dimecres, 4 d’octubre del 2006

climatologia melancòlica i/o tardoril


L'estiu se'n va, tornen la tardor i els bolets, i en aquesta voràgine de canvis climatològics un acaba per perdre's-hi (cada matí el mateix: màniga llarga o màniga curta?, goso posar-me una jaqueta o encara no?, ...)
El problema és que durant aquests dies a les 7 del matí ja no es veu si hi ha núvols al cel o no. I si plou, un es mulla.
En fi...

dimecres, 27 de setembre del 2006

vissintís


L'afició secreta del senyor Toni Albà és fer-se fotos amb famosos.

dimarts, 26 de setembre del 2006

cultura de la incultura



Si mireu a la vostra dreta hi trobareu una fera ferotge.
Si mireu a la vostra esquerra, un monstre monstruós.
Serà millor que mireu als dos costats abans de travessar (el desert o el que sigui...)

dijous, 21 de setembre del 2006

antropòlegs del món...torneu-vos a unir!


Benvolguts conbloguistes:
L'entrega sobre llibres d'aquest mes de setembre és doble. Per als que ja heu llegit la lectura que us recomanava ahir, us emplaço a aconseguir quan més aviat millor una còpia de Una plaga de orugas, on trobareu la continuació de les aventures i desventures del senyor Barley.
L'acció se situa un any després d'haver tornat de la primera expedició. L'antropòleg innocent retorna al poblat dowayo per fer-hi més investigacions, però només d'arribar ja veu que les coses no seran fàcils: no coneix a ningú. Tots els dowayos s'han canviat les camises, i resulta que aquesta era justament la manera amb la què ell els identificava, pel color de les camises... Com diu el mateix Barley "un bon antropòleg no té perquè ser un bon fisonomista". A partir d'aquí, ja us ho podeu imaginar...
Destaca... la qualitat que té. Trenca el tòpic sobre les segones parts. De fet no és una segona part, és una continuació des d'on acaba el primer que podria ser part del mateix llibre.
Llàstima de... que no existeixi una tercera part. Hi ha un altre llibre del mateix autor "Bailando sobre la tumba", que un dia d'aquests agafaré, a veure què tal...
No el llegeixis si... no t'has llegit el primer. Hi ha coses que et quedarien penjades...

dimarts, 19 de setembre del 2006

antropòlegs del món...uniu-vos!


Iepa! La lectura recomanada d'aquest mes de setembre és L'antropòleg innocent de Nigel Barley. Per mi, un llibre de capçalera que entra dins el meu Top Ten imprescindible dels llibres que m'enduria a una illa deserta.
Va d'un senyor (el mateix Barley) que s'acaba de llicenciar en Antropologia i decideix anar a viure una temporada (un anyet) a un poblat africà per fer-hi un treball de camp per investigar exhaustivament els costums de la tribu dels dowayo (i molt especialment la seva cerimònia de la circumcisió!), per així poder tornar al seu país coronat com un gran antropòleg que ja ha fet el que se suposa que fan els antropòlegs. El que es troba, però, és un món surrealista i rocambolesc del que no en podrà sortir indemne (no avançaré res més, però us prometo que és un dels llibres més divertits que he llegit al llarg de la meva curta existència).
Destaca... l'estil de Barley, divertidíssim sense aparentment voler ser-ho.
Llàstima de... que no és gaire llarg (però això té solució, ja veureu el post de demà...)
No el llegeixis si... vols sentir-me la resta de la teva vida donant-te la tabarra amb frases del tipus "t'has de llegir aquest llibre, és boníssim..."

dilluns, 18 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (i II)





















I en fi, puros, alcohol a go go i ballaruca. Total, que els reis de la festa s'ho van passar teta (i els nuvis diuen que també s'ho van passar prou bé).

divendres, 15 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (I)










Fotos de l'esquerra: Sona "I want to break free" i els nuvis es comencen a passejar amb la figureta dels nuvis del pastís per tot el menjador. Nosaltres intuïm què passarà i ens posem a ballar abans d'hora (érem una taula inquieta, bastant abans de les postres estàvem ja tots drets i voltant). Efectivament, passa el que ha de passar i la Maria del Mar s'emociona... en Jaume també, però s'ho guarda.
Fotos de la dreta: Cançó escrita especialment per als nuvis, impresa en punts de llibre que repartim a tothom. La cantem emocionats (va suscitar certa polèmica la frase "de cinema en cinema t'anava tocant els pits", en fi...). Definitivament, a partir d'aquí som els amos de la festa i tothom que s'ho vulgui passar bé ha de venir a demanar-nos permís.

dimecres, 13 de setembre del 2006

nenes maques i tius bons


Així de guapes i guapos anem pel món els sexis anònims (consti en acta que aquesta foto es pre-alcohol). La meva tia diria que "fem patxoca".

dimarts, 12 de setembre del 2006

s'han casat


Sí, sí, efectivament... jo i només jo tinc l'exclusiva del casament JUA JUA JUA JUA!!!
Confirmo que s'han dit que sí i que ara mateix volen ja cap a New York. Aquesta setmana la dedicaré a fer un repàs del més destacat de la jornada...

dimarts, 5 de setembre del 2006

per tonto


Després de sentir durant molts mesos (anys?) la llegenda urbana de què Steve Irwin, El Caçador de Cocodrils, havia mort d'una picada de Mamba Negra, ahir van anunciar la seva defunció a les notícies (amb somriures per part dels presentadors, no entenc perquè...). No sé si la persistència del rumor té res a veure amb el fet que l'acabés matant de veritat un animal...
No era molt d'aquest programa (la meva aversió als rèptils en general i a les serps en particular m'ho prohibeix expressament) però les vegades que l'havia vist flipava amb el poc senderi del senyor Irwin. Si no m'equivoco li havien posat una demanda feia poc per fer gracietes a un cocodril amb un nadó en braços.
En fi, que el caçador de cocodrils ha mort per jugar amb un animal salvatge (no discutirem ara i aquí si és així o no com havia de morir), però que ho ha fet sense gaire dignitat: no per una picada d'una serp hiperverinosa i súperperillosa, ni desquartitzat per un cocodril de l'espècie més salvatge del món, no: ha mort per la picada d'una manta (els peixos aquells que sembla que volin per sota l'aigua). Per tonto.

dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...

divendres, 18 d’agost del 2006

anonimous august


Dilectes totes i tots:
Estreno una nova secció en aquest blog (que ja toca!), l'humil objectiu de la qual és intentar recomanar un llibre, com a mínim, una vegada al mes.
El primer és la novel.la Llámame Brooklyn, d'Eduardo Lago. És l'últim Premi Nadal, i després de llegir-la crec que aquest any si que el van encertar (i no com quan li van donar a Los amigos del crimen perfecto... quants euros llençats!).
El llibre explica la història d'un periodista que es veu obligat a acabar un llibre que un seu amic va deixar a mitges abans de morir. No sembla molt emocionant, ho sé, però us prometo que és una de les novel.les més originals que han passat per les meves mans en els últims anys. La gràcia rau en què la història està narrada des dels diferents punts de vista que té la mateixa història, amb els conseqüents canvis de narrador, de temps i de lloc pràcticament a cada capítol (i sense avisar, cosa que dificulta la lectura si no ets persistent).
Destaca... La història de Míster T.
Llàstima de... l'ensucrament d'alguns talls, especialment cap al final.
No el llegeixis si... no el pots llegir d'una tirada. Si l'has d'anar agafant de tant en tant segurament et perdràs!

dilluns, 7 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (i V)


A Egipte hi has d'anar, com a mínim, un cop a la vida.
(Si vas un sòl cop a Egipte tindràs l'impressió que no has vist ni una desena part de les coses més importants del país, i que si vols fer-te'n una simplíssima idea general hi hauràs de tornar. Nosaltres ja estem fent plans per tornar-hi, aquest cop amb parades al Mar Roig, el Mont Sinaí, Hurgada, Alexandria, Sakkara i el Temple d'Abydos. Potser tardarem encara 3 o 4 anys, però en tot cas hauria de ser abans no hi arribin els americans i comencin a classificar les pedres, les numerin, i facin totes aquestes coses que fan aquests senyors -si voleu més detalls sobre "el que fan els senyors americans amb els monuments estrangers" pregunteu-ho a lamagaR, que n'és especialista-. De fet, els anglesos ja hi van fer en el seu temps una primera passada; com a mostra podeu visitar el British Museum de Londres... quin escàndol!)

dimarts, 1 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (IV)


El Caire: 20 milions d'habitants, 2.000 mesquites, 3 piràmides i 1 esfinx.
(A Egipte si vols conduir t'has de treure el carnet, com a tot arreu, però hi ha un gran handicap: no hi ha autoescoles. Per treure't el carnet t'has de comprar un cotxe, circular lliurement per la ciutat el temps que tu creguis convenient, i un cop pensis que ja saps conduir, examinar-te. Com que tothom n'ha après així, a la jungla, El Caire sembla el caos circulatori més gran del món per un occidental -encara que hagi estat a Itàlia-. Curiosament, però, els conductors s'entenen a la perfecció a base de clàxons i crits en àrab no reproduibles en aquest blog)

dijous, 27 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (III)


19 i 20 de juliol: Tothom que ha estat a Egipte t'avisa de què entre el tercer i el quart dia és possible que els teus budells comencin a roncar i que no puguis controlar el teu anus de forma normal; és el que es coneix com a DIARREA.
(He menjat i he begut de tot i més, i la màxima manifestació que he tingut d'irregularitat caquil -terme 100% ginestenc- han sigut ventositats en moments intempestius i defecacions tovetes però sense arribar a líquides. I perdonin-me la sinceritat, dilectes conbloguistes i altres sexis que passen per aquí...)

dimecres, 26 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (II)


18 de juliol: quedem esmaperduts al comprovar l'immensitat del temple de Karnak, construït ara fa uns 5.000 anys.

(l'antic egipci era lògic i intel.ligent i feia les seves construccions en conseqüència; l'egipci modern és un pillastre que es guanya la vida com pot i flipa amb les guiris de pantaló curt i samarreta de tires)

dimarts, 25 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (I)


El sol del 17 de juliol es pon darrera el Nil.
(un riu més aviat brut on els egipcis i les seves vaques es banyen, es pixen i renten la roba i el pellatge, respectivament)

divendres, 14 de juliol del 2006

un cul de vacances


Distingida parròquia:

Hauran d'excusar-me aquests hiatus tant grans entre post i post, però és que ara mateix la meva humil persona és com el cul de'n Jaumet (no el de l'Honorable Sr.Torrent, el d'algú altre que no para mai quiet). I tot plegat per preparar que me'n vaig de vacances! Quins pebrots!
En fi, que si no s'han modernitzat últimament molt per allà baix als deserts africans, no crec que pugui postejar tampoc ja res més almenys fins que torni (el 24 o el 25...). Intentaré no fondre'm de calor. Passin-ho bé i moltes gràcies.
P.D: Com que durant tot l'any penjo fotos de quan estic de vacances, ara que estic de vacances aprofito per penjar aquesta on se'm veu treballant (al fons). Cuidin-se-me! (cony de pronoms febles...)

divendres, 7 de juliol del 2006

happy, afterall...


La vida és tant ràpida que no val la pena portar rellotge...
Deixeu-vos anar, tontaines!

dimarts, 4 de juliol del 2006

gracis, gracis

Dilectes tots:

Primer de tot, deixin-me dir-los que ja hem arribat (amb les piles hipercarregades), que ha estat un cap de setmana fantàstic amb moltíssim relax i molt bon menjar (personalment destacaria el jarret de vedella amb reducció de ratafia i melmelada de mango) i que des d'aquí la primera dama i jo mateix els donem altre cop mil gràcies.
I en un altre ordre de coses, es preguntaran vostès què coi he fet durant el meu retiru espiritual apart de disfrutar de les aigües termals andorranes... doncs bastants coses, la veritat. En destacaria especialment que el dia de Sant Pere vaig elaborar la meva primera ratafia, que ja he començat la meva gira secreta (però no ho diguin a ningú) i que la primera dama ja no té queixals del seny a la mandíbula inferior (i a més a més no li fa mal ni té paràlisi labial ni inflamació ni res de res; igual que jo, vaja...).

divendres, 30 de juny del 2006

je suis desolée

Dijous, 12.00h: em truquen de Ràdio Tordera per fer-me una entrevista. Els dic que no puc, que estic treballant. "Serà un moment"; accedeixo.
Dijous, 20.30h: proves de so. Els "xivatos" retrunyen com bèsties enfurismades. Ho sento pel públic, però me n'alegro bastant.
Dijous, 23.00h: pujo a l'escenari. Munto el processador de veus. M'adono que me l'he carregat durant les proves de so. Ho desmunto tot i me'n vaig cap a Girona a dormir.
Divendres, 10.00h: m'adono que mai podré superar el minimalisme del concert d'ahir.

dimarts, 27 de juny del 2006

interludi contemplatiu


Dilectes conbloguistes:

Me n'he anat a un monestir budista a meditar. No esperin noticies meves en una setmana.
Fins aviat...

dimecres, 21 de juny del 2006

trepisme


Dilectes conbloguers:

Deixant de banda que tothom que accedeix a aquest blog és diplomàtic, notari i/o ministre, m'agradaria parlar-los d'un estrany fenòmen que succeeix dia si dia també a la meva feina: el trepisme. Gent que trepitja als demés per ser 2 centímetres més alt, gent que aprofita per anar al lavabo quan el jefe hi va (és tant increïble com real, els ho prometo), gent que amenaça als companys amb frases com "ara sóc una crisàlida, però ja veureu quan desplegui les meves ales..."
D'hospital mental, creguin-me, els trepistes. Algú més s'hi troba (a les respectives ambaixades, notaries i/o ministeris)?

dilluns, 19 de juny del 2006

I.R. (IV)

Si algú demostrés que l'arruga és realment bella que faríem servir en comptes de cremes hidratants?

divendres, 16 de juny del 2006

interludi reflexiu (III)


Si algú demostrés que el temps és realment relatiu, podríem llençar tots els rellotges del món?

dimecres, 14 de juny del 2006

opcions personalitzades


A: Perdoni, podria fer-li una petita interviu?
B: Em toca una mica els ous ara mateix, però digui'm.
A: Porta xancletes o bambes i mitjons per anar a la platja?
B: Ni una cosa ni l'altra: espardenyes de vetes, que fa més d'aquí.
A: Oh, c'est fantastique! Per fi conec un autèntic outsider! Posaré la seva resposta a NS/NC.
B: Perdoni que m'indigni, però no li permeto. Jo SÉ i CONTESTO. Si les espardenyes de vetes no estan contemplades en el seu qüestionari el problema no és meu, és sens dubte seu.

No sé si m'entenen, dilectíssims conbloguers (i demés cervells privilegiats que llegeixen això...)

dilluns, 12 de juny del 2006

temps d'excuses


Dilectes conbloguincs:

Necessito la seva inspirada ajuda per tal de continuar escaquejant-me d'anar a la platja. M'haurien de donar idees com les següents, que ja he cremat:
1. Rentar el cotxe (per fora i per dins, i a fons!)
2. Anar a veure com un grup d'intel.lectuals sexis juguen a futbol.
3. Tallar-me les ungles dels peus (aquesta no l'he cremat jo, l'ha cremat l'Honorable Sr.Torrent, però la primera dama ja la coneix, o sigui que no em serveix...).
Espero frisós la seva ajuda! Salvin un intel.lectual! Ell mai no ho faria!

dijous, 8 de juny del 2006

sense córrer (total...)


Dilectes conbloguerus:

Sento informar-los de què si tenien pensat votar per correu en el referèndum, el plaç s'ha exhaurit (i es veu que correus està col.lapsat pels milions i milions de sol.licituds de vot per correu rebudes).
Els que no hagin triat aquesta via s'hauran de menjar (amb patates) les kilomètriques cues que es formaran davant les meses (tant d'estatut, tant d'estatut, i continuen dient "meses" a les taules) quan els milions de catalans restants vagin en massa, com una marabunta embogida, a exercir el seu dret.
P.D: Reflexió afutbolada: Si des que el Barça va guanyar la copa d'Europa es van disparar els "SI", si Espanya guanya el mundial es dispararan els "NO"? (si poden contestar amb cert grau d'educació i sense emprenyar-se massa també els hi agrairé)

dimecres, 7 de juny del 2006

prince


Avui l'Artista Que Es Torna A Dir Prince fa 48 anys. Si el trobeu pel carrer feliciteu-lo.

dijous, 1 de juny del 2006

a destemps


Dilectes conbloguencs:
La increïble capa de tinya que envolta el meu cotxe com un escut d'energia protector denota clarament que fa molts dies que no plou. Els pantans estan plens, si, però pensant en un futur no gaire llunyà... QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPORADA DE BOLETS???
Resem, col.legues, resem...

dimecres, 31 de maig del 2006

ENgineering...


Dilectes conbloguistes:
Avui a partir de les 18:00h l'enginyer de so d'Einstürzende Neubauten fa una masterclass d'una hora i mitja en directe des de www.neubauten.org. Si a algú li interessa veure-ho i no és supporter (patrocinador) s'hi haurà de posar fulles. El meu enginyer de so (amb mi a la foto) ja està avisat.

dimarts, 30 de maig del 2006

As

Dilectes conbloguistes:
Tornem a casa, tornem a casa.
La ratafia és font de saviesa, d'idees lluminoses i d'excel.lents.
Des d'aquí reitero el meu agraïment a l'àvia de l'Honorable MagaR. Facin el favor de fer-li extensiu de part meva.

dijous, 25 de maig del 2006

viuen contents els esquimals

Il.lustres visitants:
La dieta esquimal no té secrets. Tot i que a primera vista pugui semblar monòtona (per la poca varietat alimentària que som capaços d'imaginar, il.lusos, de la Mediterrània estant) tradicionalment es compon de peix, foques, balenes i altres mamífers marins, la carn dels quals es menja cuita, dessecada o congelada, i en menor mesura també de carn d'óssos polars, guineus, llebres i ocells àrtics, sobretot aus marines. Amb aquestes condicions poden imaginar-se, estimats col.legues, la dificultat que m'ha suposat poder trobar un esquimal vegetarià i entrevistar-lo, en exclusiva, per a vostès:
Homebala: Bon dia, com es diu?
Esquimal Vegetarià: Iclac Montulni, dels Montulni d'Alaska.
H: D'on treu les mongetes i els fesols que componen la seva dieta?
EV: Els importo del Baix Camp.
H: Caram, hi té amics?
EV: Hi tinc parentela (N.del T. impossible definir, òbviament, a quina parentela es referia...)
H: Tenen premsa imparcial, aquí?
EV: Vam abolir tot tipus de premsa.
H: I d'Estatut Esquimal, en tenen?
EV: Vam fer un referèndum per veure si també l'abolíem, i va guanyar el SI per golejada.
H: Per golejada? Impressionant. I parlant de golejada, tenen una lliga de futbol esquimal?
EV: Teníem una pilota, però la vam penjar. Si no, segurament hauríem fet un referèndum per abolir-la.
H: Moltes gràcies per la seva amabilitat, senyor Montulni. Ha estat sens dubte una conversa molt interessant.
EV: I quan diu que cobraré?

dimecres, 24 de maig del 2006

a l'altra banda del món



Dilectes tots i totes:

Això dels llenguatges és ben curiós. Es veu que els esquimals tenen vuit maneres diferents d'anomenar la neu. En canvi, utilitzen un sol terme per denominar els conceptes de cosins, cosines, oncles i ties. O sigui que, si mai teniu la sort d'assistir a un casament esquimal, no us penseu pas que us trobareu en una d'aquelles estranyes situacions tant d'aquí, en què se t'acosta una senyora gran (normalment pintada en excés) i et diu "aquesta senyora és la tia del cunyat del cosí del teu oncle Josep" i vosaltres dieu "ah, molt de gust" sense que les vostres neurones hagin pogut fer una relació clara de quin parentiu exacte té aquesta persona amb la vostra ídem.

Quina economia de llenguatge més útil! Aquí, en canvi, fins i tot pel concepte "cunyat" fem servir dues fòrmules ("cunyat" i "lele"). Que avançats que van a l'altra banda del món!

Visca els esquimals! (i Togo!).

P.D: A la foto podeu veure en Gargamel traient neu amb una pala...

dilluns, 22 de maig del 2006

lluny d'aquí


Dilectes tots:

La calor es va apoderant dels nostres dies i les imatges de neu a finals de maig comencen a fer basarda. Aquest país nostre és el que té, ara fred, ara calent, ara inundació, ara sequia, ... Els esquimals no pateixen d'això, en canvi. Tenen una morfologia diferent? Ni idea. Hi ha una lliga de futbol esquimal? No ho sé pas. Hi ha referèndums per l'estatut esquimal? Ni flowers. Quina gent, els esquimals... Surten cada dia amb la canya, fan un forat al terra i pesquen quatre peixos. I au, cap a casa a menjar-se'ls.
Canviant de tema, estiguin ben atents a les seves pantalles, que d'aquí res comença el mundial d'Alemanya (no sé ben bé què és però es veu que, oh sorpresa, també és de futbol). Es veu que un individu alemany (segurament un intel.lectual) ha engegat una campanya perquè els alemanys que no ho vulguin no hagin de menjar-se'l. Ja s'hi han adherit diversos bars i restaurants que no posaran la tele quan es jugui partit. Aquesta situació la veig més que inprobable en un país com el nostre. Visca els esquimals!

dijous, 18 de maig del 2006

ja ho trobarem


Dilectes tots:
Felicitats a qui pertoqui, etc, etc. Espero que la nit fos profitosa.
Posin-me a les seves oracions.

P.D: Vaig veure el President de la Generalitat molt entusiasmat. Debia estar pensant en les inacabables cues que es formaran davant les meses del referèndum quan els catalans vagin a votar que SI en massa...

dimarts, 16 de maig del 2006

afutbolisme (total)


Dilectes culés:

Ho vagin celebrant avui (jo hi poso el cava), que vagin a saber si demà podran fer-ho. Pel meu bé, i amb tota la mala llet acumulada que porto a sobre des que el Barça va guanyar la lliga i m'ho he hagut de menjar tot amb patates, desitjo sincerament que a París perdin, que no hi hagi petards en tota la nit, ni obertures del telenotícies amb imatges del partit durant tota la setmana, ni retransmissions especials de l'arribada a l'aeroport ni de la celebració del títol al balcó de la Plaça Sant Jaume.
Si això passés, si perdessin, en un altre context el nostre país fins i tot podria patir una greu crisi política, però no és el cas. Com tots sabem la classe política catalana passa per una de les seves millors etapes i res pot fer que el prestigi que tant bé han sabut cultivar els nostres dirigents trontolli.
P.D: Toquin-me un ou.

divendres, 12 de maig del 2006

afutbolisme


Estimats col.legues:
Per què no s'ajunten tots els senyors directius de futbol i fan un canal de TV per on retransmetre tots els partits i deixen en pau a la gent que volem veure la tele els vespres amb tranquilitat i sense canvis de programació? Poden deixar de tocar les pilotes a la gent afutbolada? Sé que molts de vostès comparteixen l'afició pel futbol (amb major o menor grau), i tot i que tractant-se d'intel.lectuals com vostès m'estranya, ho respecto sense reserves. Han d'entendre però que els altres no en tenim la culpa...
P.D.: Per cert, per què no hi ha futbolistes gais? Tant poc normalitzat està el tema en aquest camp?
P.D.2: I no em miri així, Jo_oN...

dimarts, 9 de maig del 2006

cruasan forever



Deixin-me fer-los notar, estimats col.legues, que no deixa de ser curiós que el dissabte a la nit ens deixés a tots tant bon regust de boca, significant el que significava. Quins extranys mecanismes actuen en els nostres privilegiats cervells? I com podem alhora sentir una absència quan, a dia d'avui, encara no hem passat cap dissabte sense Rock'n'Apples?

Per cert, per si algú encara no ho sap, la Nuri i en Nitus ja són pares! L'Aina ha nascut a les 2 de la matinada del dimarts i mare i filla es troben perfectament (el missatge que m'ha arribat no diu res de'n Nitus; suposo que també està bé...)

P.D: Abans que m'ho recordin, dilectes intel.lectuals: si, el meu photoshop és un cabron.

dilluns, 8 de maig del 2006

ultimate vacas experience


Powered by Castpost

Apart de la lògica tristesa del moment i d'alguna llàgrima traidora d'última hora, la última nit del Rock'n'Apples també va tenir coses bones. Si us ho vau perdre, això és l'únic testimoni gràfic animat que existeix de la reunió sorpresa de Las Vacas per tancar la nit (no té ni so...). No és conya, va ser tant sorpresa que ni els implicats ho sabíem. 5 anys sense tocar aquestes cançons i pràcticament no es va notar res... bé, una mica potser si.

dijous, 4 de maig del 2006

simbiosis


Com que s'estimen tant i ho fan tot junts i al mateix temps, el President i la Primera Dama fins i tot el dia que es fan mal coincideixen en forma, mida i color de la ferida.

dimarts, 2 de maig del 2006

capgrossos


A Mataró tenen el seu propi "skamot maduixot", però com que són més fins, en comtes de fer pintades posen enganxines. I si el seu missatge fos cert, s'imaginen estimats col.legues a l'honorable Xuxu i a la no menys honorable seva senyora perseguits per la premsa rosa pel carrer Esglèsia? O a l'honorable amb uns pantalons fins a sota pit i la seva senyora cridant "destructores!"? Uf...
P.D: Per cert, si hi ha alguna trama immobiliària a Calella que s'hagi de destapar, fem-ho ara que després si la cosa es refreda ja no val res.

dijous, 27 d’abril del 2006

foto final


Tots els convidats menys l'Irene que estava cansada...

dimarts, 25 d’abril del 2006

passarel.la d'estrelles

Diverses estrelles mundials compartiren escenari aquest passat dissabte a la "Gala Miss i Mister 10 anys 2006".