coses de l'idioma...

Com a bon aficionat a l'antropologia que sóc, en aquest últim tour que hem realitzat m'he permès el luxe de fixar-me en certes tonteries que defineixen certes coses que, en general, no gaudeixen de molta atenció per la seva òbvia manca d'importància (com veuen estem parlant d'una ciència molt exacta i, sobretot, molt útil pel dia a dia!), com per exemple l'idioma. A Viena parlen en alemany perquè, curiosament, no existeix el "vienès" (s'imaginen una Catalunya independent l'idioma oficial de la qual fos l'espanyol perquè no existeix el català? quines coses més rares...). I l'alemany, com saben, és un idioma més aviat abrupte. Per exemple, qui tindrà collons d'encendre's una cigarreta en un lloc on es prohibeix fumar amb aquestes paraules?

No sé com es declaren els enamorats alemanys, però em sembla que no deu ser gaire romàntic sentir-ho... En canvi, l'idioma italià és més líric, més amable a l'orella i, perquè no dir-ho, els que som de per aquí l'entenem bastant millor. Fins i tot és fàcil d'assimilar-ne certes formes i moldejar-les a plaer per crear acudits visuals com la broma fàcil que segurament faria l'enyorat Cruasan amb el nom d'aquest carrer:

Vaja, el que els deia: una ciència molt útil per al dia a dia, això de l'antropologia...