divendres, 1 de desembre del 2006

nivells de flipamenta...


Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i per a les masses):
El concert d'ahir no té nom... el millor concert al que he assistit aquest any! Sense cap mena de dubte. Puntualíssims, bon repertori i generós. Un repàs al seu últim disc (que et pot agradar més o menys, però que en directe et feia caure de cul, especialment durant 4 o 5 cançons que van fer seguides amb el piano, dolcíssimes!) i els grans èxits de sempre: Cherry Chapstic (hiperelèctrica), Big Day Coming (acústica i cantada per la senyora Hubley), Autumn Sweater (desmontada i a un ritme inusual, genial) i, ja en els bisos, quan ja havien tornat a sortir per aclamació popular 2 o 3 cops, el senyor Kaplan diu "buenu, què voleu sentir"? I una noia li diu: "Sugarcube!", i ja teniu al senyor Bala i companyia en plè orgasme, aprofitant les últimes anades d'olla del mateix Kaplan. Perquè reconeixem-ho: el senyor Ira Kaplan té nivells de flipamenta; té la flipamenta moderada en una cançó normal, que mola molt, i la flipamenta descontrolada en cançons de 10 minuts en les que pujaries a l'escenari i li desenxufaries l'ampli. Però qui se'n recorda, de tot això, després de què tornin a sortir a l'escenari per enèssima vegada i interpretin una versió més o menys improvitzada d'"Everlasting Love"?
P.D: Si veuen a l'artista abans conegut com Avantiana amb aquesta samarreta meva, recordin-li de part meva que és un copion i que la meva és l'original. Gràcies.
P.D.2: Moltes gràcies a tots els que em vau enviar SMS de per molts anys, sou molts i no tinc saldo per contestar-vos a tots, o sigui que ho faig des d'aquí.

dijous, 30 de novembre del 2006

com us passeu...

Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en particular als coneguts):

Sou els millors. Mira que portar-me Yo La Tengo el 30 de novembre... vosaltres sí que sabeu com muntar una bona festa d'aniversari! Ara, quina putada que la firstlaidi estigui amb gastrointeritis i no sàpiga encara si vindrà o no...

dijous, 23 de novembre del 2006

poesia social


Les taxes de fecunditat estan per terra.
El preu del tabac està pels núvols.
Tot el que sé de política ho he après aquí.
Sóc un infiltrat organitzat i pacient.

dimecres, 22 de novembre del 2006

males companyies


Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i en estéreo, where available):
No tenen vostès la sensació que el president del govern espanyol s'està revelant últimament com un trileru en potència? Ja fa uns dies que la meva humil testa dona voltes sobre aquest tema...
No em posaré ara a analitzar els quès i els coms i els perquès, però respecte als catalans, sempre he tingut la sensació que ens estava prenent el pèl de forma bàrbara, especialment amb tot el tema de l'Estatut i la mandanga circundant (i tot allò de "Aprobaré la reforma del estatuto...").
I ara que semblava que ja no ens quedava un pèl de tontos (permetin-me el símil), va i ens endossa un crecepelos que es diu Montilla perquè ens tornin a sortir i així continuar prenent-nos-el...
En fi, són sensacions. Seran les males companyies.

dimarts, 21 de novembre del 2006

sóc dèbil


Dilectes totes i tots:
Dissabte vaig sofrir el meu primer empatx de ganxitos. És un d'aquests productes que em genera adicció, com els palitos o els tigretons (com podeu comprovar sóc molt elitista quan es tracta de gastronomia). Vaig acabar amb mal de ventre, i amb el paladar i la llengua que em rascaven (semblant a la sensació dels dos dies següents a prendre't una tassa de xocolata desfeta bullint, però en estéreo, no se si m'entenen...).
El problema bàsic és que les bosses de ganxitos poden arribar a ser molt grosses, i quan vas al súper no se t'acudeix d'agafar la bossa petita...
Sí, sóc dèbil... i sí, ho tornaré a fer...

divendres, 17 de novembre del 2006

seixanta-dos per cent!


"Déu té un 62% de probabilitats d'existir
Berlín- La probabilitat que Déu existeixi és del 62 per cent, segons un càlcul realitzat pel periodista i assagista alemany Thomas Vasek a partir d'una fòrmula creada fa 250 anys pel pastor presbiterià anglès Thomas Bayes (1702-1761). Amb el seu càlcul personal, Vasek intenta trobar almenys una sortida parcial a un problema que ha ocupat una infinitat de pensadors al llarg dels segles. Els esforços per provar racionalment l'existència de Déu, segons Vasek, han desembocat tots en el fracàs i ja al segle XVII Blaise Pascal -matemàtic, físic, teòleg i apassionat jugador- creia que es tractava d'una qüestió davant la qual no quedava cap altra possibilitat que apostar a cegues. "

Dilectes conbloguistes (pecadors tots, no ho oblideu!):
Déu té més possibilitats d'existir que, a priori, que en Montilla sigui President. I si tenim en compte que finalment en Montilla serà President, ja poden anar, dilectes tots, corrent a posar ciris a tots els sants i verges que coneguin, o cremarem tots plegats als inferns pels segles dels segles...
-------------------------
P.D.1: I què passa amb el 38% restant?
-------------------------
P.D.2: Sobre el senyor Thomas Bayes:
-------------------------
P.D.3: La imatge il.lustra la peregrinació sobtada de pecadors cap a la Meca o cap on sigui (el que no ha quedat clar és quin és el déu correcte...)

dijous, 16 de novembre del 2006

canvis...



Les comissions de l'allioli fan l'agost.

Les coses es mouen.
Els blogs canvien.
Els nebots tenen cares, noms i dates de naixement...

dimarts, 14 de novembre del 2006

anonimous ludwig



Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i en particular):

Aquest mes recomano la lectura de "El atizador de Wittgenstein", de David J.Edmonds i John A. Eidinow. Un introducció fantàstica a la vida i obres de Wittgenstein i Popper, dos filòsofs fonamentals del segle XX i amb pensaments pràcticament oposats.
El títol fa referència a l'incident que protagonitzaren els dos quan en una conferència de Popper a Cambridge provocativament titulada "Existeixen realment els problemes filosòfics?", Wittgenstein el desafià, amb un atiador a la mà (l'eina que serveix per atiar el foc de les llars de foc), tot exclamant: "Posi'm un exemple de regla moral!. Popper digué: "Un exemple? No amenaçar un conferenciant amb un atiador."
Aquesta excusa serveix als autors per fer una retrospectiva dels dos filòsofs que ens explica com i perquè es trobaren aquell dia aquestes dues eminències i perquè les seves posicions foren tant enfrontades. Val a dir que els autors no són imparcials i es posen més de la banda de Wittgenstein que de Popper, i que això potser desmereix una mica l'assaig. En tot cas, però una lectura més que recomanable que a mi m'ha servit per introduir-me al món de Wittgenstein (un món que no te l'acabes mai, per cert...)
Destaca... la visió lúcida d'un home, Wittgenstein, que moltes vegades fa la impressió de no ser més que un perturbat maníac-compulsiu i que, tot i això, esdevé adorable.
Llàstima de... la parcialitat del relat. Popper es mereix el mateix tracte que Wittgenstein (per no dir més, segons les noves tendències filosòfiques que consideren a Wittgenstein quelcom ja superat).
No el llegeixis si... ni t'interessa cap dels dos personatges protagonistes ni els vols conèixer...

dijous, 9 de novembre del 2006

purple springfield

Navegant per internet, m'he trobat això. Es veu que es tracta d'un episodi encara no emès dels Simpson en el que Prince està apunt d'actuar a Springfield, i en Homer, vestit per l'ocasió (com podeu veure a la imatge), intenta que l'artista-que-torna-a-dir-se-Prince li firmi un disc.
Em moro de ganes de veure-ho sencer...

dimarts, 7 de novembre del 2006

tants caps tants barrets


Suposo que és qüestió de temps, però amb l'escassetat d'oratòria del senyor Montilla, creuen dilectes conbloguistes que tornarem a sentir frases de la talla del "Voleu fer el favor de callar?!!" del senyor Pujol o la més recent "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu tres per cent..." del senyor Maragall?
Què passa? Cadascú valora els líders polítics amb el criteri que li dóna la gana...
P.D: Reclamo urgentment l'instauració de la figura del polític-poeta, com el de la foto.

divendres, 3 de novembre del 2006

the matthew herbert experience


No va ser pròpiament a barraques, va ser a l'Auditori, asseguts, amb un so excel.lent però sense poder fumar (és el que tenen els patis de butaques en general). El senyor Herbert (veu, sampler i teclats) i una banda de sis supermúsics (veu, bateria, guitarra, teclats, trompeta i saxo) van interpretar el repertori de Scale, el seu últim disc. I va ser fantàstic! L'automatisme del guitarrista (molt funky), la talla del teclista (XXL), la veu del cantant (semblava tonto, sortit d'OT, però després va agafar un baix i es va deixar anar, i com! I per rematar-ho, va començar a fer beatboxing com qui xiula...), tot en general genial, però especialment el mateix Herbert, qui, amb els seus moviments electrocutats, anava remenant el sampler com qui es toca els ous (amb una naturalitat i una sensibilitat espectaculars, vaja...).
I després cap a barraques. Curtet, aquesta vegada, els 8 graus que marcava el termòmetre hi han ajudat bastant... I aquesta nit, més! (ja només en queden 3...)

dijous, 2 de novembre del 2006

the marc parrot experience


Entusiasmats com estem amb les barraques (nit si i nit també) anem perdent, sense cap mala intenció, les bones costums. Jo mateix semblava fins fa dos dies un dels molts punquis-amb-gos que corren per aquella zona, però vaig decidir afeitar-me i, enfín, com canvien les coses amb la cara neta! I com a adolescents que ens sentim, ara ens ha agafat per fer ampollot, per allò de l'estalvi (bàsicament per poder gastar-nos els quartos en les pinces aquelles d'agafar ninots, que no els agafes mai i et cagues en el ninot i en la pinça i en la tonteria que t'ha portat a pensar que podries agafar-lo).
Ahir vam poder gaudir del directe del senyor Marc Parrot, que a mi personalment m'agrada bastant (el directe, s'entén). Un bon concert, molt correcte m'atreviria a dir (una mica curt i una mica de pluja potser serien els aspectes més negatius; tot i que d'altres destacarien segurament que va estar massa centrat en els últims dos discs...).
En tot cas, vagin preparant dilectes conbloguistes i/o conblogaires en general les seves robes d'abrigar, que si bé el cap de setmana passat anàvem amb texana, ja fa un parell de nits que anem més abrigadets, i diuen que s'accentuarà encara una mica més...
P.D: Avui ens han informat que serem tiets per partida doble i estem que no cabem en nosaltres!

dilluns, 30 d’octubre del 2006

anònims en campanya (V)


El candidat del "Partit De La Gent Sana" es proposa frenar la fabricació del Tigretón i substituir aquest buit amb la creació d'un berenar especial fet a base de soja i "copos de maiz". Sens dubte, amb aquesta proposta ja s'ha garantit un lloc al grup mixt...

P.D: Demà, jornada de reflexió...

dijous, 26 d’octubre del 2006

anònims en campanya (IV)


Les "Nuevas Generaciones" també han entrat en campanya bastant forts. A dalt podeu apreciar una instantània d'un moment de la gravació del seu himne de campanya. La tornada (l'estribillo que en diuen ells) diu així:
(musiqueta militar de fons)
"Las Nuevas Generaciones estamos preparadas
nuestro valiente ejército avanza a gigantescas zancadas
Montilla es bastante tonto y eso se le nota
Saura es un pardillo que sólo quiere ir de prota
Carod directo al paredón y Puigcercós que vaya detrás
Piqué no nos defraudes: Más madera y madera a Mas!"

dimarts, 24 d’octubre del 2006

anònims en campanya (III)


El grup radical d'extremistes feministes que es fa anomenar "Lliga Catalana De Dones Molt Emprenyades" arriba a aquestes eleccions amb una candidatura molt forta i cohesionada i amb un progama de govern construït sobre tres pilars bàsics que passo a transcriure literalment:
"1. Que s'acabi aquesta tonteria socialista de la paritat entre homes i dones! Les dones hem d'ocupar tots els llocs de poder tan a l'administració com a les empreses privades.
2. Silkepils gratis per totes les dones alliberades! La despesa que generi aquesta mesura es pagarà doblant el preu de les maquinetes d'afaitar i de les Play Stations.
3. Els futbolistes jugaran tots els partits en pilotes! Així nosaltres també podrem gaudir del futbol i fer-nos unes birres amb les col.legues mentre mirem el partit."

dilluns, 23 d’octubre del 2006

anònims en campanya (II)


En declaracions en exclusiva per aquest blog, el candidat del "Partit Més Ecologista Que Ta Mare (Ens Ho Fumem Tot)" ha declarat sorprenentment que "mai seria el líder d'un partit que m'acceptés com a militant". Després d'això, el partit l'ha expulsat i ara ell es presenta com a independent a les llistes del "Bloc Nacionalista Gallec", amb la qual cosa sembla destinat a no ser President, tampoc...

dijous, 19 d’octubre del 2006

anònims en campanya


En una entrevista recent, el tàndem Jimi/Avantiana, considerats en cercles íntims com els Dupont i Dupond de l'entrecot (poc fet, que pràcticament es queixi quan li claven queixalada), van fer aquestes sorprenents declaracions:
"Ens agradaria presentar-nos a les eleccions, però no sabem fer DVDs; i tampoc serviria de res si en sabéssim, perquè ens hi cagaríem en déu i la mare que el va parir i, a part que no és plan, no ens votaria ni quisqui."

dimarts, 17 d’octubre del 2006

optimisme (moderat)


Avui em preguntava... si fóssim danesos, demanaríem el nivell D en comptes del C per accedir a una plaça de funcionari?

(Oh, sí! Torna l'amor! Acurruqueu-vos!).

dimarts, 10 d’octubre del 2006

en general i en particular

Estimats blogaires en general (i ningú en particular):

Haureu pogut comprovar que aquests últims dies no he actualitzat una merda. Bé, això es deu bàsicament a dues raons bastant importants:
1. Se m'ha escatxarrat (es diu així, no? siusplau, tots els que hagueu superat les proves de català del nivell que sigui a partir de C corregiu-me si m'erro!) l'ordinador, amb la qual cosa em veig obligat a actualitzar des de fora de casa (al Setè Cel, al Gironès, ja sabeu...). Això a més a més comporta que no pugui posar foto al post. Toca'm un ou.
2. Tinc tanta feina que a les set tinc son (era així la dita, no? siusplau, tots els llicenciats en general i diplomats en econòmiques en particular que em corregeixin si hi ha alguna errada!). Això ja és una tònica general en la meva vida diària, ho sé i ho reconec. Sempre em proposo anar a fer un cafè amb altres cervells privilegiats i al final no puc per feina (i perquè el meu cervell és tant brillant tot sol que no li cal cap altre cervell per a discutir-hi; una mica com l'Speedy i en Ginesta jugant una butifarra, però tot juntet dins un sol cervell; un nivellàs, vaja...)
En fi, que no estic gaire d'humor i que això ja passarà i etcètera, etcètera, i que us donguin a tots en general i als més torracollons en particular.
Mamons! (en general).

dimecres, 4 d’octubre del 2006

climatologia melancòlica i/o tardoril


L'estiu se'n va, tornen la tardor i els bolets, i en aquesta voràgine de canvis climatològics un acaba per perdre's-hi (cada matí el mateix: màniga llarga o màniga curta?, goso posar-me una jaqueta o encara no?, ...)
El problema és que durant aquests dies a les 7 del matí ja no es veu si hi ha núvols al cel o no. I si plou, un es mulla.
En fi...