divendres, 28 de setembre del 2007

tardor...


Aquestes noves temperatures sí que fan trempar! Ja s'acosta el bon temps, distingits/des tots/es, i jo ja estic fent guàrdia, cistell en mà, per quan en Molina digui que comença la temporada de bolets sortir pitant (aquest any sí; o no, o ja ho veurem, que no es pot dir bolet que no sigui al cistell i ben lligat).


(sí, sembla que la foto és repetida, intrèpids observadors, però és que últimament no estic per hòsties; ja m'entenen, encara gràcies...)

dimecres, 19 de setembre del 2007

WeilWeilWeil...


Estimadíssims/es tots/es:

Com molt bé saben la majoria de vostès tinc l'honor de ser patrocinador d'una banda alemanya anomenada Einstuerzende Neubauten. El tema és que ja tenen a punt el seu nou àlbum Alles Wieder Offen, que sortirà a la venda a mitjans d'octubre, i en la composició del qual han invertit dos anys de la seva vida. Serà el primer disc que treuen sense ajuda de cap tipus de discogràfica o distribuïdora: tot, absolutament tot, s'ho han fet ells solets. Com a patrocinador, he tingut la sort de ser un curiós seguidor d'aquest procés, he vist néixer i créixer les cançons, i els prometo que el resultat val molt la pena.

Descarrega't gratis el primer single en mp3, i si t'agrada podries pensar en comprar-te el disc, quan surti.
No, jo no hi guanyo res. Ja hi he guanyat.

dimecres, 5 de setembre del 2007

american chronicles (i IV)...

Avui no m'enrotllaré gaire, que no tinc gaire estona...

Si van a New York, no es perdin per res del món un musical a Broadway, com per exemple Grease (si queden entrades) o Chicago:
Però tranquils, que si els musicals no són del seu gust podran trobar qualsevol altre tipus de gènere musical. Aquesta ciutat està plena de referents musicals, des de la sala Blue Note (per amants del jazz de veritat) a la no menys mítica sala Roseland (si no els sona revisin, per posar només un exemple, la discografia de Portishead):

I entre altres coses, tot passejant, també s'hi poden trobar cantonades que han forjat grans llegendes (no m'hauria perdonat mai marxar de New York sense aquesta foto):


dilluns, 3 de setembre del 2007

american chronicles (III)...



En el país de les coses grans les unitats de mesura són també grans. El líquid es medeix per galons (4 litres), la temperatura en graus Farenheit (32º Farenheit equivalen als 0º nostres, i 80º dels seus a uns 26,5º dels nostres; surrealista...) i les distàncies en milles (1,5 quilòmetres aproximadament, de forma que si un cotxe va a 90 milles per hora vol dir que va a 140 km. per hora). Excepcions a aquesta norma podrien ser la mesura per peus (un peu són uns 30 cm., ja em diràs; això sí, són sempre 30 cm, no depèn del número que calci la persona que medeix) i, afortunadament pel moment en què nosaltres hi érem, el dòlar, que està en hores baixíssimes (més o menys 1,35 dòlars són 1 euro, actualment).

El Bronx és un territori que en una escala de perillositat sobre 10 s'enduria una matrícula d'honor. Les disputes per territori de les bandes els porten a atonyinar-se entre ells fins a la inconsciència o en alguns casos fins la mort (la mitjana són 2 morts per setmana, contant només els d'aquest barri). Al perdedor que està estassat a terra li roben les bambes i les pengen dels cables d'electricitat, per marcar el territori. Això sí, si ets una persona prou important al barri i mors en una d'aquestes baralles, la teva fidel banda et dedicarà segurament un bonic grafiti per no oblidar-te...

divendres, 31 d’agost del 2007

american chronicles (II)...


Qui pot resistir-se a un hot dog per 2 dòlars? És impossible! I a més a més la terra del menjar-porqueria resulta que és el millor lloc del món on menjar-hi ídem. Les hamburgueses tenen... gust de carn, i de la bona! Les hamburgueses de pollastre són filets de pit de pollastre de veritat! I el beicon no és de plàstic! La merda que ens mengem aquí quan anem a un McDonalds o similar és proporcional a la merda que es mengen allà quan vas a un restaurant-buffet de cuina mediterrània... quina estafa! El millor, si hi viatgeu, és que mengeu només el que es mengen ells i no intenteu provar les seves versions de restaurants grecs o espanyols (originalment batejats amb noms com "Paella", "Olé!" o "El torero matador"); els vostres nivells de colesterol segurament es dispararan, però us sentireu bastant més satisfets que no pas si pagueu una pasta gansa per no menjar pràcticament res.


En un altre ordre de coses, a Philadelphia vam trobar-hi la Campana de la Llibertat, que és una campana que va sonar quan es va guanyar la Guerra de la Independència amb Anglaterra i que té, per tant, un valor simbòlic important. Està esquerdada pel pas del temps, però la foto de guiri era inevitable. També em vaig comprar un facsímil de la Declaració d'Independència, molt interessant. És el que té guanyar una guerra per una causa com la llibertat del teu país, que per força te'n deus sentir orgullós. Per aquestes nostres contrades es veu que s'estila més el referèndum...

dimecres, 29 d’agost del 2007

american chronicles (I)...


Els americans (del nord) tenen grans complexes d'inferioritat que no sé ben bé d'on surten, potser de la seva curta història com a societat (que "només" té 200 anys).

Anyway, la qüestió és que per superar aquests complexes han de fer-ho tot molt més gros que la resta del món: un memorial a un president mort ha de ser un gran temple inspirat normalment en l'antiga Grècia o, en tot cas, en Roma, que contingui una colosal estatua del difunt; els seus missils han de fer tres vegades la mida dels dels russos i han d'estar exposats de costat en un museu perquè tothom vegi la gran patria que protegeixen; les seves hamburgueses han de ser el doble de grosses que les d'Hamburg (això ho suposo per la seva mida, no he vist les que fan a Hamburg), i els cementiris de militars han d'ocupar més hectàrees que les ciutats dels vius.

En resum, que és un país de coses grans: els pisos superiors dels gratacels desapareixen en dies de boira i, si ets una persona prou important, per portar-te de l'aeroport a l'hotel o viceversa fan servir limusines...

dilluns, 6 d’agost del 2007

és temps d'anar a la platja...


...i alguns sempre en tenen més ganes que d'altres...

divendres, 27 de juliol del 2007

de vacances...


Bé, acabo amb penes i treballs...

Encara estaré per aquí uns dies (marxo el 16 d'agost), però m'agafo vacances bloquils fins pràcticament el setembre, suposo (de fet, ja fa uns 15 dies que les he començat...)

En fi, salut i peles, descanseu i agafeu forces per la nova temporada, que promet ser molt emocionant (fusions, absorcions, leasings, publicació d'algun disc, viatges interestelars i desintegració de matèria, segons m'han avançat els guionistes...)

dilluns, 16 de juliol del 2007

l'estrés que et mossega la cua (II)...


(Com poden veure vaig tant estressat que ja no puc ni actualitzar dignament el bloc ni per seguir una sèrie com aquesta on intento explicar perquè estic estressat...)

Aquesta foto és del concert del passat dia 5 a Tordera on, de moment, acabava el "DijousToco Tour", la gran gira mundial que m'ha dut pels cinc continents (Calella i Tordera, bàsicament, després de la suspensió per part de l'organització del concert a Girona).

El repertori, com ja havia anunciat, va ser totalment diferent al de Calella (cap de les cançons que vaig tocar a Tordera l'havia tocat a Calella, i viceversa). Va anar molt bé, em vaig sentir com una estrella quan un membre de l'equip tècnic es va electrocutar preparant l'escenari i la resta em deien "tranquil, no passa res, tot estarà preparat per quan tu toquis". Es van apagar els llums, vaig pujar a l'escenari amb la guitarra, vaig tocar, em van aplaudir, vaig baixar i l'equip tècnic em va desmuntar els pedals i me'ls va portar. Cent per cent professional, vaja.

Les impressions van ser bones, altre cop. La sensació del públic, pel que em van dir, és que havia estat massa curt, o sigui, una bona senyal...

dimecres, 11 de juliol del 2007

l'estrés que et mossega la cua (I)...


Perdonin la falta d'actualitzacions. És deguda a l'estrés que em persegueix, però no m'acaba d'atrapar mai (perquè sóc molt ràpid!).

La setmana passada va ser de bojos. Pràcticament no vaig tenir temps ni de connectar-me. A part de les convivències del cap de setmana, pensin que m'havia de preparar per a l'últim concert del "DijousTocoTour" i, per si no n'hi hagués prou, resulta que treballava de tardes i que el dissabte teníem (com bé saben) el casament de'n Marc i la Raquel... en fi...

Les convivències van anar bé. Hi va haver moments memorables com el de la foto, o el de'n Jaume ballant sevillanes ("com es ballen les sevillanes, Jaume?", "coi, com la sardana, però de costat!"), però em sembla que no cal que faci cap crònica del cap de setmana perquè tots hi érem. En tot cas, és bona senyal que en general la sensació fos que havíem d'haver agafat la casa per una setmana sencera...

dilluns, 2 de juliol del 2007

colònies...

Holahola.
Ahir vaig trucar a la senyora Barba. Ja ens espera.
Coses:

a) Podem fer foc, però només amb carbó, res de llenya perquè es veu que hi ha forestals rondant que ens podrien picar el crostó (Miquel, no cal que portis la destral; ho sento, ja sé que et feia il.lusió).
b) Per pagar ho farem el diumenge abans de marxar, que serà a les 17.00h de la tarda (mitja hora amunt mitja hora avall, paraules textuals).
c) Hi ha cafetera (sí!!!), a més d'altres electrodomèstics bàsics com ara el microones, però no hi ha rentaplats (la màquina), o sigui que haurem de fregar.
d) Els llençols i les tovalloles de lavabo van incloses en el preu. Això sí, ens hem de dur cadascú la seva tovallola de piscina.
I em sembla que ja està.

dijous, 28 de juny del 2007

revetlla santpolenca (3a part)...

I aquí teniu "les fotos de la por":






Us podeu imaginar alguna cosa que faci més por que El Més Gran Filòsof Viu tirant coets?

Al començament no les teníem totes. De tant en tant, EMGFV deixava anar un mecagumdéu i encenia una metxa, mentre la primera dama corria a amagar-se sota la taula (literalment, llàstima que no n'hi ha fotos...). Això sí, cada coet anava seguit d'una gran ovació amb els corresponents aplaudiments. Quin art! Els va tirar tant bé, que va dir que proposaria a Blanes ser el mestre de cerimònies dels focs de l'any que ve...

dimecres, 27 de juny del 2007

revetlla santpolenca (2a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot (això ja ho havia dit, no?):
Un brindis cada 2 per 3:




"Posados":



Estàtues romanes (?):


En tot cas, no vull deixar passar aquesta ocasió sense tornar a agraïr als amfitrions la seva invitació:


P.D: Les fotos d'avui han estat cedides amablement per la Maria del Mar. Atenció a la 3a part d'aquest post, on veureu les esperadíssimes "fotos de la por"...

dilluns, 25 de juny del 2007

revetlla santpolenca (1a part)...

Aquest Sant Joan hi ha hagut de tot:

La Sitjà intentant veure a galet (no ho va aconseguir):


Bona teca (menció especial mereixen les coques, sàviament triades sense fruita):
Hem descobert un nou espai amb moltes possibilitats (guatequistes o no):

Hem tornat a assaborir (amb delit) la massa poc practicada "eufòria i/o exaltació de l'amistat":

No hi ha faltat ni l'orquestra, a la Punta de Sant Pol, amb música guatequista per acabar bé la nit i les noies ajuntant els caps per fer-se la foto (no sé perquè sempre fan això per tirar-se les fotos: ajunten els caps i tiren el cul enrera...):

En fi, una revetlla de les que ja no es fan. Gràcies especialment als amfitrions per convidar-nos-hi:

dimecres, 20 de juny del 2007

l'hura-K té varicel.la...


Pobreta... ara que havia descobert la platja, li prohibeixen d'anar-hi durant 10 dies...

divendres, 15 de juny del 2007

huracans d'estiu...

La meteorologia està fatal. Últimament per aquests verals passen coses estranyes... de cop i volta passa un huracà (o "hura K") i et deixa la casa destrossada... el que passa és que deixa proves de la seva autoria...

dimecres, 13 de juny del 2007

"DijousTocoTour" update...

Confirmo el que ja havia avançat a alguns... la data pel concert a Girona cau definitivament de la (diguem-ne) gira. La (diguem-ne) maqueta presentada als organitzadors de l'event no va acabar d'agradar (la qualitat global era deplorable, ho reconec...).
En tot cas, la data per Tordera (5 de juliol) segueix vigent. I per si a algú li va agradar el concert a Calella, ja avanço que el repertori serà totalment diferent... per tocar una mica la pera...

dijous, 7 de juny del 2007

his purple badness...


Estimats, avui el senyor Prince fa 49 anyets i el mamon conserva aquesta pinta (la foto és de la setmana passada). En algunes fotos recents se'l veu amb bosses a sota els ulls, potser ha perdut una mica de cabell i sembla que s'ha aprimat, però veient les actuacions que ha fet últimament (gràcies YouTube!) us puc assegurar que aquest fill de puta escarrancit continua donant patades al cul a tot quisqui d'aquest món del (diguem-ne) espectacle.

Aquest agost toca 21 nits a Londres i després diu que es retirarà un temps a estudiar la Bíblia... en fi... des que es va fer testimoni de Jehovà ha deixat de dir moltes de les guarrades que caracteritzaven les seves cançons, i com que a mi això em toca una mica bastant la pera, i aprofitant que els testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris, des d'aquí el felicito efusivament: Per molts anys, cabró!

(No està confirmat, però podria ser que el 25 d'agost toqués a Benidorm. I si es confirma m'és igual, perquè jo justament aquell dia passejaré per la 5a avinguda de New York... no, no em queixo, però té collons la cosa...)

dimecres, 6 de juny del 2007

Abandonant tota esperança [2a part]


Capítol II: Ens tornem a trobar...


L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."

dijous, 31 de maig del 2007

remor 2007


Per aquests verals on visc, d'un soroll més o menys confús i continuat, en diem normalment una "fressa" (cosa que fa molta gràcia a alguns). Vindria a ser el que en altres contrades s'anomena una "remor".

Doncs bé, tot i que sembli contradictori, hi ha un festival de música experimental a Girona al que han posat per nom justament REMOR, i no FRESSA, que potser seria el més escaient. En tot cas, sàpiguen que avui comença la IV edició, i que acaba el diumenge. I que a diferència del Primavera Sound és gratuït (el nivell dels artistes potser tampoc és el mateix, clar... la primera dama encara recorda quan la vaig dur a escoltar un senyor que feia grinyolar tocadiscs durant una hora). Of course, jo no m'ho perdo ni de broma!

Per més informació feu click aquí.