dilluns, 30 d’octubre del 2006

anònims en campanya (V)


El candidat del "Partit De La Gent Sana" es proposa frenar la fabricació del Tigretón i substituir aquest buit amb la creació d'un berenar especial fet a base de soja i "copos de maiz". Sens dubte, amb aquesta proposta ja s'ha garantit un lloc al grup mixt...

P.D: Demà, jornada de reflexió...

dijous, 26 d’octubre del 2006

anònims en campanya (IV)


Les "Nuevas Generaciones" també han entrat en campanya bastant forts. A dalt podeu apreciar una instantània d'un moment de la gravació del seu himne de campanya. La tornada (l'estribillo que en diuen ells) diu així:
(musiqueta militar de fons)
"Las Nuevas Generaciones estamos preparadas
nuestro valiente ejército avanza a gigantescas zancadas
Montilla es bastante tonto y eso se le nota
Saura es un pardillo que sólo quiere ir de prota
Carod directo al paredón y Puigcercós que vaya detrás
Piqué no nos defraudes: Más madera y madera a Mas!"

dimarts, 24 d’octubre del 2006

anònims en campanya (III)


El grup radical d'extremistes feministes que es fa anomenar "Lliga Catalana De Dones Molt Emprenyades" arriba a aquestes eleccions amb una candidatura molt forta i cohesionada i amb un progama de govern construït sobre tres pilars bàsics que passo a transcriure literalment:
"1. Que s'acabi aquesta tonteria socialista de la paritat entre homes i dones! Les dones hem d'ocupar tots els llocs de poder tan a l'administració com a les empreses privades.
2. Silkepils gratis per totes les dones alliberades! La despesa que generi aquesta mesura es pagarà doblant el preu de les maquinetes d'afaitar i de les Play Stations.
3. Els futbolistes jugaran tots els partits en pilotes! Així nosaltres també podrem gaudir del futbol i fer-nos unes birres amb les col.legues mentre mirem el partit."

dilluns, 23 d’octubre del 2006

anònims en campanya (II)


En declaracions en exclusiva per aquest blog, el candidat del "Partit Més Ecologista Que Ta Mare (Ens Ho Fumem Tot)" ha declarat sorprenentment que "mai seria el líder d'un partit que m'acceptés com a militant". Després d'això, el partit l'ha expulsat i ara ell es presenta com a independent a les llistes del "Bloc Nacionalista Gallec", amb la qual cosa sembla destinat a no ser President, tampoc...

dijous, 19 d’octubre del 2006

anònims en campanya


En una entrevista recent, el tàndem Jimi/Avantiana, considerats en cercles íntims com els Dupont i Dupond de l'entrecot (poc fet, que pràcticament es queixi quan li claven queixalada), van fer aquestes sorprenents declaracions:
"Ens agradaria presentar-nos a les eleccions, però no sabem fer DVDs; i tampoc serviria de res si en sabéssim, perquè ens hi cagaríem en déu i la mare que el va parir i, a part que no és plan, no ens votaria ni quisqui."

dimarts, 17 d’octubre del 2006

optimisme (moderat)


Avui em preguntava... si fóssim danesos, demanaríem el nivell D en comptes del C per accedir a una plaça de funcionari?

(Oh, sí! Torna l'amor! Acurruqueu-vos!).

dimarts, 10 d’octubre del 2006

en general i en particular

Estimats blogaires en general (i ningú en particular):

Haureu pogut comprovar que aquests últims dies no he actualitzat una merda. Bé, això es deu bàsicament a dues raons bastant importants:
1. Se m'ha escatxarrat (es diu així, no? siusplau, tots els que hagueu superat les proves de català del nivell que sigui a partir de C corregiu-me si m'erro!) l'ordinador, amb la qual cosa em veig obligat a actualitzar des de fora de casa (al Setè Cel, al Gironès, ja sabeu...). Això a més a més comporta que no pugui posar foto al post. Toca'm un ou.
2. Tinc tanta feina que a les set tinc son (era així la dita, no? siusplau, tots els llicenciats en general i diplomats en econòmiques en particular que em corregeixin si hi ha alguna errada!). Això ja és una tònica general en la meva vida diària, ho sé i ho reconec. Sempre em proposo anar a fer un cafè amb altres cervells privilegiats i al final no puc per feina (i perquè el meu cervell és tant brillant tot sol que no li cal cap altre cervell per a discutir-hi; una mica com l'Speedy i en Ginesta jugant una butifarra, però tot juntet dins un sol cervell; un nivellàs, vaja...)
En fi, que no estic gaire d'humor i que això ja passarà i etcètera, etcètera, i que us donguin a tots en general i als més torracollons en particular.
Mamons! (en general).

dimecres, 4 d’octubre del 2006

climatologia melancòlica i/o tardoril


L'estiu se'n va, tornen la tardor i els bolets, i en aquesta voràgine de canvis climatològics un acaba per perdre's-hi (cada matí el mateix: màniga llarga o màniga curta?, goso posar-me una jaqueta o encara no?, ...)
El problema és que durant aquests dies a les 7 del matí ja no es veu si hi ha núvols al cel o no. I si plou, un es mulla.
En fi...

dimecres, 27 de setembre del 2006

vissintís


L'afició secreta del senyor Toni Albà és fer-se fotos amb famosos.

dimarts, 26 de setembre del 2006

cultura de la incultura



Si mireu a la vostra dreta hi trobareu una fera ferotge.
Si mireu a la vostra esquerra, un monstre monstruós.
Serà millor que mireu als dos costats abans de travessar (el desert o el que sigui...)

dijous, 21 de setembre del 2006

antropòlegs del món...torneu-vos a unir!


Benvolguts conbloguistes:
L'entrega sobre llibres d'aquest mes de setembre és doble. Per als que ja heu llegit la lectura que us recomanava ahir, us emplaço a aconseguir quan més aviat millor una còpia de Una plaga de orugas, on trobareu la continuació de les aventures i desventures del senyor Barley.
L'acció se situa un any després d'haver tornat de la primera expedició. L'antropòleg innocent retorna al poblat dowayo per fer-hi més investigacions, però només d'arribar ja veu que les coses no seran fàcils: no coneix a ningú. Tots els dowayos s'han canviat les camises, i resulta que aquesta era justament la manera amb la què ell els identificava, pel color de les camises... Com diu el mateix Barley "un bon antropòleg no té perquè ser un bon fisonomista". A partir d'aquí, ja us ho podeu imaginar...
Destaca... la qualitat que té. Trenca el tòpic sobre les segones parts. De fet no és una segona part, és una continuació des d'on acaba el primer que podria ser part del mateix llibre.
Llàstima de... que no existeixi una tercera part. Hi ha un altre llibre del mateix autor "Bailando sobre la tumba", que un dia d'aquests agafaré, a veure què tal...
No el llegeixis si... no t'has llegit el primer. Hi ha coses que et quedarien penjades...

dimarts, 19 de setembre del 2006

antropòlegs del món...uniu-vos!


Iepa! La lectura recomanada d'aquest mes de setembre és L'antropòleg innocent de Nigel Barley. Per mi, un llibre de capçalera que entra dins el meu Top Ten imprescindible dels llibres que m'enduria a una illa deserta.
Va d'un senyor (el mateix Barley) que s'acaba de llicenciar en Antropologia i decideix anar a viure una temporada (un anyet) a un poblat africà per fer-hi un treball de camp per investigar exhaustivament els costums de la tribu dels dowayo (i molt especialment la seva cerimònia de la circumcisió!), per així poder tornar al seu país coronat com un gran antropòleg que ja ha fet el que se suposa que fan els antropòlegs. El que es troba, però, és un món surrealista i rocambolesc del que no en podrà sortir indemne (no avançaré res més, però us prometo que és un dels llibres més divertits que he llegit al llarg de la meva curta existència).
Destaca... l'estil de Barley, divertidíssim sense aparentment voler ser-ho.
Llàstima de... que no és gaire llarg (però això té solució, ja veureu el post de demà...)
No el llegeixis si... vols sentir-me la resta de la teva vida donant-te la tabarra amb frases del tipus "t'has de llegir aquest llibre, és boníssim..."

dilluns, 18 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (i II)





















I en fi, puros, alcohol a go go i ballaruca. Total, que els reis de la festa s'ho van passar teta (i els nuvis diuen que també s'ho van passar prou bé).

divendres, 15 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (I)










Fotos de l'esquerra: Sona "I want to break free" i els nuvis es comencen a passejar amb la figureta dels nuvis del pastís per tot el menjador. Nosaltres intuïm què passarà i ens posem a ballar abans d'hora (érem una taula inquieta, bastant abans de les postres estàvem ja tots drets i voltant). Efectivament, passa el que ha de passar i la Maria del Mar s'emociona... en Jaume també, però s'ho guarda.
Fotos de la dreta: Cançó escrita especialment per als nuvis, impresa en punts de llibre que repartim a tothom. La cantem emocionats (va suscitar certa polèmica la frase "de cinema en cinema t'anava tocant els pits", en fi...). Definitivament, a partir d'aquí som els amos de la festa i tothom que s'ho vulgui passar bé ha de venir a demanar-nos permís.

dimecres, 13 de setembre del 2006

nenes maques i tius bons


Així de guapes i guapos anem pel món els sexis anònims (consti en acta que aquesta foto es pre-alcohol). La meva tia diria que "fem patxoca".

dimarts, 12 de setembre del 2006

s'han casat


Sí, sí, efectivament... jo i només jo tinc l'exclusiva del casament JUA JUA JUA JUA!!!
Confirmo que s'han dit que sí i que ara mateix volen ja cap a New York. Aquesta setmana la dedicaré a fer un repàs del més destacat de la jornada...

dimarts, 5 de setembre del 2006

per tonto


Després de sentir durant molts mesos (anys?) la llegenda urbana de què Steve Irwin, El Caçador de Cocodrils, havia mort d'una picada de Mamba Negra, ahir van anunciar la seva defunció a les notícies (amb somriures per part dels presentadors, no entenc perquè...). No sé si la persistència del rumor té res a veure amb el fet que l'acabés matant de veritat un animal...
No era molt d'aquest programa (la meva aversió als rèptils en general i a les serps en particular m'ho prohibeix expressament) però les vegades que l'havia vist flipava amb el poc senderi del senyor Irwin. Si no m'equivoco li havien posat una demanda feia poc per fer gracietes a un cocodril amb un nadó en braços.
En fi, que el caçador de cocodrils ha mort per jugar amb un animal salvatge (no discutirem ara i aquí si és així o no com havia de morir), però que ho ha fet sense gaire dignitat: no per una picada d'una serp hiperverinosa i súperperillosa, ni desquartitzat per un cocodril de l'espècie més salvatge del món, no: ha mort per la picada d'una manta (els peixos aquells que sembla que volin per sota l'aigua). Per tonto.

dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...