els dies llargs (III)
També vaig anar al casament d'una cosina rica de la meva mitja taronja (aquesta senyoreta anònima amb posat glamurós que està al meu costat a la foto).
Va resultar ser un casament d'alt standing que fins i tot contava amb la presència d'uns distingits senyors (anònims) que vestien americana blanca i t'aparcaven el cotxe. I és que el luxe i el bon gust mai han anat la mà.
3 comentaris:
ets l'abuelo soto!! jajajajaajaja
fé.
i en aquesta part rica de la familia... queda algu solter?? no importa l'edat ni el sexe (a aquestes alçades de la vida mentres respiri ja em va be)
NESSESSITU UN BRAGUETASUUUUUUUUUUUUU
george cruise
no revelaré el meu nom, però sí demanaré drets d'imatge, no se'm veu sencera però tothom sap qui sóc... portut un vestit tant macu...
Publica un comentari a l'entrada