dimecres, 30 de novembre del 2005

28 tacus i sumant


Com tots sabeu, la nostàlgia és una arma de doble embut. Gràcies a tots.

dijous, 24 de novembre del 2005

Creiem en déu, etc.


Hi ha éssers nascuts pel vici i d'altres que només s'ho poden mirar de lluny. La senyora anònima de la foto, per exemple, és pur vici del d'arramanga't el mangu aquí mateix. Els seus pits turgents són el somni de qualsevol adolescent i farien les delícies de les llengües més insaciables. Si, si, creiem en déu i en sa mare, però què me'n dieu d'unes bones natges?

dilluns, 21 de novembre del 2005

interludi reflexiu

"Jo, quan no sé de què parlar, callo."
(M.Arimany, novembre de 2005)

dijous, 17 de novembre del 2005

calça curta


En principi la conya d'aquesta foto era la fabulosa senyal que anunciava "Hidrant Bombers" (si algú en sap el significat que ho digui; si no, ja tenim un altre nom per algun efímer grup del pròxim OneTrackFest). Però el temps posa les coses al seu lloc, i allò que el juliol va passar inadvertit és ara un testimoni impagable.
És el que té ser sexi...

dijous, 10 de novembre del 2005

First Neubauten Meeting in Girona


Aquesta és la foto oficial de la primera trobada de fans d'Einstürzende Neubauten que va tenir lloc a Girona el dia 28 d'Octubre. En tenim de més fosques, però no us volia espantar. Tot i no ser socialment acceptats, en general som bona gent i només descuartitzem els dilluns i els dijous.

artista


Aquest senyor, apart de ser amic meu, és un artistassu com la copa del pinu del que penja en aquesta foto. He tingut el privilegi de sentir una maqueta seva (no us penseu que és de domini públic, la guarda sota pany i clau!) i m'he quedat impresionat, de veritat. Sabia que era un músic colorista i de gran nivell, però m'ha sorprès el resultat de tants i tants mesos de composició i mescles, perquè és realment d'un nivell altíssim (l'Aïda diu que "sembla de veritat"). En fi, que chapeau i a seguir treballant.

diumenge, 6 de novembre del 2005

9a jornada: fi de festa


La nit d'ahir va ser la més freda d'aquest any. Hem anat tota la setmana amb samarreta i texana, però ahir van baixar dràsticament les temperatures fins a 10ºC. Vaig estar tota la nit amb una sola beguda a la mà, que era vi de la bota de'n Pep. Només per a paladars iniciats.
En fi, aquesta nit s'acaba tot amb el castell de focs, a les 8 del vespre, però les barraques ja s'han acabat fins l'any que ve...

7a i 8a jornada: malaltia


Les nits de dijous i divendres vam estar malaltons, la meva mitja taronja amb faringitis aguda i jo amb mal de coll incipient. Total, que vam fer un sopar a la nostra llar dolça llar per un reduït nombre de senyors anònims i sense ànim de lucre. Ah, i ens vam perdre el gran Maceo...

dijous, 3 de novembre del 2005

6a jornada: veneno, coca i veiro



Ahir la nit va ser estranya. Va començar amb "último veneno", grup de versions de pop espanyol, encertat musicalment però amb algunes eleccions dubtoses a les veus. Va continuar amb "Bécquer" (grup de Girona que es presentava al concurs de maquetes), canalla rockera que sonaven molt potents. Després vam veure "Abuela Coca", que era el típic grup Uruguaià amb vents i gent cantant i rapejant que saltaven per l'escenari (un desastre, en definitiva). I per acabar la nit, vam veure un tros del concert de Toni Veiro, visualment mescla de Rosendo i El Drogas, que tocava típic-rock-amb-solos-de-guitarra-peninsular-i-lletres-de-punys-enlaire-i-"resistiremos". A la foto es pot veure aquest últim, que va convidar el seu germà a pujar a l'escenari i cantar amb ell un blues (que no s'assemblava de res a un blues), i en primer terme, els senyors DocFé i Popo. Compte amb el tal Popo, que està preparant el seu debut als escenaris!

dimecres, 2 de novembre del 2005

5a jornada: totsants


El dimarts va ser diürn, no vam anar de festa a la nit. Només hi va haver alcohol durant el dinar (familiar). Res més que calgui destacar. Continuarem informant etc. etc.

4a jornada: música


La nit del dilluns va ser la nit musical: 3 concerts boníssims, i gratis! Primer, Songstore, un trio de Barcelona que sonaven bastant bé, potser una mica massa... country pel meu gust, però sòlids i amb recursos. Seguidament van tocar Pale Man Made, per mi la sorpresa de la nit, que no sé qui són ni d'on són però que ho van fer de conya (semblants a Yo La Tengo en el plantejament melòdic, però amb guitarres més intrincades). I per acabar, 12twelve, els reis de la nit. Si el primer concert que vaig veure d'ells em va sorprendre i el segon em va deixar una mica fred, aquest em va semblar sublim. Les cada vegada més freqüents incursions al jazz de les seves cançons, noves i velles, em semblen una molt bona elecció per un grup que corria el risc de fer-se monòton. Per cert, em vaig deixar la càmera de fotos, sorry.

dilluns, 31 d’octubre del 2005

3a jornada: relax


Diumenge a la nit no hi havia ningú, només nosaltres dos. Vam decidir sortir més aviat i així poder anar a dormir també més aviat i, a part de descansar, poder aprofitar el dilluns per emplenar la nevera. El detall de la nit va ser que a les barraques els de la SanMiguel ens van regalar un barret per la nostra cara guapa (i potser per ser ja clients habituals).

2a jornada: en narcís es casa



La segona nit va començar amb la noticia del casament de'n Narcís, i quan estàvem a mitja celebració van aparèixer uns senyors anònims que em van fer brindar amb ells i ajudar-los a buscar un punki que vengués birres a 1 euro. Per increïble que sembli no en vam trobar cap, potser els concerts d'aquella nit hi van tenir quelcom a veure: Geronación i un senyor vestit de blanc que feia rigui (no de riure, de música).

1a jornada: lambrusco


La primera nit de barraques va transcórrer amb bastant normalitat. A destacar Bikini Summer (guanyadors del concurs de maquetes de l'any passat, semblants a TokioSexDestruction però més cridaners encara, fins i tot incomodants), Reincidentes (es veu que són uns clàssics, jo no els havia sentit mai fins aquesta nit; vicio, vicio!) i un nen punki bevent a morro d'una ampolla de vi Lambrusco. La joventut està fatal, fatal...

dijous, 27 d’octubre del 2005

de gran vull ser com l'ian mackaye


Ian MacKaye, la llegenda en persona, va ser ahir a Girona amb The Evens. Continua sense cabell, com a les portades de Minor Threat, però ara s'ha posat uns quilets de més.
Amb una filosofia molt propera a la de'n Juan Palomo, aquest senyor ens va deleitar desgranant amb una Danelectro de color granate d'una sola pastilla el disc homònim del seu nou grup, amb l'ajuda d'Amy Farina (res a veure, almenys que se sàpiga, amb Karate), que cantava i tocava la bateria d'una forma sorprenent (tenia micròfons a la caixa, les timbales i el bombo, i feia passar el so a través d'un rack d'efectes que reproduïa ecos de tots els seus cops).
M'atreviria a dir que van interpretar algun tema nou, però no ho podria assegurar.
En fi, llarga vida al senyor MacKaye.

dimecres, 26 d’octubre del 2005

ja és l'hora


Fa més de tres mesos que estic tramant quelcom horripilant, i la qüestió és que JA HA ARRIBAT EL MOMENT DE COMENÇAR (si, si, per tots els que ja sabeu de què parlo, el moment ha arribat).
La setmana que ve comencen els assajos, i per celebar-ho aquesta nit vaig a veure The Evens, que toquen davant de can Dani (increïble però cert).
Estigueu preparats, bípedes humans, perquè al meu bàndol morirem lluitant... JUA, JUA, JUA, JUA, JUA, JUA!!! (rialla diabòlica amb eco)

diumenge, 23 d’octubre del 2005

per molts anys

Aquesta intrèpida surrealista anònima avui ha fet 28 anys. Us puc garantir que el seu queixal del seny no arribarà als 29.

dimecres, 19 d’octubre del 2005

interludi reflexiu

"La religió és una neurosi obsessiva de la humanitat."
(interludi dedicat a Freud)

dissabte, 15 d’octubre del 2005

darrer concert astral


Ahir a la nit vaig ser a Vic, i vaig tenir el plaer d'assistir a l'últim concert del World Tour '04/'05 que l'Astre va oferir a un reduït número d'intel.lectuals i sexis. A la foto, en un dels molts moments d'èxtasi col.lectiu que es van viure. Irrepetible.
Benvolgut Astre, faci'ns el favor de tornar aviat a la carretera. Sempre seu.

dijous, 13 d’octubre del 2005

una hora i deu minuts en un metre quadrat

Avui quan anava a treballar, cap a les 7:30h del matí, un llamp m'ha sorprès dins l'ascensor, entre la planta primera i la planta baixa exactament, i allí m'he hagut de quedar exactament durant una hora i deu minuts. M'he assegut a terra a esperar i he començat a fer fotos de la situació per explicar-ho algun dia als meus fills. La vida és trista i els humans tenen dues cames.