dimecres, 27 d’agost del 2008

tornem-hi...


Tornin-me a perdonar siusplau per aquest hiatus... Estic readaptant els meus horaris (laborals, gàstrics, etc.) a la meva nova vida com a unihipotecat que es reincorpora a la feina, amb un jet-lag de tres parells (a Lisboa van una hora enrera!) i tot això, i el dia té 24 hores, encara, i per tant encara no tinc gaire temps per ocupar-me d'aquest meu/seu bloc. De moment canvio de colors, que ja me n'havia cansat (és curiós, sempre que canvio de colors algú o altre em diu que se sent incomodat pels nous colors; en aquest cas, si no recordo malament he fet feliç a la Maria del Mar). Prometo una ronda de posts més o menys interessants per començaments de setembre, no els puc dir més... espero no haver-los de decepcionar...
Salut i peles!

divendres, 8 d’agost del 2008

ieps!


Perdonin l'absència momentània de la xarxa. M'havia agafat uns dies de recés (ben merescut, per cert) sense ni avisar. La setmana que ve els explicaré algunes coses d'aquestes nostres vacances "low cost", però deixin-me avançar-los que si per alguna cosa les recordarem serà justament per la millor notícia que ens han donat aquest any, que no és altra que la venda del nostre piset...

Ens hem tret un bon pes de sobre, i tot i que hem hagut de baixar una miqueta el preu, crec que la nostra economia aguantarà si abandonem els Garfitos Hacendado i tornem als enyorats Cheetos...

Salut!

divendres, 18 de juliol del 2008

extraoficialment...

Estimada parròquia bloguil, extraoficialment els comento que el tema cerveser ja està rodant... i els deixo unes fotos on una senyoreta els explica una mica com va això de fer cervesa...

1. Primer de tot, necessitem bones matèries primeres:

2. És imprescindible també conèixer un bon Mestre Cerveser i tenir unes màquines que fan coses d'aquestes que fan les màquines de cervesa (ara no entrarem en detalls...):

3. L'últim pas és, òbviament, embotellar la cervesa:


4. I ja tenim la cervesa a punt per consumir!


Salut!

dimarts, 15 de juliol del 2008

pastanagues...


Se'ns ha acabat la paciència i ha sortit el que ha sortit...

dijous, 10 de juliol del 2008

barcelona...


Ahir en teoria vam anar a la capital catalana. I dic en teoria perquè qui ho diria que és la capital catalana. Per mi que en diuen així per pur convencionalisme, per costum, perquè la veritat és que Barcelona cada dia fa una pudor més estranya, n'oloris el racó que n'oloris. No sé si és el tuf socialista (aquell que arrenca les crostes nacionalistes, que aniquila la Terribas i en Bassas per ser massa catalanistes) o el tuf dels excatalanistes (aquell que aglutina els convergents i els d'ERC, els primers totalment desapareguts des de les últimes eleccions, i els independentistes totalment apoltronats als seus càrrecs dient que sí a tot i fent veure que no passa res), o una barreja letal dels dos ben combinada amb manifestos de presumptes intel·lectuals i victòries de la selecció espanyola de futbol.

Tot va començar quan vam dinar i jo em vaig demanar una salsitxa amb formatge i una cervesa. Ni el cambrer va deixar de parlar-me en castellà al veure que el client (jo) li parlava en català, ni el client (jo) va canviar al castellà. Algú pot considerar-ho normal... és una opinió. Algú podria argumentar que mentre ens entenguem l'un a l'altre no hi ha cap problema... bé, també és una opinió. Personalment no penso així, i menys sent jo el client i estant al país que estem.

Tot va continuar a l'establiment del costat (una conegudíssima cadena de cafeteries internacional, el nom de la qual comença per "Star" i acaba amb "bucks") on vam entrar per fer un cafè. El cambrer va ser incapaç d'entendre el que li demanàvem ("un cafè sol, un tallat i un donut de xocolata") tot i repetir-li la comanda tres vegades. Podríem haver marxat a un altre lloc, però no ho vam fer. Vam cedir i vam demanar "un café solo, un cortado y un donut de chocolate", ens ho vam prendre i vam marxar, amb més ganes que de costum (que ja és dir) d'abandonar la ciutat.

La cirereta del pastís va succeir al cap d'una horeta, al bar de TV3, la televisió de Catalunya (o això diuen). Feia calor, i vaig demanar-me un cafè amb gel convençut que en una institució com aquesta no tindria cap problema per fer-me entendre en català. La cambrera em va somriure i es va girar cap a la cafetera, i em va passar pel cap que potser és que sóc un malpensat i que el que m'havia trobat al migdia eren excepcions... fins que la cambrera, amb el mateix somriure, es va girar i em va plantar al mostrador un cafè amb llet. Fantàstic, amb la calor que feia, què millor que una tassa industrial de cafè amb llet! Estava a punt de dir-li que se la begués ella quan, sense deixar de somriure, em va dir "sesenta y nueve céntimos, por favor", i em va descol·locar tant aquest preu que quan vaig tornar a posar les neurones a lloc ja estava suant, a mig beure'm un cafè amb llet a quarts de cinc de la tarda al bar de TV3 i desitjant més que mai tornar al Setè Cel, on no he de canviar la meva llengua habitual perquè la gent m'entengui.

divendres, 4 de juliol del 2008

setmana de notícies: divendres...


Finalment la primera dama ha complert amb les seves amenaces. Sembla que ara que s'ha acabat l'escola té massa temps lliure!
.
P.D: Iep! I no s'oblidin de felicitar l'admirat Jo_oN, que avui entra als 30!

dijous, 3 de juliol del 2008

setmana de notícies: dijous...


Aquest any els Arimany-Ivars no podran anar de vacances a l'estranger (segurament), i per això s'han llançat a la vida padre i han pres certes mesures dràstiques contra la calor i el bon temps: han invertit 24,95 euros en una piscina i 19,95 euros en un parasol, esgotant així tot el pressupost previst pel tercer trimestre de l'any.

O sigui que ja ho saben, si durant el seu (de vostès) temps de vacances volen prendre un banyet, nosaltres hi posem la bassa... vostès poden posar-hi la birra...

dimecres, 2 de juliol del 2008

setmana de notícies: dimecres...


Avui l'il·lustríssim Pablo Carbonell fa un concert a les carpes de Girona. Si ve algú ens hi veurem. Com que no tinc cap foto del senyor Carbonell, penjo aquesta per presumir de nebot (se li veu en el gest que és un sol i que no ha trencat mai cap plat, oi?).
Apali!

dimarts, 1 de juliol del 2008

setmana de notícies: dimarts...


Ens ha arribat la veu que a l'intrèpid Homebala li ha picat fort la dèria excursionista. Després de pujar al Canigó la setmana passada (feia dos anys que ho planejava), ja té prevista una travessa per l'Albera de dos dies (amb pujada al Puigneulós inclosa) i una altra anada al Canigó també de dos dies (en companyia del Més Gran Filòsof Viu), ambdues programades per l'agost, que és quan fa més fresca i un té més ganes de gaudir del sol (especialment al migdia).

Si algú s'hi vol apuntar que ho digui. Seguirem informant...

dilluns, 30 de juny del 2008

setmana de notícies: dilluns...


Fonts pròximes a l'entorn de l'admiradíssim Jo_oN han filtrat a aquesta redacció que l'anhelada segona part de "Simfonies Auriculars" veurà la llum abans que la Mariona. I això deu significar d'aquí a molt poc, a jutjar per la panxa que llueix la Irene. Ja es poden escoltar alguns avançaments d'aquest nou treball aquí.

(si ens permeten no ser objectius, direm "visca!")

dimecres, 25 de juny del 2008

canigó...


Dilectíssima parròquia:

Aprofitant els sobresalts que dóna la vida de l'assalariat, aquest diumenge passat vam anar amb la primera dama a aclarir les idees al cim del Canigó. Hem quedat entesos: hi ha amor; la resta fa baixada...

dilluns, 23 de juny del 2008

pastanagues...


Les nostres pastanagues s'hauran de deixar madurar una mica més encara... que dura la vida del pagès urbanita!


dijous, 5 de juny del 2008

gavians...


Aquest matí he tingut una experiència traumàtica. Anava jo corrent pel Setè Cel (sí, a vegades m'aixeco aviat i vaig a córrer una estona; va molt bé per l'insomni) quan m'ha passat per sobre el cap, de darrera a davant, un ocellot blanc, molt a prop i molt depressa. La sensació no és nova (els coloms solen fer-ho, per exemple) però espanta, i més quan l'ocellot en qüestió té una mida considerable, com és el cas. M'he quedat mirant com s'allunyava, però al cap d'uns segons ha agafat alçada, ha fet mitja volta i ha tornat cap a mi. Quan m'ha passat pel costat, rabent, ha deixat anar un "CRGAAAAAH!" profund, i llavors sí que m'he espantat.

He deixat de córrer i m'he quedat mirant què feia mentre s'enlairava, gairebé verticalment. Ha fet mitja volta (180 graus sencers) a l'aire i, deixant-se endur per la inèrcia i la gravetat, s'ha deixat caure sobre el meu cap. En dècimes de segon he fet un gest gairebé instintiu amb els braços, com de "fuig d'aquí, bestiota!" (no sé ben bé què he fet, però segur que se n'estan imaginant una imatge aproximada) i l'animalot ha desviat la trajectòria quan es trobava a un parell de metres de la meva cara (una senyora grassa que passava amb cotxe m'ha mirat estranyada: es devia acabar d'aixecar i estava veient un paio suat que feia gestos marcials a l'aire; igual s'ha pensat que feia tai-txi o alguna cosa així...).

He decidit tornar per allà on havia vingut i l'he perdut de vista, sense saber ben bé perquè m'estava atacant aquella bèstia del dimoni. Potser, com he pensat després mentre em dutxava, és que tenia un niu en aquella zona i l'estava protegint d'un depredador (jo) que corria i feia pudor, que potser en el llenguatge dels gavians són condicions de perill... I de fet, ara mateix no puc pensar en res que es mogui, faci pudor i no sigui perillós...

dijous, 29 de maig del 2008

acceleració/desacceleració...


Diuen que el pas del temps s'accelera amb l'edat, però jo no hi estic del tot d'acord. Mai m'ha obsessionat aquest tema, però recordo que quan feia E.G.B. els cursos duraven una eternitat (i els estius no s'acabaven mai!). I que fa cinc o sis anys vaig començar a notar que la cosa s'accelerava bastant i que les setmanes (i els caps de setmana) es començaven a succeir a una velocitat que feia replantejar-se moltes coses. Però llavors aquesta sensació va parar, fa més o menys dos anys, i la meva vida va tornar a agafar un compàs més pausat (no com quan tenia set anys, però sí com quan en tenia vint)... fins ara. Aquest primer semestre de dos mil vuit ha estat d'escàndol! No me n'he adonat que començàvem un nou any que ja som a les portes del juny!

Però bé, confio frenar una mica i recuperar certa estabilitat en aquest camp ara que entrem a l'estiu i que totes les activitats vitals agafen un ritme més... tranquil... bé, segons quines coses, perquè el temps és el que té: misteriosament, et va allunyant ràpidament dels records i et va acostant cap a la maleïda incertesa, de forma més ràpida o més lenta depenent del respecte que sentis pel futur que t'espera...

Suposo que per això ara el temps em passa tant ràpid, perquè el meu futur m'inspira bastant respecte.

dissabte, 24 de maig del 2008

jardiners...


Estem pensant de segrestar algun animal (ara mateix no tenim diners per comprar res) perquè es mengi les herbes del jardí i ens estalviï la feina de treure-les cada setmana. Estem entre un estruç o un conill (tots dos són comestibles un cop acabades les seves funcions...).

dijous, 22 de maig del 2008

elefants amb ales...


Diuen que una imatge val més que mil paraules... depèn... però bé, recolzant-nos en els tòpics, aquesta imatge reflecteix a la perfecció l'estat anímic i psíquic dels habitants del Setè Cel aquesta setmana. No fa falta que ho entenguin (no ho entenen ni ells). Cuidin-se.

divendres, 16 de maig del 2008

mercès...


A la dilectíssima parròquia que va venir ahir a la nit a veure'm fer de teloner, moltes mercès. De veritat que n'estic molt content i els ho agraeixo de cor. Sé que per tres cançons era una mica estúpid venir, però també era estúpid baixar desde Girona per tocar... o sigui que gràcies.

Als dilectíssims absents, dir-los que tampoc es van perdre gaire res: a mi cantant (ja veus tu...), el retorn del gran Oscar Vaughan (que feia 5 anys que no tocava, però qui ho diria), a en Txarli de Tordera passant pel seu filtre "Ayatollah" (i dedicant-la a un servidor), a un tal Toti, maduret amb patilles que acabava les cançons amb frases com "no diguis als teus pares que sóc el teu nòvio" o "visca el Barça", i amb el que vam mantenir una conversa estranya, on ell afirmava que la meva veu semblava la de'n Roger Mas (!) i que les meves cançons no són buides, sinó que tenen missatge (!!!)... en fi, i altres coses que suposo que devien passar després, perquè nosaltres vam tornar cap a Girona, que avui tocava treballar...

dijous, 15 de maig del 2008

sí, aquesta nit toco...


Pels que encara no ho sabeu, aquesta nit a partir de les 22h hi ha un petit concert al Pla dels Encants de Calella. Com l'any passat, hi haurà uns quants pseudoartistes il·luminats que tocaran tres cançons cadascun. El tema és que jo sóc un d'ells, i que com que m'estic gastant tot el saldo del mòbil en contestar a parents, amics i coneguts que m'envien sms preguntant-me si és veritat el rumor que corre, doncs faig un post i avall. Sí, actuo, tocaré tres cançons (que encara no sé quines seran) i me'n tornaré cap a Girona que demà treballo, o sigui que demanaré de tocar aviat (el segon, si pot ser; el primer no, que si algú s'electrocuta no vull ser jo). Au, fins al vespre, canalla!

dimarts, 13 de maig del 2008

temps de flors...


Si es passen per Girona durant aquesta setmana ho trobaran tot ben engalanat. Resulta que cada any per aquestes dates es fa l'Exposició de Flors, que estic d'acord amb vostès que és un nom que en principi no resulta garie atractiu... però la veritat és que la ciutat queda bastant macota, i que si un és tafaner de mena (com jo) té l'oportunitat d'entrar als patis interiors d'algunes cases del barri vell que mereixen ser vistos, o de visitar parts de la catedral que normalment no són accessibles al públic, o en tot cas que ho són previ pagament de la corresponent entrada. En fi, que val la pena donar-hi una volta (ep! això sí, només una volta, que hi ha algunes iaies inconscients que s'agafen el mapa i entren a per tot, i això vol dir passar-s'hi ben bé un parell de dies, Call amunt Call avall, i després arriben a casa queixant-se de que si l'artrosis això i la reuma allò... ai, i després diuen de la joventut).

dilluns, 5 de maig del 2008

per fi...


Demà és el dia D, 6 de maig. Demà, per fi, veuré en directe a Einstuerzende Neubauten. Perdonin que no m'allargui. M'ho guardo per mi, i els estalvio el no llegir-ho...

Salut!