú encara no ho sap, la Nuri i en Nitus ja són pares! L'Aina ha nascut a les 2 de la matinada del dimarts i mare i filla es troben perfectament (el missatge que m'ha arribat no diu res de'n Nitus; suposo que també està bé...)

P.D: Abans que m'ho recordin, dilectes intel.lectuals: si, el meu photoshop és un cabron.

dilluns, 8 de maig del 2006

ultimate vacas experience


Powered by Castpost

Apart de la lògica tristesa del moment i d'alguna llàgrima traidora d'última hora, la última nit del Rock'n'Apples també va tenir coses bones. Si us ho vau perdre, això és l'únic testimoni gràfic animat que existeix de la reunió sorpresa de Las Vacas per tancar la nit (no té ni so...). No és conya, va ser tant sorpresa que ni els implicats ho sabíem. 5 anys sense tocar aquestes cançons i pràcticament no es va notar res... bé, una mica potser si.

dijous, 4 de maig del 2006

simbiosis


Com que s'estimen tant i ho fan tot junts i al mateix temps, el President i la Primera Dama fins i tot el dia que es fan mal coincideixen en forma, mida i color de la ferida.

dimarts, 2 de maig del 2006

capgrossos


A Mataró tenen el seu propi "skamot maduixot", però com que són més fins, en comtes de fer pintades posen enganxines. I si el seu missatge fos cert, s'imaginen estimats col.legues a l'honorable Xuxu i a la no menys honorable seva senyora perseguits per la premsa rosa pel carrer Esglèsia? O a l'honorable amb uns pantalons fins a sota pit i la seva senyora cridant "destructores!"? Uf...
P.D: Per cert, si hi ha alguna trama immobiliària a Calella que s'hagi de destapar, fem-ho ara que després si la cosa es refreda ja no val res.

dijous, 27 d’abril del 2006

foto final


Tots els convidats menys l'Irene que estava cansada...

dimarts, 25 d’abril del 2006

passarel.la d'estrelles

Diverses estrelles mundials compartiren escenari aquest passat dissabte a la "Gala Miss i Mister 10 anys 2006".

dilluns, 24 d’abril del 2006

anys i anys


Gràcies a tots per venir, sou els millors!

dijous, 20 d’abril del 2006

ratafia anònima



Dilectes no intel.lectuals:
Aneu fent lloc al vostre moble-bar.

dimarts, 18 d’abril del 2006

La república gironina


Girona, en un d'aquests moments de timidesa tant propis de la ciutat, ha decidit celebrar l'aniversari de la Segona República col.locant sobre el museu d'història una bandera de 5 metres visible des de tota la ciutat. Fa 10 dies que li van posar, i encara que sembli impossible, avui encara hi és. No sé si és que volen proclamar la tercera o alguna cosa així... que subtils.

dimarts, 11 d’abril del 2006

trijtesa a ejpanya


Els intel.lectuals anònims ens declarem en zel. Almenys fins que un visionari com José Bono torni al govern.

dimecres, 5 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (l'endemà al matí)


Resumint:
Mal de cap (Paradoxa 3), un pes a l'estómac (Paradoxa 2) i els plats per rentar (Paradoxa 1) són les problemàtiques bàsiques de l'endemà d'un sopar a casa. Si a sobre ha estat un sopar de músics la cosa encara es complica més (com s'aprecia a la foto...)

dilluns, 3 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 3)


Quan téns uns col.legues convidats a sopar, abans de què arribin téns unes ganes boges d'anar de copes amb ells per tots els bars de la ciutat durant tota la nit. Aquesta sensació (diguem-li "F") és inversament proporcional a la que téns després de les postres, cafè i corresponents copes (diguem-li "f"). "f" seria aquella veueta que et diu "que bé que s'hi està aquí, és gratis, hi ha calefacció, i ens estem bevent el millor wiski del món!". La variable bàsica per aquesta transformació és sens dubte l'alcohol (a), encara que pot ser que "f" s'accentui encara més després de fumar alguna substància il.legal (p). Així, podríem dir que:
f = F / (a+p)
P.D: Referent a la foto: els bons sopars de músics s'acaben sempre amb postres de músic.

dissabte, 1 d’abril del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 2):


Les ganes que el convidant té d'atipar el convidat són inversament proporcionals a les ganes que el convidat de quedar fart. Aquí hi actuen moltes subvariables de cortesia i de voler quedar bé (no les enumeraré, em remeto als estudis sobre el tema). Però en el fons el convidat només queda satisfet si la qualitat és igual o superior a la quantitat; bàsicament:
Satisfacció = qlt (= o > qnt).

dijous, 30 de març del 2006

Dels sopars a casa (Paradoxa 1):



Quina extranya variable actua sobre el número de plats, gots, copes, coberts, olles i/o paelles que has de rentar després de tenir convidats a casa? Perquè si, per exemple, el número de convidats és "x", el número d'utensilis usats mai es correspon amb "x"?

Serà per la variable "y" ("deixa, deixa, ja et canvio el plat")? Serà per la variable "p" ("les culleretes de les postres no serveixen pel cafè")? Serà per la variable "q" ("un got per la cerveseta d'aperitiu, un altre per l'aigua, una copa pel vi blanc, una pel vi negre i una pel cava")?

Podríem dir que x = x . (y+p+q) ?

dilluns, 27 de març del 2006

One Track Ressaca...



Si, tot el festival en general va anar molt bé. En particular, estic bastant satisfet amb els resultats aconseguits en solitari (tot i que això ja ho asseguraré o ho desmentiré quan senti la gravació corresponent...); llàstima que Electrocacash finalment no furrullés...
P.D: Si algú té fotos meves en èxtasi que me les faci arribar, please; Només tinc aquestes dues, tirades amb mòbil...

dissabte, 25 de març del 2006

assajant (la pell i l'os)


Ja som dissabte 25. Avui hi ha grups que tocaran (els incombustibles Speedy and the Cleans), grups que no (els inèdits Convoi Exceptionnel) i grups que encara no ho saben (els cagadubtes Electrocacash).
Preguem tots perquè tot surti com ha de sortir.

dijous, 23 de març del 2006

assajant (amb) el que sigui

Anuncio oficialment a qui encara dubtava que the kitchen cau definitivament del cartell de dissabte (no hi ha dissolució ni ganes de dissoldre, però esperem que vinguin temps millors).
En tot cas, s'acosta l'hora i el més calent és encara a l'aigüera. Tensió, nervis i cagarrines de les toves! I dins aquesta voràgine d'informació, per altra banda també cal destacar que ETA ha declarat una "treva permanent" i que l'Irene avui fa anys. Quantes coses i quan poc temps per assimilar-les...
P.D: M'adono que aquest és el tercer post seguit amb foto meva. Aparentment estic superant els meus complexos i la meva autoestima comença a remuntar. Per molts anys per mi també, doncs.

dilluns, 20 de març del 2006

assajant el que sigui


Torna el One Track (versió 3.0), amb els de sempre i alguna novetat d'última hora...
Vull aprofitar també l'avinentesa per donar des d'aquí les gràcies a la "Plataforma Pro-Electrocacash al OneTrack" per treballar tant bé i ser tant pulcres.

dimecres, 15 de març del 2006

unanimitat


Per unanimitat veïnal, des d'ahir sóc el nou president de la comunitat del meu bloc. No em tocava, però com que sóc així de dolent escaquejant-me... esperpèntic.
En fi, que d'aquí a dos mesos he de convocar una junta extraordinària (qual Cuesta) per decidir si posem llums i plantes al replà de baix i si ens querellem contra el propietari del local que deu la comunitat de tres anys.
Xupi!

dimarts, 14 de març del 2006

embalatge de sants (v.o.)


Descartes walks into a café and sits down ready to order. A waiter comes up to him and asks, "Do you need a menu?"; Descartes replies, "I think not," and he disappears.

dilluns, 13 de març del 2006

embalatge de sants


Amb tots els permisos, a Guti, olotí de pro (sigui qui sigui).

dimecres, 8 de març del 2006

espanta de saus (deixem-ho aquí)

Arribats a aquest punt, només em queda desitjar-vos bona sort.

dilluns, 6 de març del 2006

espanta de saus (de cap i de nou)


Tu i jo, i tots els que s'hi vulguin afegir.

dijous, 2 de març del 2006

espanta de saus

Arbres punxaguts, sufragi universal.

dimarts, 28 de febrer del 2006

estampes de sants (III)


"Santa Aïda gloriosa, un humil servidor
a vos dirigeix aquesta breu oració:
que tothom trobi l'amor a cada cantonada
i jo, quan arribi a casa, la roba ben planxada. "

dissabte, 25 de febrer del 2006

estampes de sants (II)


"Sant Ferran màrtir, odiós odiador,
la vostra paraula és la nostra oració,
no sé si sou doctor o només us ho feu
però us posaré un ciri (allà on vos sabeu...)"

divendres, 24 de febrer del 2006

estampes de sants (I)


"Sant Jaume, Sant Jaume, patró dels fusters,
guardeu-nos de CiU i també del PP,
doneu-nos wiski i doneu-nos ratafia
tal com si fos el nostre pa de cada dia"

dimecres, 22 de febrer del 2006

veus interiors

Ahir, per un moment, vaig pensar que se'm passava l'arròs, però el vaig aturar a temps.

No, encara no he paït la victòria.
Si, la de la foto ERA la Sandra.
No, avui tampoc s'acabarà el món.
Si, tenir jefe nou comença a agradar-me...

divendres, 17 de febrer del 2006

uoooooooh...


Oh, si! si! si!

El Photoshop em torna a furrullar de guais i no m'he pogut estar de penjar aquesta fantàstica instantània que capta el moment precís en què un follet del bosc tira una foto a un pessebre de sexis rotaires.

dijous, 16 de febrer del 2006

depeche mola












Ok, això és el concert de dissabte al Sant Jordi. Tota una experiència. Es veu que tornen d'aquí mig any o així. Si en teniu ocasió i teniu pasta (Laura i Sergi, això va per vosaltres), aneu-hi perquè és una entrada ben gastada.
I parlant de preus d'entrades, avui en John Cale toca a la Mirona de Salt. M'encantaria anar-hi, però l'entrada val 20 € (anticipada!) i no em dóna la gana (Laura i Sergi, si voleu me la podeu pagar).

dimecres, 15 de febrer del 2006

a cagar


Com es pot pretendre mantenir un blog decent si el Photoshop avui et funciona i demà no? De moment (per motius legals) no puc penjar cap més foto on surtin cares, o sigui que he començat a treure porqueria del disc dur...

dilluns, 13 de febrer del 2006

show must go on


Està tothom apunt?
El pròxim OneTrackFest quan és?

dijous, 9 de febrer del 2006

compro tranquilitat


Que divertit ser un egipci ric i no haver-te de preocupar per si se t'espatlla la rentadora (m'ha passat avui), per si se t'assequen els ulls de tant treballar i necessites lubricar-te'ls cada 4 hores (m'està passant des de fa 2 setmanes), per si perds les claus d'un pàrking que estàs intentant vendre des de fa 3 anys (m'ha passat aquesta setmana, just quan per fi s'hi ha interessat algú) o, sobretot, per si algú li importa una merda com decores casa teva.
P.D: Si, el Photoshop em torna a funcionar.
P.D.2: Si, torno a fumar molt, i ara que és un delicte i un pecat tant gros, encara més.

dimarts, 7 de febrer del 2006

tot pagat

Estimats col.legues: les profecies del mestre Pujols es van complint.
El periodista Manuel Vicent, en el context d'una entrevista a Joan Manuel Serrat, publicava no fa gaire a "El País": "A Joan Manuel Serrat, consuma lo que consuma en cualquier parte, hoy ya no le cobra nadie".
Ja ha començat! Amics meus, això ja no hi ha qui ho pari!

dilluns, 6 de febrer del 2006

rotaires panoràmics


En aquesta panoràmica dels Rotaires de dissabte passat a dalt del Castell de Palafolls hi ha almenys 2 errors. Troba'ls i envia una reclamació aquí: www.conferenciaepiscopal.es

divendres, 3 de febrer del 2006

trompetista moderat

No sé si podré dominar mai aquest instrument. Amb tots els altres instruments primer he hagut d'aprendre'n per després desmuntar-ho i poder reconduir-ho tot al que vull aconseguir comunicar, que crec que és el procés que hauria de seguir tothom que es vulgui expressar amb qualsevol instrument. Amb la trompeta el procés s'ha invertit: no hi ha forma humana de fer una escala, una nota; només sorolls i estridències vàries que, de moment, no puc controlar. Alguns pensareu que així sóc feliç, però aneu d'allò més errats!

dijous, 2 de febrer del 2006

estrés!


Em sembla que avui ha sigut el dia més estressant de la meva vida laboral. No entraré en detalls, però m'he hagut de menjar uns quants marrons, propis i d'altres companys, ("companys" per dir alguna cosa que no soni grollera...) davant el nou jefe, un senyor alt com un sant pau que pràcticament no entén el català i que té un to de veu més greu que el d'en Nick Cave...
P.D: Per cert, aquesta instantània que vol significar l'estrés és en realitat una foto titulada "cara de xupito-de-la-muerte". I no m'he oblidat res, simplement el Photoshop se'm penja i no he pogut anonimitzar en Marc.