per molts anys
Aquesta intrèpida surrealista anònima avui ha fet 28 anys. Us puc garantir que el seu queixal del seny no arribarà als 29.
diumenge, 23 d’octubre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bloc polar de l'increïble homebala, i web no oficial del que sigui, depenent del dia que faci (diga'm cap de trons....)
tant de gust...
em sento perseguit per...
de coses, gustos i preocupacions...
de cervells privilegiats actius...
de cervells morts o en standby...
de genis a l'ombra...
Arxiu
-
►
2009
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(60)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (6)
-
►
2007
(61)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (4)
-
►
2006
(119)
- ► de desembre (12)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (9)
-
▼
2005
(41)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (11)
-
▼
d’octubre
(19)
- 3a jornada: relax
- 2a jornada: en narcís es casa
- 1a jornada: lambrusco
- de gran vull ser com l'ian mackaye
- ja és l'hora
- per molts anys
- interludi reflexiu
- darrer concert astral
- una hora i deu minuts en un metre quadrat
- humans (molt en el fons)
- pipistrel.lo
- humans (en el fons)
- fütter mein ego!
- the kitchen
- els dies llargs (epíleg)
- els dies llargs (i VIII)
- els dies llargs (VII)
- els dies llargs (VI)
- els dies llargs (V)
- ► de setembre (5)
4 comentaris:
on haura ficat el dir pq l'ensumi aixi????
el DIT
esta imitant a Dali, no enteneu res...
ANONIMO, DA LA CARA!!!!!
pozí Jordi, estic imitant en Dalí, vease la cúpula del fons i l'ou de la dreta de Torre Galatea. Després d'un tastet de cava de Perelada va ser aixó el que vaig fer...
ai aquests mal pensats i malpensades!!!
Publica un comentari a l'entrada