distrets...
Ens passem els dies, les setmanes i els mesos distrets en tantes coses, assumptes econòmics, laborals o lectius, que no ens adonem de què el temps va passant i que nosaltres ja no tenim vint anys, i que ja tenim cotxe, casa, hipoteca, feina més o menys fixa, amics (també més o menys fixos), i que en general tenim la vida muntada a l'estil clàssic, allò que fa deu anys ens hauria semblat impossible, perquè simplement, deiem, "jo no sóc així"... sí, sí, tu també ho deies...
Qui ens ha vist (per exemple, arrencant senyals de tràfic) i qui ens veu (per exemple, rient amb la boca ben oberta els acudits del director intentant que no es noti que estàs exagerant); i en canvi, si he de ser sincer, ara seria incapaç de canviar ni un pèl de la meva existència (de les variables que controlo, s'entén). Si pogués seguir així durant el que em queda de vida, hi firmo ara mateix.
3 comentaris:
Els clàssics no moren mai i l'edat no perdona, però "que te quiten lo bailao!
Benvolgut Sr Bala, en el meu cas quan tenia 20 anys no deia que no tindria mai "la vida muntada a l'estil clàssic". La vostra interessant reflexió em serà aplicable el dia que em dediqui a això de la procreació.
Doncs espera a que arribin els nens, els bolquers, les pagues setmanals, les reunions a les escoles, les pagues, les motos pels nens (la casa és gran, i l´heu d´omplir!), ..... no et plantegis pas un viatge a la India, que els que hi van, quan tornen diuen que la vida la veuen d´una altra forma, millor viure-la així, a lo clàssic, no??
Publica un comentari a l'entrada