dijous, 23 de març del 2006

assajant (amb) el que sigui

Anuncio oficialment a qui encara dubtava que the kitchen cau definitivament del cartell de dissabte (no hi ha dissolució ni ganes de dissoldre, però esperem que vinguin temps millors).
En tot cas, s'acosta l'hora i el més calent és encara a l'aigüera. Tensió, nervis i cagarrines de les toves! I dins aquesta voràgine d'informació, per altra banda també cal destacar que ETA ha declarat una "treva permanent" i que l'Irene avui fa anys. Quantes coses i quan poc temps per assimilar-les...
P.D: M'adono que aquest és el tercer post seguit amb foto meva. Aparentment estic superant els meus complexos i la meva autoestima comença a remuntar. Per molts anys per mi també, doncs.

dilluns, 20 de març del 2006

assajant el que sigui


Torna el One Track (versió 3.0), amb els de sempre i alguna novetat d'última hora...
Vull aprofitar també l'avinentesa per donar des d'aquí les gràcies a la "Plataforma Pro-Electrocacash al OneTrack" per treballar tant bé i ser tant pulcres.

dimecres, 15 de març del 2006

unanimitat


Per unanimitat veïnal, des d'ahir sóc el nou president de la comunitat del meu bloc. No em tocava, però com que sóc així de dolent escaquejant-me... esperpèntic.
En fi, que d'aquí a dos mesos he de convocar una junta extraordinària (qual Cuesta) per decidir si posem llums i plantes al replà de baix i si ens querellem contra el propietari del local que deu la comunitat de tres anys.
Xupi!

dimarts, 14 de març del 2006

embalatge de sants (v.o.)


Descartes walks into a café and sits down ready to order. A waiter comes up to him and asks, "Do you need a menu?"; Descartes replies, "I think not," and he disappears.

dilluns, 13 de març del 2006

embalatge de sants


Amb tots els permisos, a Guti, olotí de pro (sigui qui sigui).

dimecres, 8 de març del 2006

espanta de saus (deixem-ho aquí)

Arribats a aquest punt, només em queda desitjar-vos bona sort.

dilluns, 6 de març del 2006

espanta de saus (de cap i de nou)


Tu i jo, i tots els que s'hi vulguin afegir.

dijous, 2 de març del 2006

espanta de saus

Arbres punxaguts, sufragi universal.

dimarts, 28 de febrer del 2006

estampes de sants (III)


"Santa Aïda gloriosa, un humil servidor
a vos dirigeix aquesta breu oració:
que tothom trobi l'amor a cada cantonada
i jo, quan arribi a casa, la roba ben planxada. "

dissabte, 25 de febrer del 2006

estampes de sants (II)


"Sant Ferran màrtir, odiós odiador,
la vostra paraula és la nostra oració,
no sé si sou doctor o només us ho feu
però us posaré un ciri (allà on vos sabeu...)"

divendres, 24 de febrer del 2006

estampes de sants (I)


"Sant Jaume, Sant Jaume, patró dels fusters,
guardeu-nos de CiU i també del PP,
doneu-nos wiski i doneu-nos ratafia
tal com si fos el nostre pa de cada dia"

dimecres, 22 de febrer del 2006

veus interiors

Ahir, per un moment, vaig pensar que se'm passava l'arròs, però el vaig aturar a temps.

No, encara no he paït la victòria.
Si, la de la foto ERA la Sandra.
No, avui tampoc s'acabarà el món.
Si, tenir jefe nou comença a agradar-me...

divendres, 17 de febrer del 2006

uoooooooh...


Oh, si! si! si!

El Photoshop em torna a furrullar de guais i no m'he pogut estar de penjar aquesta fantàstica instantània que capta el moment precís en què un follet del bosc tira una foto a un pessebre de sexis rotaires.

dijous, 16 de febrer del 2006

depeche mola












Ok, això és el concert de dissabte al Sant Jordi. Tota una experiència. Es veu que tornen d'aquí mig any o així. Si en teniu ocasió i teniu pasta (Laura i Sergi, això va per vosaltres), aneu-hi perquè és una entrada ben gastada.
I parlant de preus d'entrades, avui en John Cale toca a la Mirona de Salt. M'encantaria anar-hi, però l'entrada val 20 € (anticipada!) i no em dóna la gana (Laura i Sergi, si voleu me la podeu pagar).

dimecres, 15 de febrer del 2006

a cagar


Com es pot pretendre mantenir un blog decent si el Photoshop avui et funciona i demà no? De moment (per motius legals) no puc penjar cap més foto on surtin cares, o sigui que he començat a treure porqueria del disc dur...

dilluns, 13 de febrer del 2006

show must go on


Està tothom apunt?
El pròxim OneTrackFest quan és?

dijous, 9 de febrer del 2006

compro tranquilitat


Que divertit ser un egipci ric i no haver-te de preocupar per si se t'espatlla la rentadora (m'ha passat avui), per si se t'assequen els ulls de tant treballar i necessites lubricar-te'ls cada 4 hores (m'està passant des de fa 2 setmanes), per si perds les claus d'un pàrking que estàs intentant vendre des de fa 3 anys (m'ha passat aquesta setmana, just quan per fi s'hi ha interessat algú) o, sobretot, per si algú li importa una merda com decores casa teva.
P.D: Si, el Photoshop em torna a funcionar.
P.D.2: Si, torno a fumar molt, i ara que és un delicte i un pecat tant gros, encara més.

dimarts, 7 de febrer del 2006

tot pagat

Estimats col.legues: les profecies del mestre Pujols es van complint.
El periodista Manuel Vicent, en el context d'una entrevista a Joan Manuel Serrat, publicava no fa gaire a "El País": "A Joan Manuel Serrat, consuma lo que consuma en cualquier parte, hoy ya no le cobra nadie".
Ja ha començat! Amics meus, això ja no hi ha qui ho pari!

dilluns, 6 de febrer del 2006

rotaires panoràmics


En aquesta panoràmica dels Rotaires de dissabte passat a dalt del Castell de Palafolls hi ha almenys 2 errors. Troba'ls i envia una reclamació aquí: www.conferenciaepiscopal.es

divendres, 3 de febrer del 2006

trompetista moderat

No sé si podré dominar mai aquest instrument. Amb tots els altres instruments primer he hagut d'aprendre'n per després desmuntar-ho i poder reconduir-ho tot al que vull aconseguir comunicar, que crec que és el procés que hauria de seguir tothom que es vulgui expressar amb qualsevol instrument. Amb la trompeta el procés s'ha invertit: no hi ha forma humana de fer una escala, una nota; només sorolls i estridències vàries que, de moment, no puc controlar. Alguns pensareu que així sóc feliç, però aneu d'allò més errats!

dijous, 2 de febrer del 2006

estrés!


Em sembla que avui ha sigut el dia més estressant de la meva vida laboral. No entraré en detalls, però m'he hagut de menjar uns quants marrons, propis i d'altres companys, ("companys" per dir alguna cosa que no soni grollera...) davant el nou jefe, un senyor alt com un sant pau que pràcticament no entén el català i que té un to de veu més greu que el d'en Nick Cave...
P.D: Per cert, aquesta instantània que vol significar l'estrés és en realitat una foto titulada "cara de xupito-de-la-muerte". I no m'he oblidat res, simplement el Photoshop se'm penja i no he pogut anonimitzar en Marc.

dimarts, 31 de gener del 2006

cocaïna per tots


Demà arriba el meu nou jefe a la feina, i ja ens han avisat que és dur de pelar. De moment ha trucat i ens ha encarregat que li compréssim una caixa d'ampolles de mig litre de "Lanjarón" per quan arribi. El meu subconscient no ha pogut evitar el paral.lelisme evident amb "The Faculty".
Ah, i dues perles més que va deixar anar el dia que ens va venir a veure per dir-nos que l'havien destinat a Girona: "Vayan desenpolvando sus gramáticas" i "Les costará, pero acabarán queriéndome".

diumenge, 29 de gener del 2006

oracions impersonals

Aquesta és la panoràmica captada des del balcó de casa, dissabte al matí, i la raó per no despedir-nos com déu mana d'en Valentí. És molt maco aixecar-te i veure-ho, però després es va passar el dia plovent i va quedar tot ple de fang, i la neu que no es va fondre es va tornar de color gris... lleig i fastigós.
Un cap de setmana domèstic, vaja.

divendres, 27 de gener del 2006

completa't a tu mateix...


A Londres això de no fumar segons a on ja ho tenen per costum des de fa uns anys. Apliquen mesures de xoc que afecten directament on fa més mal: la butxaca (un paquet val uns 7 €!). Aquí anem un pèl més enrera: Philip Morris ha decidit abaixar 40 cèntims el paquet de Marlboro (valia 2,75 € i ara en valdrà 2,35). Ja us ho diré, per mi (fumador moderat, tot s'ha de dir) perfecte. Me n'alegro moltíssim per la meva butxaca i per les dels meus amics fumadors. Però altre cop em sento com si hi hagués alguna cosa que se m'escapa...
En tot cas, visca l'indústria tabaquera! Vaig a comprar-ne accions, això no hi ha qui ho pari.

dimecres, 25 de gener del 2006

completa la frase...


Quan els neofeixistes surten al carrer a manifestar-se per qualsevol tonteria i l'esquerra pretesament més moderna i "guai, o sea, y eso" es torna totalitària...

dilluns, 23 de gener del 2006

sitjà

Una coneguda que treballa en una llibreria (anònima, per més senyes), m'ha explicat una sèrie de casos que ha viscut en pròpia pell a la seva feina i que, explicats tots seguits, em fan pensar en un d'aquests programes de gags ràpids amb regust surrealista. Des de demanar-li "Téns "El Lazarillo" d'un tal Tormes?", o "Un llibre que es titula "El manuscrit de l'origen"?" fins a coses que ratllen ja un altre nivell, com demanar-li paper d'empaperar parets (!), paper de wàter (!!) o espelmes (!!!).
I és que l'ESO ha fet molt mal, i no fa falta tenir fills per adonar-se'n.

dimecres, 18 de gener del 2006

pollastres i sols (i III)


I l'última, un altre sol valencià caient que ho deixa tot de color taronja brillant (no és cap broma fàcil, és així).
Que tinguis sort Valentí!

pollastres i sols (II)


Més postes de sol valencianes. Impressionant o no?
Així qualsevol s'enamora...

pollastres i sols


L'amor ho justifica tot, o gairebé tot. Un conegut se'n va a València a fer el pollastre, a viure-hi, per amor.
(L'última vegada que hi vaig ser, a banda de fer aquesta foto, vaig constatar que la llum del sol de València és la millor llum del sol que he pogut admirar mai. Especialment quan comença a caure, a la tarda/vespre, té uns colors increïbles i conserva la brillantor fins que gairebé s'ha post del tot. No sóc gens amant del sol, tots ho sabeu, però he d'admetre que el sol valencià és un espectacle digne d'admirar.)

divendres, 13 de gener del 2006

new year's eve


La prova d'on érem el 31 de desembre a les 12 de la nit: sota el Big Ben, amb 249.998 persones més col.lapsant tot el centre de Londres. Arribar a fer-nos aquesta foto va ser una odissea, ho juro. Me'n ric de l'Ulises. És una foto semblant a la que vam intentar enviar via mòbil, però l'enviament massiu de missatges per cap d'any és una prova que Telefònica encara no ha superat.
La foto ens la va tirar una parella de Vilafranca del Penedès que van celebrar el canvi d'any al costat nostre menjant-se 12 panses en comptes de 12 raïms. És curiós, vagis on vagis del món sempre acabes trobant-te algun català. Això sí, el que no hi ha forma humana de trobar a Londres és un lloc on et serveixin un cafè decent...

dimecres, 11 de gener del 2006

un fetus gegant i jo


Seguint amb el més interessant que vaig veure a London, aquí us mostro un fetus que feia mitja por i que estava instal.lat al Museu d'Història Natural. Era un muntatge curiós, amb uns altaveus per on podies escoltar el que sent una criatura al ventre de sa mare: poca cosa. Es veu que la criatura no sent res més que els batecs del cor i la veu de la seva progenitora. En altres paraules, que els pares il.lusionats que s'acosten al ventre de la seva dona i diuen "hola sóc el papa" fan més el panoli del que pot semblar a primera vista. Quin desengany. De totes maneres, quan em toqui ho provaré, per si de cas...

dimecres, 4 de gener del 2006

la julia i jo


Un dia estàvem sopant tranquil.lament en un restaurant (caríssim, com tots els restaurants de Londres) i va aparèixer, vestida de gala, la Julia Roberts. Quan em va veure em va reconèixer de seguida, només feia que dir als seus guardaespatlles "the kitchen guitarist, the kitchen guitarist!". Total, que es va acostar, em va demanar si li podia firmar el "Selected Trash #1" i es va voler fer una foto amb mi. Em deia "smile to the camera, please!" i jo, ja ho veieu, feia el que podia...

dimarts, 3 de gener del 2006

ja som aquí!


Bones tardes, ja hem arribat de London. Durant aquesta setmana podreu admirar en aquest blog les nostres cares de fred, la meva foto amb la Julia Roberts o els esquirols diabòlics de St.Jame's Park, entre d'altres. De moment, aquí teniu les nostres cares d'emoció instants abans d'entrar al Dominion Theatre per veure el musical de Queen. Pell de gallina, us ho juro.
Per cert, no sé si algú va rebre els nostres missatges amb foto inclosa a sota el Big Ben felicitant el nou any. En tot cas, bon any nou 2006 a tots.

dilluns, 26 de desembre del 2005

jabug's paletilla


Un Nadal no és un Nadal sense una bona espatlla ibèrica. Per molt que s'esforcin a fer-nos boicot jo no sóc capaç de resistir-me a aquestes sublims temptacions. De moment la faig servir per assajar noves composicions.

divendres, 23 de desembre del 2005

fer-se GRAN


Que dur que és fer-se gran al segle XXI. Sembla que era ahir quan em treia per primera vegada els 4 pèls de la barba (era l'any 91!). L'any passat vaig passar la crisi dels 30 i començo a sentir molt aprop la dels 40. A aquest pas em prejubilo als 32 com un treballador de la SEAT.

divendres, 16 de desembre del 2005

james


Aquest rapsode bohemi al començament deia que no volia cantar, però quan van posar Camela es va treure del barret un falset que ens va deixar a tots esmaperduts. Cops amagats, en diuen.
I per cop amagat el seu allioli. Els que no l'hagueu provat, us el recomano. Es mastega. I el notareu tres dies seguits a la boca. Magnifico!

dilluns, 12 de desembre del 2005

anyone can be a star

Un altre tema és cantar bé o malament, la pose que adoptis o la manca (o l'excés) de maquillatge. Però l'alcohol ajuda, això és innegable.

divendres, 9 de desembre del 2005

2 micrus i 3 sujetus

cara o què?

dilluns, 5 de desembre del 2005

mamons



Com ja és tradició en aquestes dates, aquest dissabte vàrem celebrar l'aniversari dels 4 sagitaris que podeu veure a la foto (la Sitjà ha quedat una mica malament, però us prometo que és ella). Per un all o per una ceba, no va poder venir gaire gent. En fi, que sou uns mamons tots plegats i cusdonguinpelcul.

dimecres, 30 de novembre del 2005

28 tacus i sumant


Com tots sabeu, la nostàlgia és una arma de doble embut. Gràcies a tots.

dijous, 24 de novembre del 2005

Creiem en déu, etc.


Hi ha éssers nascuts pel vici i d'altres que només s'ho poden mirar de lluny. La senyora anònima de la foto, per exemple, és pur vici del d'arramanga't el mangu aquí mateix. Els seus pits turgents són el somni de qualsevol adolescent i farien les delícies de les llengües més insaciables. Si, si, creiem en déu i en sa mare, però què me'n dieu d'unes bones natges?

dilluns, 21 de novembre del 2005

interludi reflexiu

"Jo, quan no sé de què parlar, callo."
(M.Arimany, novembre de 2005)

dijous, 17 de novembre del 2005

calça curta


En principi la conya d'aquesta foto era la fabulosa senyal que anunciava "Hidrant Bombers" (si algú en sap el significat que ho digui; si no, ja tenim un altre nom per algun efímer grup del pròxim OneTrackFest). Però el temps posa les coses al seu lloc, i allò que el juliol va passar inadvertit és ara un testimoni impagable.
És el que té ser sexi...

dijous, 10 de novembre del 2005

First Neubauten Meeting in Girona


Aquesta és la foto oficial de la primera trobada de fans d'Einstürzende Neubauten que va tenir lloc a Girona el dia 28 d'Octubre. En tenim de més fosques, però no us volia espantar. Tot i no ser socialment acceptats, en general som bona gent i només descuartitzem els dilluns i els dijous.

artista


Aquest senyor, apart de ser amic meu, és un artistassu com la copa del pinu del que penja en aquesta foto. He tingut el privilegi de sentir una maqueta seva (no us penseu que és de domini públic, la guarda sota pany i clau!) i m'he quedat impresionat, de veritat. Sabia que era un músic colorista i de gran nivell, però m'ha sorprès el resultat de tants i tants mesos de composició i mescles, perquè és realment d'un nivell altíssim (l'Aïda diu que "sembla de veritat"). En fi, que chapeau i a seguir treballant.

diumenge, 6 de novembre del 2005

9a jornada: fi de festa


La nit d'ahir va ser la més freda d'aquest any. Hem anat tota la setmana amb samarreta i texana, però ahir van baixar dràsticament les temperatures fins a 10ºC. Vaig estar tota la nit amb una sola beguda a la mà, que era vi de la bota de'n Pep. Només per a paladars iniciats.
En fi, aquesta nit s'acaba tot amb el castell de focs, a les 8 del vespre, però les barraques ja s'han acabat fins l'any que ve...

7a i 8a jornada: malaltia


Les nits de dijous i divendres vam estar malaltons, la meva mitja taronja amb faringitis aguda i jo amb mal de coll incipient. Total, que vam fer un sopar a la nostra llar dolça llar per un reduït nombre de senyors anònims i sense ànim de lucre. Ah, i ens vam perdre el gran Maceo...

dijous, 3 de novembre del 2005

6a jornada: veneno, coca i veiro



Ahir la nit va ser estranya. Va començar amb "último veneno", grup de versions de pop espanyol, encertat musicalment però amb algunes eleccions dubtoses a les veus. Va continuar amb "Bécquer" (grup de Girona que es presentava al concurs de maquetes), canalla rockera que sonaven molt potents. Després vam veure "Abuela Coca", que era el típic grup Uruguaià amb vents i gent cantant i rapejant que saltaven per l'escenari (un desastre, en definitiva). I per acabar la nit, vam veure un tros del concert de Toni Veiro, visualment mescla de Rosendo i El Drogas, que tocava típic-rock-amb-solos-de-guitarra-peninsular-i-lletres-de-punys-enlaire-i-"resistiremos". A la foto es pot veure aquest últim, que va convidar el seu germà a pujar a l'escenari i cantar amb ell un blues (que no s'assemblava de res a un blues), i en primer terme, els senyors DocFé i Popo. Compte amb el tal Popo, que està preparant el seu debut als escenaris!

dimecres, 2 de novembre del 2005

5a jornada: totsants


El dimarts va ser diürn, no vam anar de festa a la nit. Només hi va haver alcohol durant el dinar (familiar). Res més que calgui destacar. Continuarem informant etc. etc.

4a jornada: música


La nit del dilluns va ser la nit musical: 3 concerts boníssims, i gratis! Primer, Songstore, un trio de Barcelona que sonaven bastant bé, potser una mica massa... country pel meu gust, però sòlids i amb recursos. Seguidament van tocar Pale Man Made, per mi la sorpresa de la nit, que no sé qui són ni d'on són però que ho van fer de conya (semblants a Yo La Tengo en el plantejament melòdic, però amb guitarres més intrincades). I per acabar, 12twelve, els reis de la nit. Si el primer concert que vaig veure d'ells em va sorprendre i el segon em va deixar una mica fred, aquest em va semblar sublim. Les cada vegada més freqüents incursions al jazz de les seves cançons, noves i velles, em semblen una molt bona elecció per un grup que corria el risc de fer-se monòton. Per cert, em vaig deixar la càmera de fotos, sorry.