dimecres, 11 de gener del 2006

un fetus gegant i jo


Seguint amb el més interessant que vaig veure a London, aquí us mostro un fetus que feia mitja por i que estava instal.lat al Museu d'Història Natural. Era un muntatge curiós, amb uns altaveus per on podies escoltar el que sent una criatura al ventre de sa mare: poca cosa. Es veu que la criatura no sent res més que els batecs del cor i la veu de la seva progenitora. En altres paraules, que els pares il.lusionats que s'acosten al ventre de la seva dona i diuen "hola sóc el papa" fan més el panoli del que pot semblar a primera vista. Quin desengany. De totes maneres, quan em toqui ho provaré, per si de cas...

dimecres, 4 de gener del 2006

la julia i jo


Un dia estàvem sopant tranquil.lament en un restaurant (caríssim, com tots els restaurants de Londres) i va aparèixer, vestida de gala, la Julia Roberts. Quan em va veure em va reconèixer de seguida, només feia que dir als seus guardaespatlles "the kitchen guitarist, the kitchen guitarist!". Total, que es va acostar, em va demanar si li podia firmar el "Selected Trash #1" i es va voler fer una foto amb mi. Em deia "smile to the camera, please!" i jo, ja ho veieu, feia el que podia...

dimarts, 3 de gener del 2006

ja som aquí!


Bones tardes, ja hem arribat de London. Durant aquesta setmana podreu admirar en aquest blog les nostres cares de fred, la meva foto amb la Julia Roberts o els esquirols diabòlics de St.Jame's Park, entre d'altres. De moment, aquí teniu les nostres cares d'emoció instants abans d'entrar al Dominion Theatre per veure el musical de Queen. Pell de gallina, us ho juro.
Per cert, no sé si algú va rebre els nostres missatges amb foto inclosa a sota el Big Ben felicitant el nou any. En tot cas, bon any nou 2006 a tots.

dilluns, 26 de desembre del 2005

jabug's paletilla


Un Nadal no és un Nadal sense una bona espatlla ibèrica. Per molt que s'esforcin a fer-nos boicot jo no sóc capaç de resistir-me a aquestes sublims temptacions. De moment la faig servir per assajar noves composicions.

divendres, 23 de desembre del 2005

fer-se GRAN


Que dur que és fer-se gran al segle XXI. Sembla que era ahir quan em treia per primera vegada els 4 pèls de la barba (era l'any 91!). L'any passat vaig passar la crisi dels 30 i començo a sentir molt aprop la dels 40. A aquest pas em prejubilo als 32 com un treballador de la SEAT.

divendres, 16 de desembre del 2005

james


Aquest rapsode bohemi al començament deia que no volia cantar, però quan van posar Camela es va treure del barret un falset que ens va deixar a tots esmaperduts. Cops amagats, en diuen.
I per cop amagat el seu allioli. Els que no l'hagueu provat, us el recomano. Es mastega. I el notareu tres dies seguits a la boca. Magnifico!

dilluns, 12 de desembre del 2005

anyone can be a star

Un altre tema és cantar bé o malament, la pose que adoptis o la manca (o l'excés) de maquillatge. Però l'alcohol ajuda, això és innegable.

divendres, 9 de desembre del 2005

2 micrus i 3 sujetus

cara o què?

dilluns, 5 de desembre del 2005

mamons



Com ja és tradició en aquestes dates, aquest dissabte vàrem celebrar l'aniversari dels 4 sagitaris que podeu veure a la foto (la Sitjà ha quedat una mica malament, però us prometo que és ella). Per un all o per una ceba, no va poder venir gaire gent. En fi, que sou uns mamons tots plegats i cusdonguinpelcul.

dimecres, 30 de novembre del 2005

28 tacus i sumant


Com tots sabeu, la nostàlgia és una arma de doble embut. Gràcies a tots.

dijous, 24 de novembre del 2005

Creiem en déu, etc.


Hi ha éssers nascuts pel vici i d'altres que només s'ho poden mirar de lluny. La senyora anònima de la foto, per exemple, és pur vici del d'arramanga't el mangu aquí mateix. Els seus pits turgents són el somni de qualsevol adolescent i farien les delícies de les llengües més insaciables. Si, si, creiem en déu i en sa mare, però què me'n dieu d'unes bones natges?

dilluns, 21 de novembre del 2005

interludi reflexiu

"Jo, quan no sé de què parlar, callo."
(M.Arimany, novembre de 2005)

dijous, 17 de novembre del 2005

calça curta


En principi la conya d'aquesta foto era la fabulosa senyal que anunciava "Hidrant Bombers" (si algú en sap el significat que ho digui; si no, ja tenim un altre nom per algun efímer grup del pròxim OneTrackFest). Però el temps posa les coses al seu lloc, i allò que el juliol va passar inadvertit és ara un testimoni impagable.
És el que té ser sexi...

dijous, 10 de novembre del 2005

First Neubauten Meeting in Girona


Aquesta és la foto oficial de la primera trobada de fans d'Einstürzende Neubauten que va tenir lloc a Girona el dia 28 d'Octubre. En tenim de més fosques, però no us volia espantar. Tot i no ser socialment acceptats, en general som bona gent i només descuartitzem els dilluns i els dijous.

artista


Aquest senyor, apart de ser amic meu, és un artistassu com la copa del pinu del que penja en aquesta foto. He tingut el privilegi de sentir una maqueta seva (no us penseu que és de domini públic, la guarda sota pany i clau!) i m'he quedat impresionat, de veritat. Sabia que era un músic colorista i de gran nivell, però m'ha sorprès el resultat de tants i tants mesos de composició i mescles, perquè és realment d'un nivell altíssim (l'Aïda diu que "sembla de veritat"). En fi, que chapeau i a seguir treballant.

diumenge, 6 de novembre del 2005

9a jornada: fi de festa


La nit d'ahir va ser la més freda d'aquest any. Hem anat tota la setmana amb samarreta i texana, però ahir van baixar dràsticament les temperatures fins a 10ºC. Vaig estar tota la nit amb una sola beguda a la mà, que era vi de la bota de'n Pep. Només per a paladars iniciats.
En fi, aquesta nit s'acaba tot amb el castell de focs, a les 8 del vespre, però les barraques ja s'han acabat fins l'any que ve...

7a i 8a jornada: malaltia


Les nits de dijous i divendres vam estar malaltons, la meva mitja taronja amb faringitis aguda i jo amb mal de coll incipient. Total, que vam fer un sopar a la nostra llar dolça llar per un reduït nombre de senyors anònims i sense ànim de lucre. Ah, i ens vam perdre el gran Maceo...

dijous, 3 de novembre del 2005

6a jornada: veneno, coca i veiro



Ahir la nit va ser estranya. Va començar amb "último veneno", grup de versions de pop espanyol, encertat musicalment però amb algunes eleccions dubtoses a les veus. Va continuar amb "Bécquer" (grup de Girona que es presentava al concurs de maquetes), canalla rockera que sonaven molt potents. Després vam veure "Abuela Coca", que era el típic grup Uruguaià amb vents i gent cantant i rapejant que saltaven per l'escenari (un desastre, en definitiva). I per acabar la nit, vam veure un tros del concert de Toni Veiro, visualment mescla de Rosendo i El Drogas, que tocava típic-rock-amb-solos-de-guitarra-peninsular-i-lletres-de-punys-enlaire-i-"resistiremos". A la foto es pot veure aquest últim, que va convidar el seu germà a pujar a l'escenari i cantar amb ell un blues (que no s'assemblava de res a un blues), i en primer terme, els senyors DocFé i Popo. Compte amb el tal Popo, que està preparant el seu debut als escenaris!

dimecres, 2 de novembre del 2005

5a jornada: totsants


El dimarts va ser diürn, no vam anar de festa a la nit. Només hi va haver alcohol durant el dinar (familiar). Res més que calgui destacar. Continuarem informant etc. etc.

4a jornada: música


La nit del dilluns va ser la nit musical: 3 concerts boníssims, i gratis! Primer, Songstore, un trio de Barcelona que sonaven bastant bé, potser una mica massa... country pel meu gust, però sòlids i amb recursos. Seguidament van tocar Pale Man Made, per mi la sorpresa de la nit, que no sé qui són ni d'on són però que ho van fer de conya (semblants a Yo La Tengo en el plantejament melòdic, però amb guitarres més intrincades). I per acabar, 12twelve, els reis de la nit. Si el primer concert que vaig veure d'ells em va sorprendre i el segon em va deixar una mica fred, aquest em va semblar sublim. Les cada vegada més freqüents incursions al jazz de les seves cançons, noves i velles, em semblen una molt bona elecció per un grup que corria el risc de fer-se monòton. Per cert, em vaig deixar la càmera de fotos, sorry.