divendres, 30 de setembre del 2005

els dies llargs (IV)


El juliol vam anar a París amb la meva mitja taronja (la senyoreta anònima de la dreta de la foto), i ens vam fer una foto amb una rata gegant de somriure diabòlic (la rata anònima del mig de la foto). Vaig insistir-li molt perquè m'expliqués per què havia crescut tant i per què portava guants blancs, però no li vaig treure ni mitja paraula. Vaig pensar que segurament era perquè era francesa i no ens entenia. Després vaig descobrir que no, que resulta que no parla per contracte, i que és la delegada a París de l'Imperi de les Rates Gegants, que té seus a mig món i que es forra a costa dels nens i nenes humans. Per això no tinc canalla.

dijous, 29 de setembre del 2005

els dies llargs (III)


També vaig anar al casament d'una cosina rica de la meva mitja taronja (aquesta senyoreta anònima amb posat glamurós que està al meu costat a la foto).
Va resultar ser un casament d'alt standing que fins i tot contava amb la presència d'uns distingits senyors (anònims) que vestien americana blanca i t'aparcaven el cotxe. I és que el luxe i el bon gust mai han anat la mà.

els dies llargs (II)


Un altre senyor anònim que em vaig trobar. Estava molt emocionat i li vaig encomanar l'emoció. Al final ell també es va banyar amb mi aquell dia, i després vaig saber que de fet ja ho té per costum això de banyar-se quan va a la platja. La gent és molt rara.

els dies llargs (I)


Aquest estiu he fet de tot. O gairebé de tot: no he pujat al Puigmal (ni he fet alpinisme en cap de les seves variants, en general), no he anat amb piragua ni kayak, no he jugat a futbol ni a hoquei sobre herba o sobre gel, ni a cap esport que comportés qualsevol risc per qualsevol de les meves extremitats (superiors o inferiors), ni he pilotat un Fòrmula 1. Però llevat de l'alpinisme, el piragüisme, el futbolisme i el pilotisme, crec que he fet de tot.
Aquesta foto, on se'm veu a mi i a un senyor anònim fent el préssec, són precisament d'una d'aquestes moltes coses que he fet aquest estiu. Va ser el primer dia dels dos que m'he banyat aquest any a la platja. I és que a mi, banyar-me on tothom es pixa, em fa repelús. Sóc així de fifi.

dimecres, 28 de setembre del 2005

els dies curts


els dies curts

L'estiu ja s'allunya i els dies es tornen a fer curts. Ja era hora, no m'acostumaré mai a què es faci fosc a quarts de 10; em provoca una mena de jet-lag estrany que fa que l'hora d'esmorzar se m'ajunti amb la de dinar (amb el que m'agrada a mi disfrutar-les per separat). A més, aquest any he anat a la platja i tot, o sigui que l'estiu en general s'ha complicat encara més.
En canvi, la tardor SI QUE SI! Ja he tret de l'armari la meva col.lecció de pantalons de pana fashion i he endreçat els banyadors, les bermudes, i les nàutiques. I per si fos poc, diuen que serà una bona temporada de bolets. Es pot demanar més?