divendres, 13 d’abril del 2007

...


No se m'espantin, segueixo en vaga.

Tinguin paciència...

dimecres, 7 de març del 2007

els dies comptats...

Dilectíssims i íssimes (a tots i a totes en general i en particular)

S'acaba un cicle. Aquest blog ha servit durant molt temps pel que havia de servir (simplement per escriure tonteries, que és el millor ús que es pot donar a un blog, al meu entendre), però a dia d'avui els puc ben assegurar que té els dies comptats...

dijous, 1 de març del 2007

enigmes existencials (II)...



(Tornem als enigmes existencials): Diuen que tothom té un doble en aquesta vida.
Distingida parròquia, no els fa pensar en algú la cara d'aquest actor argentí que surt a les fotos? Es diu Daniel Hendler, i tinc la sensació que s'assembla a algú però no acabo de veure a qui...

dimarts, 27 de febrer del 2007

la K ja és aquí...


... i jo ja sóc, oficialment, el tiet més orgullós del món, a part de ser (almenys de moment) el tiet preferit de la meva neboda...
En fi, que no passo per les portes i que sóc totalment monotemàtic des de dissabte.
Ah, que encara no us n'he parlat? Doncs bé, resulta que la K és un dimoni, sobretot quan s'emprenya, però quan es posa carinyosa és que te la menjaries! Us he dit ja que la meva neboda és la nena més maca del món? No? Doncs us ho dic.

divendres, 23 de febrer del 2007

enigmes existencials (I)...


Continuant amb temes espinosos... algun llicenciat de ment privilegiada dels que corren per aquí em podria explicar per què als bípedes humans de sexe masculí se'ns fa un borrissol (o "pelussa") dins el melic cada dos per tres? És curiós, perquè si te'l treus al migdia, al vespre ja n'hi tens un altre. D'on surten? De dins meu a través del melic?

M'espanta aquest tema, més que res perquè la meva producció personal ha arribat a uns nivells, diguem-ne, industrials, i ara mateix crec que seria capaç de fer un coixí cada setmana...
.
.
.
.
.
P.D: To whom it may concern: Entre ahir i avui hem rebut diferents fotos via mòbil amb títols del tipus "la K bebent", "la K al súper", "la K abrigada", "la K té son", etc. Hi ha alegria, nervis, emoció i mal de panxa...

dimarts, 20 de febrer del 2007

perdonin el retràs...


Sense ànims de crear (massa) polèmica, permetin-me reconnectar-me a aquest meu/seu blog amb un tema espinós:
Per què els bípedes humans de sexe femení (pubilles o casades) no saben fer zàping?

dijous, 8 de febrer del 2007

distrets...


Dilecta parròquia bloguil (cada dia més escassa, tot s'ha de dir...):
Últimament trobo que estem distrets: si no és que hi ha una sequera potencial a dos mesos vista és que hi ha hagut una nit mogudeta al País Basc, si no és una manifestació (de qui sigui i pel que sigui) és una destitució al Tribunal Superior de Justícia que fa emprenyar els partits polítics (d'una gran talla tots, ja en saben la meva opinió en general i en particular), si no és una roda de premsa per annexionar Navarra és una germaníssima morta en estranyes circumstàncies (suïcidi o sobredosis? s'accepten apostes...) i, en general, si no és un all és una ceba (o cap de les dues coses, o sigui, una vaga de fam...) i, en fi, que d'alguna cosa hem de discutir en aquest món.

dissabte, 3 de febrer del 2007

can soler ens espera...



Paga i senyal feta. Mireu quines fotos més boniques que ens va deixar fer la senyora Barba (molt simpàtica, ens sembla que li vam caure bastant bé...). Era ja una mica fosc, però es veuen molt bé. Això és el paller, que està molt ben restaurat com veieu. Les dues portes són les dues cases en les que està dividit (de 6 i 4 persones):


I aquí hi ha la casa gran, on hi ha lloc per... 15 persones, més o menys, que també es divideix en 2 però que té comunicació interior. Als baixos hi ha la sala de jocs (futbolin, billar, taula de ping pong i un equip de música). Teníem la idea, durant la reunió, de què eren 4 edificacions (Can Soler I, Can Soler II, Paller I i Paller II), però ja veieu que no, que només són 2, dividides entre 2 (no sé si m'explico...). Si us hi fixeu estan molt juntes, es veu el paller al fons de la foto:


I això és al costat de la casa, la piscina. Al fons hi ha les barbacoes i un pou d'aquests de pessebre. I ja està. Si interessa la setmana que ve penjaré quatre fotos que vam fer a l'interior (menjadors i tal...). Àpali!

divendres, 2 de febrer del 2007

santa primera dama

És el dia de la marmota
i t'ha sorprès el sol solet
si no téns ombra, n'hi ha per estona
d'anar abrigada pel fred...

dimecres, 31 de gener del 2007

can soler és així de maco...


...suposem.
I només ho podem suposar, perquè en un gest que demostra la nostra sobrenatural intel.ligència hem trucat abans d'anar-hi a fer la visita (i la paga i senyal...). La senyora Barba ha agafat el mòbil (a la casa no hi havia ningú) i ens ha dit:
Barba: -Avui? nomvapagotabé... em pensava quemvieudit dijous!
1ªD: -Aaaaaaah... no, no, no, no, impossible, que jo dijous tinc curs...
Barba: -Pocamupuc combinar avui! Treballo!
1ªD: -(amb expressió de fotuda) Ah... doncs quan podríem venir?
Barba: -Veniu divendres. Com us va divendres? Al matí o a la tarda, com vulgueu. Buenu, al matí fins la una i a la tarda a quarts de sis, per força, perquè treballo...
1ªD: -Mmmmh... doncs quedem divendres a quarts de sis a la casa. Abans de venir ja farem un truc, no fos cas que treballés...

dilluns, 29 de gener del 2007

el sopar al bulli...


Au, doncs merci a tots. Encara hi vam haver d'afegir uns quants euros però en fi, s'agraeix igualment la intenció. En tot cas els dies 6, 7 i 8 de juliol aneu a Can Soler, però porteu unes tendes de campanya, just in case...
P.D: Que es veu que el Ventdelplans torna el dia 5 de febrer. Hauré d'intensificar la campanya...

dimecres, 24 de gener del 2007

en contra (en general)...

Dilectíssima pleb bloguil:
Estic TOTALMENT EN CONTRA de què torni la infumable sèrie de TV3 Ventdelplà (que no sé perquè no es diu Breda, que és on està gravada la sèrie...) i pels anuncis que estic veient últimament a la teva (que meva no ho és pas) molt em temo que a la meva tranquil.litat emocional li queda un telenotícies (i als telenotícies de la teva em sembla que els queda també un ídem, ahir ja van canviar de director...). Per tant he decidit engegar la campanya contrària, si més no per tocar la pera.


Però no es confonguin. Trobo que la qualitat de les sèries que es fan actualment tant aquí a casa com a Espanya en general, no té un nivell gaire bo (deixant de banda Porca Misèria, of course), i per tal de curar-me en salut i que no m'agafin desprevingut, he engegat una segona campanya complementària:


I com que sembla que tant els directius televisius de l'Estat (en general) com els de Catalunya (en particular) són gent que no exerciten gaire la neurona, he decidit engegar una tercera campanya, complementària de les dues primeres, més que res per deixar-los les coses clares i perquè vegin que jo aposto principalment per la qualitat...

divendres, 19 de gener del 2007

produint, que és gerundi...


Dilectíssima parròquia bloguil (i itinerant):

M'emplena de satisfacció comunicar-los que finalment m'he decidit i, després d'intenses negociacions, de llargues factures a telefònica i diversos ponts aeris, he arribat a un gran acord multimilionari amb l'incommensurable Jo_oN perquè em faci de productor.
El més gran filòsof viu era allà per donar-hi el vist-i-plau i certificar l'acord eròtico-musical amb la seva càmera de fotos...
Visca els productors (lliures!)

dimecres, 17 de gener del 2007

la dura vida de l'antropòleg...


Dilectíssims/es conbloguistes, conblogaires i anònims aficionats al blog en general:
Fa unes setmanes vaig visitar el Camp Nou amb el noble objectiu de realitzar un treball de camp etnogràfic sobre el barcelonisme. Gràcies a la col.laboració del millor filòsof viu que conec, la cosa va anar rodada i vaig viure una EXPERIÈNCIA (així, en majúscules i perquè no ho puc iluminar, que si no...) fantàstica. La qüestió és que el treball està acabat i avui l'entrego, i ara mateix m'he adonat que sembla que faci una eternitat de tot plegat. Per què?
1. Perquè el Barça ja no és líder a la Lliga (i el Madrid li trepitja els talons...) .
2. Perquè el treball tracta just el moment abans d'anar-se'n a Japó (d'on van tornar sense res...).
3. Perquè el partit de l'Espanyol era carn fresquíssima per un treball així (amb tot allò de l'home tranquil que s'emprenya quan ningú el veu...).
4. Perquè Saviola ahir va marcar 3 gols (i això es veu que toca bastant la pera... cosa que no acabo d'entendre...).
.
.
.
En fi, res, que visca la descontextualització de dades (en general i en particular...). Salut!

divendres, 12 de gener del 2007

la grip (reprise)...


Estava cantat. Tres són multitud. La convivència en un mateix espai de dues persones i un virus només pot acabar amb un resultat: les dues persones (en aquest cas la primera dama i jo mateix) han d'acabar ineludiblement infectades pel mateix virus, encara que sigui amb una setmana de diferència...
Temperatura de la primera dama d'ahir al vespre: 38,5 graus. S'esperen grans cataclismes articulars i pujades exagerades de febre durant tot el cap de setmana...

dijous, 11 de gener del 2007

frenetisme...


Que diu que ara haurem d'estar molt atents i al lloro de tot plegat perquè si us semblava que les coses cada dia canviaven més ràpid doncs que això no és res comparat amb la velocitat que agafaran a partir d'ara i que en fi que ja va essent hora de posar-se al dia encara que portem un retràs acumulat considerable (per dir-ho suaument) com a país i com a persones particulars (en general) en quan a tot això de les tecnologies i els internets de déu.
Collons.
P.D: No us ha donat la sensació que la manca de comes accentua la velocitat? I doncs, amics blocaires, per què collons no les feu servir més (i d'una forma correcta) als vostres blogs? Visca la coma (lliure!).
Un dia d'aquests parlem d'ortografia...

dimecres, 10 de gener del 2007

nadalitis...


Dilectíssims tots i totes (en somnis, pels adormits):
S'ha acabat el Nadal, i hi ha gent que ja l'enyora. No els descobriré res, ara, explicant-los que a mi, en general i en particular, el Nadal me la bufaria bastant si no fos perquè faig i em fan regals (i m'agrada molt més fer-los que no pas que me'ls facin, com a molts). Per tant, em va fer molta gràcia un SMS que vaig rebre el dia de Sant Esteve que deia "El simulacro de paz y amor ha terminado. Guarden los langostinos, insulten a su cuñado y disuélvanse". Quanta saviesa en tant poques paraules...

dilluns, 8 de gener del 2007

hello 2007... (3a part i última)


El metge em diu que tinc la grip, i jo en principi m'ho crec, però com que sóc així no puc deixar de pensar que m'està enganyant i amagant la veritat perquè en realitat tinc una cosa molt més greu que amb tota probabilitat és incurable (per què, si no, m'ha estat escoltant els pulmons per davant i per darrera amb tanta insistència? alguna cosa deu haver trobat...).

Em recomana canviar el còctel gelocatil/couldina per el de ibuprofè/eferalgan, que es veu que és més indicat per aquests casos. Li faig cas (quin remei), i l'endemà resulta que el termòmetre marca un nou rècord personal: temperatura: 35 graus. Flipo bastant, la primera dama no es creu que el termòmetre funcioni i el comprova. Funciona. Decideixo deixar la medicació.

Passo la primera nit plàcida en cinc dies. Dormo d'una tirada, i quan em desperto... han passat els Reis!!! Ja no recordo res: ni el mal de cap, ni la malaltia que m'amagava el metge, ni que m'he enganxat a Yo Soy Bea i al polígrafo (als 2, però el de T5 m'agrada més). Sóc feliç com un tornavís perquè aquest any TAMBÉ m'he portat molt bé i els reis han tornat a passar per casa i m'han deixat regals boníssims.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

Sóc feliç.

divendres, 5 de gener del 2007

hello 2007... (2na part)




Per on anàvem? Ah, sí, 1 de gener. La primera dama no va anar a comprar, al matí (to whom it may concern...). A la tarda vam arribar a la nostra humil llar i jo ja tenia tremolors a tot el cos, mal de cap i de coll i em bullien els ulls quan els tancava. Temperatura: 38,5. Doncs res, cap al llit, que l'endemà tocava anar a treballar, que per un cop d'aire agafat la nit de cap d'any no em saltaria jo aquesta revitalitzant funció de la meva vida.

I sí sí, el dimarts, xino xano, cap a la feina, convenientment dopat amb un còctel de couldina i gelocatil i intentant fer cara de què em trobava prou bé, com si la febre m'hagués de baixar perquè intento posar-hi bona cara. I la primera dama, del llit estant, escridassant-me "insensat! torna aquí! no veus que no t'aguantes els pets?", i jo contestant coses del tipus "però si em trobo bé, dona, és una mica de costipat i prou, no exagerem, va, dooooorm".

Va ser un matí llarg. Temperatura: 39.

A les 15.00h vaig sortir escopetejat de la feina disposat a refugiar-me altre cop a la meva humil llar amb l'intenció de no sortir-ne fins l'endemà (per tornar a anar a treballar, pensava jo, il.lús!). I a la nit vaig arribar al meu rècord personal: temperatura: 40 graus. La sensació de dolor en aquest punt és quelcom indescriptible, perquè no saps fins a quin punt és real el que sents i el que no. O sigui que cedeixo (sóc un calçasses) i deixo que la primera dama em dugui al metge...

(to be continued)


dijous, 4 de gener del 2007

hello 2007... (1a part)


Dilectíssims conbloguistes en general (i als que no veig des de l'any passat en particular):

Perdoneu la manca de senyals de vida des de l'últim post, però és que he estat literalment a les portes de la mort (bé, potser no tant...).

Haureu comprovat que el meu últim post va quedar descontextualitzat el dia següent mateix (ETA va posar la bomba a Madrid i a en Sadam el van pelar, tot el mateix dia). Doncs au, dues reflexions menys que ja no haurem de fer el 2007. Té pebrots, tot plegat...

En fi, el cap d'any el vam passar amb amics a casa d'uns d'ells, a Sant Pol, i va ser tot fantàstic fins que va ser l'hora d'anar cap a Calella a continuar la festa. Resulta que el servei de taxis estava fatal fatal fatal i que no vam arribar allà fins les 5, quan ja tothom havia retirat (menys en txarli i la mercè). I sense adonar-nos-en i rient rient i fumant fumant, resulta que havíem estat força estona parant la fresca, esperant que arribés el taxi. I l'endemà, el dia 1, em vaig aixecar estrany... el termòmetre marcava 38 de febre...

(to be continued...)