matrix?

L'altra nit vaig estar a Matrix o en algun tipus de dimensió paral.lela on passaven coses estranyes. Semblava que els Ramones encara giraven i que tocaven a barraques. El cantant era un senyor llargarut de veu pneumàtica que no es movia en tot el concert (com en Joey); el baixista era un quinqui amb ulleres de sol i pentinat de xampinyó (com en Dee Dee); el bateria era un senyor gran amb perruca que no s'assemblava de res a en Marky Ramone, però que tocava com ell (quines coses...); i com que els somnis mai són perfectes, el guitarra no s'assemblava de res a en Johnny, i a més tocava una Les Paul en comptes d'una Mosrite (detall que no puc entendre com s'ha colat en un somni meu... i que no puc perdonar!).

En l'hora i quart que va durar aquest estat de trànsit, la primera dama em va espetar "we need change and we need it fast, before rock's just part of the past", i jo, encandilat per la seva nova faceta punk, li vaig cantar a l'orella un "hey little girl, I wanna be your boyfriend", però ella es va fer la dura i em va contestar violentament "I don't wanna walk around with you". Pura pantomima, de seguida li vaig veure el llautó i vaig sentenciar la conversa amb un "today your love, tomorrow the world", amb la qual cosa va caure rendida als meus braços.

I així, saltant pels núvols de la fruïció, entre gent que m'explicava les coses dues vegades (la primera reacció va ser pensar que els responsables de Matrix debien estar reprogramant alguna cosa) i canalla cremant fotocòpies de fotos del rei, vaig emportar-me la primera dama al huertu, entre aquelles sensacions estranyes que provoquen els somnis en els que t'ho passes teta però que tenen petits detalls que et recorden que la vida no és gens perfecta, i que ens fem grans a velocitats astronòmiques, i que més val disfrutar de tot el que et trobis al davant quan t'ho trobis, perquè vés a saber si mai t'ho tornaràs a trobar...