els peus tontos...
Quins peus més tontos els meus... Els que personalment em coneixeu ja sabeu que sempre he estat una mica patata amb els meus peus (per mi tocar una pilota significa, com a mínim, un esquinç o similar).
Doncs resulta que ahir, passejant per la city, tranquilament distret per l'arquitectura i els cotxes, vaig entrebancar-me encara-no-sé-com amb encara-no-sé-què i vaig protagonitzar una d'aquelles fabuloses caigudes en tres temps (cap a la dreta; anivello; cap a l'esquerra; em recolzo amb la paret, i cap endavant i a terra de quatre grapes). Aquesta vegada en vaig sortir ben parat: rascades a ambdues mans i un morat al genoll dret.
L'anècdota no tindria més importància que la vergonya que fa que et vegin caure així, tontament (el primer que et ve al cap no és "on m'he fet mal?", sinó més aviat "algú m'ha vist?"). El que passa és que estava jo a terra i dos nois que debien rondar els setze anys se'm van acostar, em van recollir la bossa i em van ajudar amb la pregunta "S'HA fet mal?". Em vaig sentir gran, molt gran. Quin estrany mecanisme havia ajudat aquell amable púber ple de grans a tractar-me de vostè?
Que fins i tot els peus m'hagin de recordar que estic a punt d'arribar als 30... que trist...
6 comentaris:
ja,ja,ja!!! Boníssim!! Encara recordo aquell dia que vaig caure davant de casa les teves ties a Calella amb dues ampolles de vi en una bossa per anar a sopar a Casa d'en Jordi. En Jaume va cridar mig espantat!! Em van recollir i em van preguntar si m'havia fet mal. Jo els hi vaig dir que no vermella com una tomata per la vergonya però resulta que la mà la tenia vermella de sang per culpa de l'ampolla de vi que s'havia petat. Quina vergonya!!! Ho passes fatal, encara que t'hagis fet mal aquell moment no t'hen fa i només desitges que ningú t'hagi vist.
En fi, que ves més en compte!!!
Ho recordo, ho recordo; eren ampolles de Lambrusco.
Però almenys no et van dir "està bé, senyora?". És insultant!
Home! jo sóc molt més jove que vostè! Tot just en tinc 28 i vos a punt de fer-ne 30....
No sé si li servirà de consol però, l'any passat, jo, els meus 29 anys i els meus genolls vam jugar 2 minuts a futbol sala. Resultat: un esquinç al genoll. Hi ha alguna cosa que falla a la nostra generació...
Això de caure us passa per probar la ratafia abans d'hora.
Això de que us tractin de vosté us passa per portar camisa.
Tot plegat demostra que, contràriament al que diu el tòpic, els joves d'avui en dia son educats i que, com diu l'Anna, alguna cosa va fallar a la nostra generació.
es que no pots sortir de passeig amb tacons nen... sabates planes!!
jejejeje
Publica un comentari a l'entrada