coses velles (II)...

Això de celebrar un dia dels enamorats ja és en si mateix una cosa més aviat rareta, com celebrar el dia de l'orgull gai o el dia de la dona treballadora. Que és només aquest dia que la gent està enamorada, o que està orgullosa dels seus gustos sexuals, o que una és dona i treballa? En fi, la cosa donaria per molt i avui no tinc tant temps...

La qüestió és que per aquests verals on ens ha tocat viure la cosa se celebra més el dia de Sant Jordi, com mana la tradició (som molt nostrats, per aquí), a diferència ja no de la nació veïna sinó també de la resta del món. No sé si es refereixen a aquestes coses quan parlen del "fet diferencial", però segur que hi té a veure. De fet, ja només de pensar-hi se m'acudeixen una dotzena més de "fets diferencials" la mar d'interessants que m'inflen el pit d'ànsies sobiranistes...

En fi, els deixo amb aquesta bonica estampa de dos independentistes enamorats just abans de cremar un autobús i dos caixers automàtics (un de Caixa de Manlleu i un del BBVA, per allò de la paritat). Siguin feliços i estimin-se, que no hi ha res més bonic!