divendres, 15 de juny del 2007

huracans d'estiu...

La meteorologia està fatal. Últimament per aquests verals passen coses estranyes... de cop i volta passa un huracà (o "hura K") i et deixa la casa destrossada... el que passa és que deixa proves de la seva autoria...

dimecres, 13 de juny del 2007

"DijousTocoTour" update...

Confirmo el que ja havia avançat a alguns... la data pel concert a Girona cau definitivament de la (diguem-ne) gira. La (diguem-ne) maqueta presentada als organitzadors de l'event no va acabar d'agradar (la qualitat global era deplorable, ho reconec...).
En tot cas, la data per Tordera (5 de juliol) segueix vigent. I per si a algú li va agradar el concert a Calella, ja avanço que el repertori serà totalment diferent... per tocar una mica la pera...

dijous, 7 de juny del 2007

his purple badness...


Estimats, avui el senyor Prince fa 49 anyets i el mamon conserva aquesta pinta (la foto és de la setmana passada). En algunes fotos recents se'l veu amb bosses a sota els ulls, potser ha perdut una mica de cabell i sembla que s'ha aprimat, però veient les actuacions que ha fet últimament (gràcies YouTube!) us puc assegurar que aquest fill de puta escarrancit continua donant patades al cul a tot quisqui d'aquest món del (diguem-ne) espectacle.

Aquest agost toca 21 nits a Londres i després diu que es retirarà un temps a estudiar la Bíblia... en fi... des que es va fer testimoni de Jehovà ha deixat de dir moltes de les guarrades que caracteritzaven les seves cançons, i com que a mi això em toca una mica bastant la pera, i aprofitant que els testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris, des d'aquí el felicito efusivament: Per molts anys, cabró!

(No està confirmat, però podria ser que el 25 d'agost toqués a Benidorm. I si es confirma m'és igual, perquè jo justament aquell dia passejaré per la 5a avinguda de New York... no, no em queixo, però té collons la cosa...)

dimecres, 6 de juny del 2007

Abandonant tota esperança [2a part]


Capítol II: Ens tornem a trobar...


L'Astronauta se sentí desolat de veritat (en general i en particular). Havia dipositat totes les seves esperances de matrimoni en aquell fugaç retrobament amb la bella Eudivigis, i ni això no havia funcionat. Què havia de fer? Casar-se amb el Gos?

Les alarmes de la nau començaren a sonar, i el Gos aixecà les orelles. En la pantalla de situació aparegué un llumet intermitent: sens dubte, una altra nau s'estava acostant. L'Astronauta comprovà les coordenades i el Gos aixecà les celles, sorprès del ràpid canvi de direcció que havia pres la seva vida (no feia ni cinc segons ja es veia casat amb l'Astronauta). Les coordenades confirmaren els temors més terribles de l'Astronauta: només hi havia una nau que pogués circular a aquelles hores (les 7 de la tarda) per aquells verals...

L'Astronauta s'acostà a la finestra principal de la nau, mentre el Gos baixava les celles (ja li començaven a fer mal), i reconegué de seguida aquella nau que s'acostava: era el transbordador intergalàctic Bròquil II, sens dubte comandat pel malèvol Capità Malparit, que encara li devia un cafè.

El Bròquil II demanà permís per acoplar-se, i l'Astronauta accedí, pensant-se que el Capità Malparit venia a saldar el seu deute. Conforme s'obria l'escotilla, el contrallum anà dibuixant aquella immensa silueta, sempre incòmode de veure. El Gos s'amagà, i el Capità Malparit feu tres passes endavant (i una enrera) i mirant de fit a fit a l'Astronauta, li espetà "Ens tornem a trobar..."

dijous, 31 de maig del 2007

remor 2007


Per aquests verals on visc, d'un soroll més o menys confús i continuat, en diem normalment una "fressa" (cosa que fa molta gràcia a alguns). Vindria a ser el que en altres contrades s'anomena una "remor".

Doncs bé, tot i que sembli contradictori, hi ha un festival de música experimental a Girona al que han posat per nom justament REMOR, i no FRESSA, que potser seria el més escaient. En tot cas, sàpiguen que avui comença la IV edició, i que acaba el diumenge. I que a diferència del Primavera Sound és gratuït (el nivell dels artistes potser tampoc és el mateix, clar... la primera dama encara recorda quan la vaig dur a escoltar un senyor que feia grinyolar tocadiscs durant una hora). Of course, jo no m'ho perdo ni de broma!

Per més informació feu click aquí.

dimecres, 23 de maig del 2007

Abandonant tota esperança [1a part]

Estimats, els deixo aquí la primera (i suggerent) entrega de la tragicomèdia "Abandonant tota esperança". Espero que gaudeixin tant de la lectura com jo de l'escriptura:

Capítol I: L'adéu.

"Només passava per aquí", digué el Gos, i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

L'Astronauta encara no havia entès que s'havia quedat sol com un mussol; ho entengué després (per ser exactes, bastant després; ja t'avisaré, estimat lector, quan això passi). Desconcertat, veié per la finestra de la cabina com s'allunyaven, a una velocitat més que considerable, de Júpiter, mentre la bonica Eudivigis els feia adéu amb un mocador i els ensenyava el pit dret (el que tenia més gros), fins que la perderen de vista del tot. De fet, a ella la perderen de vista aviat, tardaren bastant més a perdre de vista el pit.

L'Astronauta s'astorà. Prengué el mòbil i trucà a la bella Eudivigis. No tenia cobertura. Ho tornà a provar. Seguia sense cobertura. Sacsejà el mòbil i començà a moure'l per la cabina, amb moviments de baix a dalt i d'esquerra a dreta (i oposadament). El Gos se'l mirava, amb un posat d'indiferència al no comprendre res de res. Llavors, l'Astronauta trobà cobertura i trucà. Eudivigis despenjà amb un "si?" dolcíssim, i l'Astronauta, amb llàgrimes als ulls, exclamà "beneïda sigui la galàxia, t'he de donar un missatge molt important: continua-hi participant! Hi ha milions de desastres naturals en joc!" En aquest punt es perdé la cobertura i es tallà la connexió.

Llavors, el Gos digué: "Només passava per aquí", i s'ajegué al seu costat. No tardà ni dos minuts en adormir-se, i acte seguit es despertà un altre cop.

divendres, 18 de maig del 2007

debuting...


Ahir vaig debutar de forma casolana, en petit format...
Agraeixo l'assistència de tothom, especialment dels que sempre hi sou, sigui el que sigui el que em passi per la barretina de fer (als incondicionals, diguem-ne).
Per part meva, les sensacions van ser bones...

dimecres, 9 de maig del 2007

comença la gira...


Per si algú hi està interesst, aquestes són les primeres dates de la gira mundial 2007/2008:

17 de maig: Calella (El Pla dels Encants, a les 22.00h)

21 de juny: Girona (sense confirmació encara ni de lloc ni d'hora)

5 de juliol: Tordera (Teatre Clavé, hora per confirmar)


Com poden comprovar, tres llocs on encara no he tocat mai...
Noves audiències, obro mercat, etc...

dijous, 26 d’abril del 2007

Pràctica de la Vocal Neutra...


Distingits col.legues i altres aus rares que corren per aquests indrets:

No se m'espantin, però és per a mi un gran honor anunciar-los que aquest estiu comença la Gira Pràctica de la Vocal Neutra, on un servidor presentarà en directe una sèrie de, diguem-ne, composicions (de música més o menys lleugera), amb les que no pretén res més que conquistar subtilment els cors de tots vostès (en general i, és clar, en particular).

I pensaran: "pobre noi, ara es creu un cantautor", i tindran raó, que ara es veu que segons la meva, diguem-ne, consciència, és això el que toca. I no per raons especialment narcicistes (ni obviament per raons comercials) si no perquè, almenys per una temporada, he exhaurit les meves existències de sociabilitat musical.

Vagin doncs netejant-se les orelles i preparant els estalvis per comprar entrades VIP i "Backstage Passes", que quan menys s'ho esperin jo i la meva guitarra aterrarem al costat de casa seva per oferir un fabulós i espectacular recital piromusical que recordaran a partir de llavors com "sens dubte, el millor concert de la meva vida" (més o menys...).


P.D: Per cert, si s'estan preguntant pel títol de la gira, té més o menys a veure amb el títol del pretès disc que sortirà al mercat algun dia i que té com a títol (totalment provisional) "Teoria de la Vocal Neutra". Però en fi, ja saben que em canso bastant ràpid de les coses...

diumenge, 22 d’abril del 2007

allò que saps i no pots dir...

Dilectíssim personal (en general, però en particular als que saben de què parlo):

Ahir se'm va casar un cosí. El casament no tindria res d'especial si no fos perquè ens van regalar els nuvis a mi i a la primera dama (i ja sabeu què acostuma a voler dir, això). Quin fart de riure (i quina vergonya, tot sigui dit de passada!). En aquesta foto podeu veure'm a mi explicant-li al meu tiu que no em penso casar...


I després, clar, ballaruca fins les tantes. Curiosament, quan ja arribàvem a casa, ens van parar en un control d'alcoholèmia i la conversa va anar així:

Munipa: Bona nit, senyor. Estem fent un control d'alcoholèmia. Ha begut?

Homebala: No.

Munipa: Res de res?

Homebala: Home, res de res... diguem que fa estona que no.

Munipa: Doncs ja pot continuar. Bona nit.

Homebala: Bona nit.

Això és tenir llet i la resta tonteries! Aquesta de baix és una foto de moments abans de sortir de la festa. Jutgin vostès mateixos sobre la patxoca que fem i si troben una parella amb més sort, comprin-la.

dimecres, 18 d’abril del 2007

sempre prop del final...


El temps vola (i les gallines no). Paciència. Les coses ben fetes volen temps i moltíssima paciència...
Sí, sóc un perfeccionista esquizoide.
Per cert, la primavera ja ha ESCLATAT!

divendres, 13 d’abril del 2007

...


No se m'espantin, segueixo en vaga.

Tinguin paciència...

dimecres, 7 de març del 2007

els dies comptats...

Dilectíssims i íssimes (a tots i a totes en general i en particular)

S'acaba un cicle. Aquest blog ha servit durant molt temps pel que havia de servir (simplement per escriure tonteries, que és el millor ús que es pot donar a un blog, al meu entendre), però a dia d'avui els puc ben assegurar que té els dies comptats...

dijous, 1 de març del 2007

enigmes existencials (II)...



(Tornem als enigmes existencials): Diuen que tothom té un doble en aquesta vida.
Distingida parròquia, no els fa pensar en algú la cara d'aquest actor argentí que surt a les fotos? Es diu Daniel Hendler, i tinc la sensació que s'assembla a algú però no acabo de veure a qui...

dimarts, 27 de febrer del 2007

la K ja és aquí...


... i jo ja sóc, oficialment, el tiet més orgullós del món, a part de ser (almenys de moment) el tiet preferit de la meva neboda...
En fi, que no passo per les portes i que sóc totalment monotemàtic des de dissabte.
Ah, que encara no us n'he parlat? Doncs bé, resulta que la K és un dimoni, sobretot quan s'emprenya, però quan es posa carinyosa és que te la menjaries! Us he dit ja que la meva neboda és la nena més maca del món? No? Doncs us ho dic.

divendres, 23 de febrer del 2007

enigmes existencials (I)...


Continuant amb temes espinosos... algun llicenciat de ment privilegiada dels que corren per aquí em podria explicar per què als bípedes humans de sexe masculí se'ns fa un borrissol (o "pelussa") dins el melic cada dos per tres? És curiós, perquè si te'l treus al migdia, al vespre ja n'hi tens un altre. D'on surten? De dins meu a través del melic?

M'espanta aquest tema, més que res perquè la meva producció personal ha arribat a uns nivells, diguem-ne, industrials, i ara mateix crec que seria capaç de fer un coixí cada setmana...
.
.
.
.
.
P.D: To whom it may concern: Entre ahir i avui hem rebut diferents fotos via mòbil amb títols del tipus "la K bebent", "la K al súper", "la K abrigada", "la K té son", etc. Hi ha alegria, nervis, emoció i mal de panxa...

dimarts, 20 de febrer del 2007

perdonin el retràs...


Sense ànims de crear (massa) polèmica, permetin-me reconnectar-me a aquest meu/seu blog amb un tema espinós:
Per què els bípedes humans de sexe femení (pubilles o casades) no saben fer zàping?

dijous, 8 de febrer del 2007

distrets...


Dilecta parròquia bloguil (cada dia més escassa, tot s'ha de dir...):
Últimament trobo que estem distrets: si no és que hi ha una sequera potencial a dos mesos vista és que hi ha hagut una nit mogudeta al País Basc, si no és una manifestació (de qui sigui i pel que sigui) és una destitució al Tribunal Superior de Justícia que fa emprenyar els partits polítics (d'una gran talla tots, ja en saben la meva opinió en general i en particular), si no és una roda de premsa per annexionar Navarra és una germaníssima morta en estranyes circumstàncies (suïcidi o sobredosis? s'accepten apostes...) i, en general, si no és un all és una ceba (o cap de les dues coses, o sigui, una vaga de fam...) i, en fi, que d'alguna cosa hem de discutir en aquest món.

dissabte, 3 de febrer del 2007

can soler ens espera...



Paga i senyal feta. Mireu quines fotos més boniques que ens va deixar fer la senyora Barba (molt simpàtica, ens sembla que li vam caure bastant bé...). Era ja una mica fosc, però es veuen molt bé. Això és el paller, que està molt ben restaurat com veieu. Les dues portes són les dues cases en les que està dividit (de 6 i 4 persones):


I aquí hi ha la casa gran, on hi ha lloc per... 15 persones, més o menys, que també es divideix en 2 però que té comunicació interior. Als baixos hi ha la sala de jocs (futbolin, billar, taula de ping pong i un equip de música). Teníem la idea, durant la reunió, de què eren 4 edificacions (Can Soler I, Can Soler II, Paller I i Paller II), però ja veieu que no, que només són 2, dividides entre 2 (no sé si m'explico...). Si us hi fixeu estan molt juntes, es veu el paller al fons de la foto:


I això és al costat de la casa, la piscina. Al fons hi ha les barbacoes i un pou d'aquests de pessebre. I ja està. Si interessa la setmana que ve penjaré quatre fotos que vam fer a l'interior (menjadors i tal...). Àpali!

divendres, 2 de febrer del 2007

santa primera dama

És el dia de la marmota
i t'ha sorprès el sol solet
si no téns ombra, n'hi ha per estona
d'anar abrigada pel fred...