divendres, 17 de novembre del 2006

seixanta-dos per cent!


"Déu té un 62% de probabilitats d'existir
Berlín- La probabilitat que Déu existeixi és del 62 per cent, segons un càlcul realitzat pel periodista i assagista alemany Thomas Vasek a partir d'una fòrmula creada fa 250 anys pel pastor presbiterià anglès Thomas Bayes (1702-1761). Amb el seu càlcul personal, Vasek intenta trobar almenys una sortida parcial a un problema que ha ocupat una infinitat de pensadors al llarg dels segles. Els esforços per provar racionalment l'existència de Déu, segons Vasek, han desembocat tots en el fracàs i ja al segle XVII Blaise Pascal -matemàtic, físic, teòleg i apassionat jugador- creia que es tractava d'una qüestió davant la qual no quedava cap altra possibilitat que apostar a cegues. "

Dilectes conbloguistes (pecadors tots, no ho oblideu!):
Déu té més possibilitats d'existir que, a priori, que en Montilla sigui President. I si tenim en compte que finalment en Montilla serà President, ja poden anar, dilectes tots, corrent a posar ciris a tots els sants i verges que coneguin, o cremarem tots plegats als inferns pels segles dels segles...
-------------------------
P.D.1: I què passa amb el 38% restant?
-------------------------
P.D.2: Sobre el senyor Thomas Bayes:
-------------------------
P.D.3: La imatge il.lustra la peregrinació sobtada de pecadors cap a la Meca o cap on sigui (el que no ha quedat clar és quin és el déu correcte...)

dijous, 16 de novembre del 2006

canvis...



Les comissions de l'allioli fan l'agost.

Les coses es mouen.
Els blogs canvien.
Els nebots tenen cares, noms i dates de naixement...

dimarts, 14 de novembre del 2006

anonimous ludwig



Dilectes conbloguistes i/o conblogaires (en general i en particular):

Aquest mes recomano la lectura de "El atizador de Wittgenstein", de David J.Edmonds i John A. Eidinow. Un introducció fantàstica a la vida i obres de Wittgenstein i Popper, dos filòsofs fonamentals del segle XX i amb pensaments pràcticament oposats.
El títol fa referència a l'incident que protagonitzaren els dos quan en una conferència de Popper a Cambridge provocativament titulada "Existeixen realment els problemes filosòfics?", Wittgenstein el desafià, amb un atiador a la mà (l'eina que serveix per atiar el foc de les llars de foc), tot exclamant: "Posi'm un exemple de regla moral!. Popper digué: "Un exemple? No amenaçar un conferenciant amb un atiador."
Aquesta excusa serveix als autors per fer una retrospectiva dels dos filòsofs que ens explica com i perquè es trobaren aquell dia aquestes dues eminències i perquè les seves posicions foren tant enfrontades. Val a dir que els autors no són imparcials i es posen més de la banda de Wittgenstein que de Popper, i que això potser desmereix una mica l'assaig. En tot cas, però una lectura més que recomanable que a mi m'ha servit per introduir-me al món de Wittgenstein (un món que no te l'acabes mai, per cert...)
Destaca... la visió lúcida d'un home, Wittgenstein, que moltes vegades fa la impressió de no ser més que un perturbat maníac-compulsiu i que, tot i això, esdevé adorable.
Llàstima de... la parcialitat del relat. Popper es mereix el mateix tracte que Wittgenstein (per no dir més, segons les noves tendències filosòfiques que consideren a Wittgenstein quelcom ja superat).
No el llegeixis si... ni t'interessa cap dels dos personatges protagonistes ni els vols conèixer...

dijous, 9 de novembre del 2006

purple springfield

Navegant per internet, m'he trobat això. Es veu que es tracta d'un episodi encara no emès dels Simpson en el que Prince està apunt d'actuar a Springfield, i en Homer, vestit per l'ocasió (com podeu veure a la imatge), intenta que l'artista-que-torna-a-dir-se-Prince li firmi un disc.
Em moro de ganes de veure-ho sencer...

dimarts, 7 de novembre del 2006

tants caps tants barrets


Suposo que és qüestió de temps, però amb l'escassetat d'oratòria del senyor Montilla, creuen dilectes conbloguistes que tornarem a sentir frases de la talla del "Voleu fer el favor de callar?!!" del senyor Pujol o la més recent "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu tres per cent..." del senyor Maragall?
Què passa? Cadascú valora els líders polítics amb el criteri que li dóna la gana...
P.D: Reclamo urgentment l'instauració de la figura del polític-poeta, com el de la foto.

divendres, 3 de novembre del 2006

the matthew herbert experience


No va ser pròpiament a barraques, va ser a l'Auditori, asseguts, amb un so excel.lent però sense poder fumar (és el que tenen els patis de butaques en general). El senyor Herbert (veu, sampler i teclats) i una banda de sis supermúsics (veu, bateria, guitarra, teclats, trompeta i saxo) van interpretar el repertori de Scale, el seu últim disc. I va ser fantàstic! L'automatisme del guitarrista (molt funky), la talla del teclista (XXL), la veu del cantant (semblava tonto, sortit d'OT, però després va agafar un baix i es va deixar anar, i com! I per rematar-ho, va començar a fer beatboxing com qui xiula...), tot en general genial, però especialment el mateix Herbert, qui, amb els seus moviments electrocutats, anava remenant el sampler com qui es toca els ous (amb una naturalitat i una sensibilitat espectaculars, vaja...).
I després cap a barraques. Curtet, aquesta vegada, els 8 graus que marcava el termòmetre hi han ajudat bastant... I aquesta nit, més! (ja només en queden 3...)

dijous, 2 de novembre del 2006

the marc parrot experience


Entusiasmats com estem amb les barraques (nit si i nit també) anem perdent, sense cap mala intenció, les bones costums. Jo mateix semblava fins fa dos dies un dels molts punquis-amb-gos que corren per aquella zona, però vaig decidir afeitar-me i, enfín, com canvien les coses amb la cara neta! I com a adolescents que ens sentim, ara ens ha agafat per fer ampollot, per allò de l'estalvi (bàsicament per poder gastar-nos els quartos en les pinces aquelles d'agafar ninots, que no els agafes mai i et cagues en el ninot i en la pinça i en la tonteria que t'ha portat a pensar que podries agafar-lo).
Ahir vam poder gaudir del directe del senyor Marc Parrot, que a mi personalment m'agrada bastant (el directe, s'entén). Un bon concert, molt correcte m'atreviria a dir (una mica curt i una mica de pluja potser serien els aspectes més negatius; tot i que d'altres destacarien segurament que va estar massa centrat en els últims dos discs...).
En tot cas, vagin preparant dilectes conbloguistes i/o conblogaires en general les seves robes d'abrigar, que si bé el cap de setmana passat anàvem amb texana, ja fa un parell de nits que anem més abrigadets, i diuen que s'accentuarà encara una mica més...
P.D: Avui ens han informat que serem tiets per partida doble i estem que no cabem en nosaltres!

dilluns, 30 d’octubre del 2006

anònims en campanya (V)


El candidat del "Partit De La Gent Sana" es proposa frenar la fabricació del Tigretón i substituir aquest buit amb la creació d'un berenar especial fet a base de soja i "copos de maiz". Sens dubte, amb aquesta proposta ja s'ha garantit un lloc al grup mixt...

P.D: Demà, jornada de reflexió...

dijous, 26 d’octubre del 2006

anònims en campanya (IV)


Les "Nuevas Generaciones" també han entrat en campanya bastant forts. A dalt podeu apreciar una instantània d'un moment de la gravació del seu himne de campanya. La tornada (l'estribillo que en diuen ells) diu així:
(musiqueta militar de fons)
"Las Nuevas Generaciones estamos preparadas
nuestro valiente ejército avanza a gigantescas zancadas
Montilla es bastante tonto y eso se le nota
Saura es un pardillo que sólo quiere ir de prota
Carod directo al paredón y Puigcercós que vaya detrás
Piqué no nos defraudes: Más madera y madera a Mas!"

dimarts, 24 d’octubre del 2006

anònims en campanya (III)


El grup radical d'extremistes feministes que es fa anomenar "Lliga Catalana De Dones Molt Emprenyades" arriba a aquestes eleccions amb una candidatura molt forta i cohesionada i amb un progama de govern construït sobre tres pilars bàsics que passo a transcriure literalment:
"1. Que s'acabi aquesta tonteria socialista de la paritat entre homes i dones! Les dones hem d'ocupar tots els llocs de poder tan a l'administració com a les empreses privades.
2. Silkepils gratis per totes les dones alliberades! La despesa que generi aquesta mesura es pagarà doblant el preu de les maquinetes d'afaitar i de les Play Stations.
3. Els futbolistes jugaran tots els partits en pilotes! Així nosaltres també podrem gaudir del futbol i fer-nos unes birres amb les col.legues mentre mirem el partit."

dilluns, 23 d’octubre del 2006

anònims en campanya (II)


En declaracions en exclusiva per aquest blog, el candidat del "Partit Més Ecologista Que Ta Mare (Ens Ho Fumem Tot)" ha declarat sorprenentment que "mai seria el líder d'un partit que m'acceptés com a militant". Després d'això, el partit l'ha expulsat i ara ell es presenta com a independent a les llistes del "Bloc Nacionalista Gallec", amb la qual cosa sembla destinat a no ser President, tampoc...

dijous, 19 d’octubre del 2006

anònims en campanya


En una entrevista recent, el tàndem Jimi/Avantiana, considerats en cercles íntims com els Dupont i Dupond de l'entrecot (poc fet, que pràcticament es queixi quan li claven queixalada), van fer aquestes sorprenents declaracions:
"Ens agradaria presentar-nos a les eleccions, però no sabem fer DVDs; i tampoc serviria de res si en sabéssim, perquè ens hi cagaríem en déu i la mare que el va parir i, a part que no és plan, no ens votaria ni quisqui."

dimarts, 17 d’octubre del 2006

optimisme (moderat)


Avui em preguntava... si fóssim danesos, demanaríem el nivell D en comptes del C per accedir a una plaça de funcionari?

(Oh, sí! Torna l'amor! Acurruqueu-vos!).

dimarts, 10 d’octubre del 2006

en general i en particular

Estimats blogaires en general (i ningú en particular):

Haureu pogut comprovar que aquests últims dies no he actualitzat una merda. Bé, això es deu bàsicament a dues raons bastant importants:
1. Se m'ha escatxarrat (es diu així, no? siusplau, tots els que hagueu superat les proves de català del nivell que sigui a partir de C corregiu-me si m'erro!) l'ordinador, amb la qual cosa em veig obligat a actualitzar des de fora de casa (al Setè Cel, al Gironès, ja sabeu...). Això a més a més comporta que no pugui posar foto al post. Toca'm un ou.
2. Tinc tanta feina que a les set tinc son (era així la dita, no? siusplau, tots els llicenciats en general i diplomats en econòmiques en particular que em corregeixin si hi ha alguna errada!). Això ja és una tònica general en la meva vida diària, ho sé i ho reconec. Sempre em proposo anar a fer un cafè amb altres cervells privilegiats i al final no puc per feina (i perquè el meu cervell és tant brillant tot sol que no li cal cap altre cervell per a discutir-hi; una mica com l'Speedy i en Ginesta jugant una butifarra, però tot juntet dins un sol cervell; un nivellàs, vaja...)
En fi, que no estic gaire d'humor i que això ja passarà i etcètera, etcètera, i que us donguin a tots en general i als més torracollons en particular.
Mamons! (en general).

dimecres, 4 d’octubre del 2006

climatologia melancòlica i/o tardoril


L'estiu se'n va, tornen la tardor i els bolets, i en aquesta voràgine de canvis climatològics un acaba per perdre's-hi (cada matí el mateix: màniga llarga o màniga curta?, goso posar-me una jaqueta o encara no?, ...)
El problema és que durant aquests dies a les 7 del matí ja no es veu si hi ha núvols al cel o no. I si plou, un es mulla.
En fi...

dimecres, 27 de setembre del 2006

vissintís


L'afició secreta del senyor Toni Albà és fer-se fotos amb famosos.

dimarts, 26 de setembre del 2006

cultura de la incultura



Si mireu a la vostra dreta hi trobareu una fera ferotge.
Si mireu a la vostra esquerra, un monstre monstruós.
Serà millor que mireu als dos costats abans de travessar (el desert o el que sigui...)

dijous, 21 de setembre del 2006

antropòlegs del món...torneu-vos a unir!


Benvolguts conbloguistes:
L'entrega sobre llibres d'aquest mes de setembre és doble. Per als que ja heu llegit la lectura que us recomanava ahir, us emplaço a aconseguir quan més aviat millor una còpia de Una plaga de orugas, on trobareu la continuació de les aventures i desventures del senyor Barley.
L'acció se situa un any després d'haver tornat de la primera expedició. L'antropòleg innocent retorna al poblat dowayo per fer-hi més investigacions, però només d'arribar ja veu que les coses no seran fàcils: no coneix a ningú. Tots els dowayos s'han canviat les camises, i resulta que aquesta era justament la manera amb la què ell els identificava, pel color de les camises... Com diu el mateix Barley "un bon antropòleg no té perquè ser un bon fisonomista". A partir d'aquí, ja us ho podeu imaginar...
Destaca... la qualitat que té. Trenca el tòpic sobre les segones parts. De fet no és una segona part, és una continuació des d'on acaba el primer que podria ser part del mateix llibre.
Llàstima de... que no existeixi una tercera part. Hi ha un altre llibre del mateix autor "Bailando sobre la tumba", que un dia d'aquests agafaré, a veure què tal...
No el llegeixis si... no t'has llegit el primer. Hi ha coses que et quedarien penjades...

dimarts, 19 de setembre del 2006

antropòlegs del món...uniu-vos!


Iepa! La lectura recomanada d'aquest mes de setembre és L'antropòleg innocent de Nigel Barley. Per mi, un llibre de capçalera que entra dins el meu Top Ten imprescindible dels llibres que m'enduria a una illa deserta.
Va d'un senyor (el mateix Barley) que s'acaba de llicenciar en Antropologia i decideix anar a viure una temporada (un anyet) a un poblat africà per fer-hi un treball de camp per investigar exhaustivament els costums de la tribu dels dowayo (i molt especialment la seva cerimònia de la circumcisió!), per així poder tornar al seu país coronat com un gran antropòleg que ja ha fet el que se suposa que fan els antropòlegs. El que es troba, però, és un món surrealista i rocambolesc del que no en podrà sortir indemne (no avançaré res més, però us prometo que és un dels llibres més divertits que he llegit al llarg de la meva curta existència).
Destaca... l'estil de Barley, divertidíssim sense aparentment voler ser-ho.
Llàstima de... que no és gaire llarg (però això té solució, ja veureu el post de demà...)
No el llegeixis si... vols sentir-me la resta de la teva vida donant-te la tabarra amb frases del tipus "t'has de llegir aquest llibre, és boníssim..."

dilluns, 18 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (i II)





















I en fi, puros, alcohol a go go i ballaruca. Total, que els reis de la festa s'ho van passar teta (i els nuvis diuen que també s'ho van passar prou bé).

divendres, 15 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (I)










Fotos de l'esquerra: Sona "I want to break free" i els nuvis es comencen a passejar amb la figureta dels nuvis del pastís per tot el menjador. Nosaltres intuïm què passarà i ens posem a ballar abans d'hora (érem una taula inquieta, bastant abans de les postres estàvem ja tots drets i voltant). Efectivament, passa el que ha de passar i la Maria del Mar s'emociona... en Jaume també, però s'ho guarda.
Fotos de la dreta: Cançó escrita especialment per als nuvis, impresa en punts de llibre que repartim a tothom. La cantem emocionats (va suscitar certa polèmica la frase "de cinema en cinema t'anava tocant els pits", en fi...). Definitivament, a partir d'aquí som els amos de la festa i tothom que s'ho vulgui passar bé ha de venir a demanar-nos permís.

dimecres, 13 de setembre del 2006

nenes maques i tius bons


Així de guapes i guapos anem pel món els sexis anònims (consti en acta que aquesta foto es pre-alcohol). La meva tia diria que "fem patxoca".

dimarts, 12 de setembre del 2006

s'han casat


Sí, sí, efectivament... jo i només jo tinc l'exclusiva del casament JUA JUA JUA JUA!!!
Confirmo que s'han dit que sí i que ara mateix volen ja cap a New York. Aquesta setmana la dedicaré a fer un repàs del més destacat de la jornada...

dimarts, 5 de setembre del 2006

per tonto


Després de sentir durant molts mesos (anys?) la llegenda urbana de què Steve Irwin, El Caçador de Cocodrils, havia mort d'una picada de Mamba Negra, ahir van anunciar la seva defunció a les notícies (amb somriures per part dels presentadors, no entenc perquè...). No sé si la persistència del rumor té res a veure amb el fet que l'acabés matant de veritat un animal...
No era molt d'aquest programa (la meva aversió als rèptils en general i a les serps en particular m'ho prohibeix expressament) però les vegades que l'havia vist flipava amb el poc senderi del senyor Irwin. Si no m'equivoco li havien posat una demanda feia poc per fer gracietes a un cocodril amb un nadó en braços.
En fi, que el caçador de cocodrils ha mort per jugar amb un animal salvatge (no discutirem ara i aquí si és així o no com havia de morir), però que ho ha fet sense gaire dignitat: no per una picada d'una serp hiperverinosa i súperperillosa, ni desquartitzat per un cocodril de l'espècie més salvatge del món, no: ha mort per la picada d'una manta (els peixos aquells que sembla que volin per sota l'aigua). Per tonto.

dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...

divendres, 18 d’agost del 2006

anonimous august


Dilectes totes i tots:
Estreno una nova secció en aquest blog (que ja toca!), l'humil objectiu de la qual és intentar recomanar un llibre, com a mínim, una vegada al mes.
El primer és la novel.la Llámame Brooklyn, d'Eduardo Lago. És l'últim Premi Nadal, i després de llegir-la crec que aquest any si que el van encertar (i no com quan li van donar a Los amigos del crimen perfecto... quants euros llençats!).
El llibre explica la història d'un periodista que es veu obligat a acabar un llibre que un seu amic va deixar a mitges abans de morir. No sembla molt emocionant, ho sé, però us prometo que és una de les novel.les més originals que han passat per les meves mans en els últims anys. La gràcia rau en què la història està narrada des dels diferents punts de vista que té la mateixa història, amb els conseqüents canvis de narrador, de temps i de lloc pràcticament a cada capítol (i sense avisar, cosa que dificulta la lectura si no ets persistent).
Destaca... La història de Míster T.
Llàstima de... l'ensucrament d'alguns talls, especialment cap al final.
No el llegeixis si... no el pots llegir d'una tirada. Si l'has d'anar agafant de tant en tant segurament et perdràs!

dilluns, 7 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (i V)


A Egipte hi has d'anar, com a mínim, un cop a la vida.
(Si vas un sòl cop a Egipte tindràs l'impressió que no has vist ni una desena part de les coses més importants del país, i que si vols fer-te'n una simplíssima idea general hi hauràs de tornar. Nosaltres ja estem fent plans per tornar-hi, aquest cop amb parades al Mar Roig, el Mont Sinaí, Hurgada, Alexandria, Sakkara i el Temple d'Abydos. Potser tardarem encara 3 o 4 anys, però en tot cas hauria de ser abans no hi arribin els americans i comencin a classificar les pedres, les numerin, i facin totes aquestes coses que fan aquests senyors -si voleu més detalls sobre "el que fan els senyors americans amb els monuments estrangers" pregunteu-ho a lamagaR, que n'és especialista-. De fet, els anglesos ja hi van fer en el seu temps una primera passada; com a mostra podeu visitar el British Museum de Londres... quin escàndol!)

dimarts, 1 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (IV)


El Caire: 20 milions d'habitants, 2.000 mesquites, 3 piràmides i 1 esfinx.
(A Egipte si vols conduir t'has de treure el carnet, com a tot arreu, però hi ha un gran handicap: no hi ha autoescoles. Per treure't el carnet t'has de comprar un cotxe, circular lliurement per la ciutat el temps que tu creguis convenient, i un cop pensis que ja saps conduir, examinar-te. Com que tothom n'ha après així, a la jungla, El Caire sembla el caos circulatori més gran del món per un occidental -encara que hagi estat a Itàlia-. Curiosament, però, els conductors s'entenen a la perfecció a base de clàxons i crits en àrab no reproduibles en aquest blog)

dijous, 27 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (III)


19 i 20 de juliol: Tothom que ha estat a Egipte t'avisa de què entre el tercer i el quart dia és possible que els teus budells comencin a roncar i que no puguis controlar el teu anus de forma normal; és el que es coneix com a DIARREA.
(He menjat i he begut de tot i més, i la màxima manifestació que he tingut d'irregularitat caquil -terme 100% ginestenc- han sigut ventositats en moments intempestius i defecacions tovetes però sense arribar a líquides. I perdonin-me la sinceritat, dilectes conbloguistes i altres sexis que passen per aquí...)

dimecres, 26 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (II)


18 de juliol: quedem esmaperduts al comprovar l'immensitat del temple de Karnak, construït ara fa uns 5.000 anys.

(l'antic egipci era lògic i intel.ligent i feia les seves construccions en conseqüència; l'egipci modern és un pillastre que es guanya la vida com pot i flipa amb les guiris de pantaló curt i samarreta de tires)

dimarts, 25 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (I)


El sol del 17 de juliol es pon darrera el Nil.
(un riu més aviat brut on els egipcis i les seves vaques es banyen, es pixen i renten la roba i el pellatge, respectivament)

divendres, 14 de juliol del 2006

un cul de vacances


Distingida parròquia:

Hauran d'excusar-me aquests hiatus tant grans entre post i post, però és que ara mateix la meva humil persona és com el cul de'n Jaumet (no el de l'Honorable Sr.Torrent, el d'algú altre que no para mai quiet). I tot plegat per preparar que me'n vaig de vacances! Quins pebrots!
En fi, que si no s'han modernitzat últimament molt per allà baix als deserts africans, no crec que pugui postejar tampoc ja res més almenys fins que torni (el 24 o el 25...). Intentaré no fondre'm de calor. Passin-ho bé i moltes gràcies.
P.D: Com que durant tot l'any penjo fotos de quan estic de vacances, ara que estic de vacances aprofito per penjar aquesta on se'm veu treballant (al fons). Cuidin-se-me! (cony de pronoms febles...)

divendres, 7 de juliol del 2006

happy, afterall...


La vida és tant ràpida que no val la pena portar rellotge...
Deixeu-vos anar, tontaines!

dimarts, 4 de juliol del 2006

gracis, gracis

Dilectes tots:

Primer de tot, deixin-me dir-los que ja hem arribat (amb les piles hipercarregades), que ha estat un cap de setmana fantàstic amb moltíssim relax i molt bon menjar (personalment destacaria el jarret de vedella amb reducció de ratafia i melmelada de mango) i que des d'aquí la primera dama i jo mateix els donem altre cop mil gràcies.
I en un altre ordre de coses, es preguntaran vostès què coi he fet durant el meu retiru espiritual apart de disfrutar de les aigües termals andorranes... doncs bastants coses, la veritat. En destacaria especialment que el dia de Sant Pere vaig elaborar la meva primera ratafia, que ja he començat la meva gira secreta (però no ho diguin a ningú) i que la primera dama ja no té queixals del seny a la mandíbula inferior (i a més a més no li fa mal ni té paràlisi labial ni inflamació ni res de res; igual que jo, vaja...).

divendres, 30 de juny del 2006

je suis desolée

Dijous, 12.00h: em truquen de Ràdio Tordera per fer-me una entrevista. Els dic que no puc, que estic treballant. "Serà un moment"; accedeixo.
Dijous, 20.30h: proves de so. Els "xivatos" retrunyen com bèsties enfurismades. Ho sento pel públic, però me n'alegro bastant.
Dijous, 23.00h: pujo a l'escenari. Munto el processador de veus. M'adono que me l'he carregat durant les proves de so. Ho desmunto tot i me'n vaig cap a Girona a dormir.
Divendres, 10.00h: m'adono que mai podré superar el minimalisme del concert d'ahir.

dimarts, 27 de juny del 2006

interludi contemplatiu


Dilectes conbloguistes:

Me n'he anat a un monestir budista a meditar. No esperin noticies meves en una setmana.
Fins aviat...

dimecres, 21 de juny del 2006

trepisme


Dilectes conbloguers:

Deixant de banda que tothom que accedeix a aquest blog és diplomàtic, notari i/o ministre, m'agradaria parlar-los d'un estrany fenòmen que succeeix dia si dia també a la meva feina: el trepisme. Gent que trepitja als demés per ser 2 centímetres més alt, gent que aprofita per anar al lavabo quan el jefe hi va (és tant increïble com real, els ho prometo), gent que amenaça als companys amb frases com "ara sóc una crisàlida, però ja veureu quan desplegui les meves ales..."
D'hospital mental, creguin-me, els trepistes. Algú més s'hi troba (a les respectives ambaixades, notaries i/o ministeris)?

dilluns, 19 de juny del 2006

I.R. (IV)

Si algú demostrés que l'arruga és realment bella que faríem servir en comptes de cremes hidratants?

divendres, 16 de juny del 2006

interludi reflexiu (III)


Si algú demostrés que el temps és realment relatiu, podríem llençar tots els rellotges del món?

dimecres, 14 de juny del 2006

opcions personalitzades


A: Perdoni, podria fer-li una petita interviu?
B: Em toca una mica els ous ara mateix, però digui'm.
A: Porta xancletes o bambes i mitjons per anar a la platja?
B: Ni una cosa ni l'altra: espardenyes de vetes, que fa més d'aquí.
A: Oh, c'est fantastique! Per fi conec un autèntic outsider! Posaré la seva resposta a NS/NC.
B: Perdoni que m'indigni, però no li permeto. Jo SÉ i CONTESTO. Si les espardenyes de vetes no estan contemplades en el seu qüestionari el problema no és meu, és sens dubte seu.

No sé si m'entenen, dilectíssims conbloguers (i demés cervells privilegiats que llegeixen això...)

dilluns, 12 de juny del 2006

temps d'excuses


Dilectes conbloguincs:

Necessito la seva inspirada ajuda per tal de continuar escaquejant-me d'anar a la platja. M'haurien de donar idees com les següents, que ja he cremat:
1. Rentar el cotxe (per fora i per dins, i a fons!)
2. Anar a veure com un grup d'intel.lectuals sexis juguen a futbol.
3. Tallar-me les ungles dels peus (aquesta no l'he cremat jo, l'ha cremat l'Honorable Sr.Torrent, però la primera dama ja la coneix, o sigui que no em serveix...).
Espero frisós la seva ajuda! Salvin un intel.lectual! Ell mai no ho faria!

dijous, 8 de juny del 2006

sense córrer (total...)


Dilectes conbloguerus:

Sento informar-los de què si tenien pensat votar per correu en el referèndum, el plaç s'ha exhaurit (i es veu que correus està col.lapsat pels milions i milions de sol.licituds de vot per correu rebudes).
Els que no hagin triat aquesta via s'hauran de menjar (amb patates) les kilomètriques cues que es formaran davant les meses (tant d'estatut, tant d'estatut, i continuen dient "meses" a les taules) quan els milions de catalans restants vagin en massa, com una marabunta embogida, a exercir el seu dret.
P.D: Reflexió afutbolada: Si des que el Barça va guanyar la copa d'Europa es van disparar els "SI", si Espanya guanya el mundial es dispararan els "NO"? (si poden contestar amb cert grau d'educació i sense emprenyar-se massa també els hi agrairé)

dimecres, 7 de juny del 2006

prince


Avui l'Artista Que Es Torna A Dir Prince fa 48 anys. Si el trobeu pel carrer feliciteu-lo.

dijous, 1 de juny del 2006

a destemps


Dilectes conbloguencs:
La increïble capa de tinya que envolta el meu cotxe com un escut d'energia protector denota clarament que fa molts dies que no plou. Els pantans estan plens, si, però pensant en un futur no gaire llunyà... QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPORADA DE BOLETS???
Resem, col.legues, resem...