els dies llargs (V)

Als dies llargs els ha succeït normalment una nit que s'ha fet curta gairebé sempre. Quan el sol es ponia, es multiplicava per mil l'eufòria col.lectiva, i la cosa s'allargava sense solució de continuïtat; no te n'adonaves i ja era hora d'anar a fer nones. És increïble la quantitat de conversa per metre quadrat que pot suportar una nit d'estiu. La gent beu i xerra, i sovint acaben fent coses que no han de fer, com aquests dos exemplars humans anònims de la foto que es van gastar la setmanada votant per en Fran Dieli. L'endemà ho negaven tot i jo només podia sentir vergonya aliena.