acceleració/desacceleració...

Diuen que el pas del temps s'accelera amb l'edat, però jo no hi estic del tot d'acord. Mai m'ha obsessionat aquest tema, però recordo que quan feia E.G.B. els cursos duraven una eternitat (i els estius no s'acabaven mai!). I que fa cinc o sis anys vaig començar a notar que la cosa s'accelerava bastant i que les setmanes (i els caps de setmana) es començaven a succeir a una velocitat que feia replantejar-se moltes coses. Però llavors aquesta sensació va parar, fa més o menys dos anys, i la meva vida va tornar a agafar un compàs més pausat (no com quan tenia set anys, però sí com quan en tenia vint)... fins ara. Aquest primer semestre de dos mil vuit ha estat d'escàndol! No me n'he adonat que començàvem un nou any que ja som a les portes del juny!

Però bé, confio frenar una mica i recuperar certa estabilitat en aquest camp ara que entrem a l'estiu i que totes les activitats vitals agafen un ritme més... tranquil... bé, segons quines coses, perquè el temps és el que té: misteriosament, et va allunyant ràpidament dels records i et va acostant cap a la maleïda incertesa, de forma més ràpida o més lenta depenent del respecte que sentis pel futur que t'espera...

Suposo que per això ara el temps em passa tant ràpid, perquè el meu futur m'inspira bastant respecte.