dijous, 27 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (III)


19 i 20 de juliol: Tothom que ha estat a Egipte t'avisa de què entre el tercer i el quart dia és possible que els teus budells comencin a roncar i que no puguis controlar el teu anus de forma normal; és el que es coneix com a DIARREA.
(He menjat i he begut de tot i més, i la màxima manifestació que he tingut d'irregularitat caquil -terme 100% ginestenc- han sigut ventositats en moments intempestius i defecacions tovetes però sense arribar a líquides. I perdonin-me la sinceritat, dilectes conbloguistes i altres sexis que passen per aquí...)

dimecres, 26 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (II)


18 de juliol: quedem esmaperduts al comprovar l'immensitat del temple de Karnak, construït ara fa uns 5.000 anys.

(l'antic egipci era lògic i intel.ligent i feia les seves construccions en conseqüència; l'egipci modern és un pillastre que es guanya la vida com pot i flipa amb les guiris de pantaló curt i samarreta de tires)

dimarts, 25 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (I)


El sol del 17 de juliol es pon darrera el Nil.
(un riu més aviat brut on els egipcis i les seves vaques es banyen, es pixen i renten la roba i el pellatge, respectivament)

divendres, 14 de juliol del 2006

un cul de vacances


Distingida parròquia:

Hauran d'excusar-me aquests hiatus tant grans entre post i post, però és que ara mateix la meva humil persona és com el cul de'n Jaumet (no el de l'Honorable Sr.Torrent, el d'algú altre que no para mai quiet). I tot plegat per preparar que me'n vaig de vacances! Quins pebrots!
En fi, que si no s'han modernitzat últimament molt per allà baix als deserts africans, no crec que pugui postejar tampoc ja res més almenys fins que torni (el 24 o el 25...). Intentaré no fondre'm de calor. Passin-ho bé i moltes gràcies.
P.D: Com que durant tot l'any penjo fotos de quan estic de vacances, ara que estic de vacances aprofito per penjar aquesta on se'm veu treballant (al fons). Cuidin-se-me! (cony de pronoms febles...)

divendres, 7 de juliol del 2006

happy, afterall...


La vida és tant ràpida que no val la pena portar rellotge...
Deixeu-vos anar, tontaines!

dimarts, 4 de juliol del 2006

gracis, gracis

Dilectes tots:

Primer de tot, deixin-me dir-los que ja hem arribat (amb les piles hipercarregades), que ha estat un cap de setmana fantàstic amb moltíssim relax i molt bon menjar (personalment destacaria el jarret de vedella amb reducció de ratafia i melmelada de mango) i que des d'aquí la primera dama i jo mateix els donem altre cop mil gràcies.
I en un altre ordre de coses, es preguntaran vostès què coi he fet durant el meu retiru espiritual apart de disfrutar de les aigües termals andorranes... doncs bastants coses, la veritat. En destacaria especialment que el dia de Sant Pere vaig elaborar la meva primera ratafia, que ja he començat la meva gira secreta (però no ho diguin a ningú) i que la primera dama ja no té queixals del seny a la mandíbula inferior (i a més a més no li fa mal ni té paràlisi labial ni inflamació ni res de res; igual que jo, vaja...).

divendres, 30 de juny del 2006

je suis desolée

Dijous, 12.00h: em truquen de Ràdio Tordera per fer-me una entrevista. Els dic que no puc, que estic treballant. "Serà un moment"; accedeixo.
Dijous, 20.30h: proves de so. Els "xivatos" retrunyen com bèsties enfurismades. Ho sento pel públic, però me n'alegro bastant.
Dijous, 23.00h: pujo a l'escenari. Munto el processador de veus. M'adono que me l'he carregat durant les proves de so. Ho desmunto tot i me'n vaig cap a Girona a dormir.
Divendres, 10.00h: m'adono que mai podré superar el minimalisme del concert d'ahir.

dimarts, 27 de juny del 2006

interludi contemplatiu


Dilectes conbloguistes:

Me n'he anat a un monestir budista a meditar. No esperin noticies meves en una setmana.
Fins aviat...

dimecres, 21 de juny del 2006

trepisme


Dilectes conbloguers:

Deixant de banda que tothom que accedeix a aquest blog és diplomàtic, notari i/o ministre, m'agradaria parlar-los d'un estrany fenòmen que succeeix dia si dia també a la meva feina: el trepisme. Gent que trepitja als demés per ser 2 centímetres més alt, gent que aprofita per anar al lavabo quan el jefe hi va (és tant increïble com real, els ho prometo), gent que amenaça als companys amb frases com "ara sóc una crisàlida, però ja veureu quan desplegui les meves ales..."
D'hospital mental, creguin-me, els trepistes. Algú més s'hi troba (a les respectives ambaixades, notaries i/o ministeris)?

dilluns, 19 de juny del 2006

I.R. (IV)

Si algú demostrés que l'arruga és realment bella que faríem servir en comptes de cremes hidratants?

divendres, 16 de juny del 2006

interludi reflexiu (III)


Si algú demostrés que el temps és realment relatiu, podríem llençar tots els rellotges del món?

dimecres, 14 de juny del 2006

opcions personalitzades


A: Perdoni, podria fer-li una petita interviu?
B: Em toca una mica els ous ara mateix, però digui'm.
A: Porta xancletes o bambes i mitjons per anar a la platja?
B: Ni una cosa ni l'altra: espardenyes de vetes, que fa més d'aquí.
A: Oh, c'est fantastique! Per fi conec un autèntic outsider! Posaré la seva resposta a NS/NC.
B: Perdoni que m'indigni, però no li permeto. Jo SÉ i CONTESTO. Si les espardenyes de vetes no estan contemplades en el seu qüestionari el problema no és meu, és sens dubte seu.

No sé si m'entenen, dilectíssims conbloguers (i demés cervells privilegiats que llegeixen això...)

dilluns, 12 de juny del 2006

temps d'excuses


Dilectes conbloguincs:

Necessito la seva inspirada ajuda per tal de continuar escaquejant-me d'anar a la platja. M'haurien de donar idees com les següents, que ja he cremat:
1. Rentar el cotxe (per fora i per dins, i a fons!)
2. Anar a veure com un grup d'intel.lectuals sexis juguen a futbol.
3. Tallar-me les ungles dels peus (aquesta no l'he cremat jo, l'ha cremat l'Honorable Sr.Torrent, però la primera dama ja la coneix, o sigui que no em serveix...).
Espero frisós la seva ajuda! Salvin un intel.lectual! Ell mai no ho faria!

dijous, 8 de juny del 2006

sense córrer (total...)


Dilectes conbloguerus:

Sento informar-los de què si tenien pensat votar per correu en el referèndum, el plaç s'ha exhaurit (i es veu que correus està col.lapsat pels milions i milions de sol.licituds de vot per correu rebudes).
Els que no hagin triat aquesta via s'hauran de menjar (amb patates) les kilomètriques cues que es formaran davant les meses (tant d'estatut, tant d'estatut, i continuen dient "meses" a les taules) quan els milions de catalans restants vagin en massa, com una marabunta embogida, a exercir el seu dret.
P.D: Reflexió afutbolada: Si des que el Barça va guanyar la copa d'Europa es van disparar els "SI", si Espanya guanya el mundial es dispararan els "NO"? (si poden contestar amb cert grau d'educació i sense emprenyar-se massa també els hi agrairé)

dimecres, 7 de juny del 2006

prince


Avui l'Artista Que Es Torna A Dir Prince fa 48 anys. Si el trobeu pel carrer feliciteu-lo.

dijous, 1 de juny del 2006

a destemps


Dilectes conbloguencs:
La increïble capa de tinya que envolta el meu cotxe com un escut d'energia protector denota clarament que fa molts dies que no plou. Els pantans estan plens, si, però pensant en un futur no gaire llunyà... QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPORADA DE BOLETS???
Resem, col.legues, resem...

dimecres, 31 de maig del 2006

ENgineering...


Dilectes conbloguistes:
Avui a partir de les 18:00h l'enginyer de so d'Einstürzende Neubauten fa una masterclass d'una hora i mitja en directe des de www.neubauten.org. Si a algú li interessa veure-ho i no és supporter (patrocinador) s'hi haurà de posar fulles. El meu enginyer de so (amb mi a la foto) ja està avisat.

dimarts, 30 de maig del 2006

As

Dilectes conbloguistes:
Tornem a casa, tornem a casa.
La ratafia és font de saviesa, d'idees lluminoses i d'excel.lents.
Des d'aquí reitero el meu agraïment a l'àvia de l'Honorable MagaR. Facin el favor de fer-li extensiu de part meva.

dijous, 25 de maig del 2006

viuen contents els esquimals

Il.lustres visitants:
La dieta esquimal no té secrets. Tot i que a primera vista pugui semblar monòtona (per la poca varietat alimentària que som capaços d'imaginar, il.lusos, de la Mediterrània estant) tradicionalment es compon de peix, foques, balenes i altres mamífers marins, la carn dels quals es menja cuita, dessecada o congelada, i en menor mesura també de carn d'óssos polars, guineus, llebres i ocells àrtics, sobretot aus marines. Amb aquestes condicions poden imaginar-se, estimats col.legues, la dificultat que m'ha suposat poder trobar un esquimal vegetarià i entrevistar-lo, en exclusiva, per a vostès:
Homebala: Bon dia, com es diu?
Esquimal Vegetarià: Iclac Montulni, dels Montulni d'Alaska.
H: D'on treu les mongetes i els fesols que componen la seva dieta?
EV: Els importo del Baix Camp.
H: Caram, hi té amics?
EV: Hi tinc parentela (N.del T. impossible definir, òbviament, a quina parentela es referia...)
H: Tenen premsa imparcial, aquí?
EV: Vam abolir tot tipus de premsa.
H: I d'Estatut Esquimal, en tenen?
EV: Vam fer un referèndum per veure si també l'abolíem, i va guanyar el SI per golejada.
H: Per golejada? Impressionant. I parlant de golejada, tenen una lliga de futbol esquimal?
EV: Teníem una pilota, però la vam penjar. Si no, segurament hauríem fet un referèndum per abolir-la.
H: Moltes gràcies per la seva amabilitat, senyor Montulni. Ha estat sens dubte una conversa molt interessant.
EV: I quan diu que cobraré?

dimecres, 24 de maig del 2006

a l'altra banda del món



Dilectes tots i totes:

Això dels llenguatges és ben curiós. Es veu que els esquimals tenen vuit maneres diferents d'anomenar la neu. En canvi, utilitzen un sol terme per denominar els conceptes de cosins, cosines, oncles i ties. O sigui que, si mai teniu la sort d'assistir a un casament esquimal, no us penseu pas que us trobareu en una d'aquelles estranyes situacions tant d'aquí, en què se t'acosta una senyora gran (normalment pintada en excés) i et diu "aquesta senyora és la tia del cunyat del cosí del teu oncle Josep" i vosaltres dieu "ah, molt de gust" sense que les vostres neurones hagin pogut fer una relació clara de quin parentiu exacte té aquesta persona amb la vostra ídem.

Quina economia de llenguatge més útil! Aquí, en canvi, fins i tot pel concepte "cunyat" fem servir dues fòrmules ("cunyat" i "lele"). Que avançats que van a l'altra banda del món!

Visca els esquimals! (i Togo!).

P.D: A la foto podeu veure en Gargamel traient neu amb una pala...