dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...

divendres, 18 d’agost del 2006

anonimous august


Dilectes totes i tots:
Estreno una nova secció en aquest blog (que ja toca!), l'humil objectiu de la qual és intentar recomanar un llibre, com a mínim, una vegada al mes.
El primer és la novel.la Llámame Brooklyn, d'Eduardo Lago. És l'últim Premi Nadal, i després de llegir-la crec que aquest any si que el van encertar (i no com quan li van donar a Los amigos del crimen perfecto... quants euros llençats!).
El llibre explica la història d'un periodista que es veu obligat a acabar un llibre que un seu amic va deixar a mitges abans de morir. No sembla molt emocionant, ho sé, però us prometo que és una de les novel.les més originals que han passat per les meves mans en els últims anys. La gràcia rau en què la història està narrada des dels diferents punts de vista que té la mateixa història, amb els conseqüents canvis de narrador, de temps i de lloc pràcticament a cada capítol (i sense avisar, cosa que dificulta la lectura si no ets persistent).
Destaca... La història de Míster T.
Llàstima de... l'ensucrament d'alguns talls, especialment cap al final.
No el llegeixis si... no el pots llegir d'una tirada. Si l'has d'anar agafant de tant en tant segurament et perdràs!

dilluns, 7 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (i V)


A Egipte hi has d'anar, com a mínim, un cop a la vida.
(Si vas un sòl cop a Egipte tindràs l'impressió que no has vist ni una desena part de les coses més importants del país, i que si vols fer-te'n una simplíssima idea general hi hauràs de tornar. Nosaltres ja estem fent plans per tornar-hi, aquest cop amb parades al Mar Roig, el Mont Sinaí, Hurgada, Alexandria, Sakkara i el Temple d'Abydos. Potser tardarem encara 3 o 4 anys, però en tot cas hauria de ser abans no hi arribin els americans i comencin a classificar les pedres, les numerin, i facin totes aquestes coses que fan aquests senyors -si voleu més detalls sobre "el que fan els senyors americans amb els monuments estrangers" pregunteu-ho a lamagaR, que n'és especialista-. De fet, els anglesos ja hi van fer en el seu temps una primera passada; com a mostra podeu visitar el British Museum de Londres... quin escàndol!)

dimarts, 1 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (IV)


El Caire: 20 milions d'habitants, 2.000 mesquites, 3 piràmides i 1 esfinx.
(A Egipte si vols conduir t'has de treure el carnet, com a tot arreu, però hi ha un gran handicap: no hi ha autoescoles. Per treure't el carnet t'has de comprar un cotxe, circular lliurement per la ciutat el temps que tu creguis convenient, i un cop pensis que ja saps conduir, examinar-te. Com que tothom n'ha après així, a la jungla, El Caire sembla el caos circulatori més gran del món per un occidental -encara que hagi estat a Itàlia-. Curiosament, però, els conductors s'entenen a la perfecció a base de clàxons i crits en àrab no reproduibles en aquest blog)

dijous, 27 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (III)


19 i 20 de juliol: Tothom que ha estat a Egipte t'avisa de què entre el tercer i el quart dia és possible que els teus budells comencin a roncar i que no puguis controlar el teu anus de forma normal; és el que es coneix com a DIARREA.
(He menjat i he begut de tot i més, i la màxima manifestació que he tingut d'irregularitat caquil -terme 100% ginestenc- han sigut ventositats en moments intempestius i defecacions tovetes però sense arribar a líquides. I perdonin-me la sinceritat, dilectes conbloguistes i altres sexis que passen per aquí...)

dimecres, 26 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (II)


18 de juliol: quedem esmaperduts al comprovar l'immensitat del temple de Karnak, construït ara fa uns 5.000 anys.

(l'antic egipci era lògic i intel.ligent i feia les seves construccions en conseqüència; l'egipci modern és un pillastre que es guanya la vida com pot i flipa amb les guiris de pantaló curt i samarreta de tires)

dimarts, 25 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (I)


El sol del 17 de juliol es pon darrera el Nil.
(un riu més aviat brut on els egipcis i les seves vaques es banyen, es pixen i renten la roba i el pellatge, respectivament)

divendres, 14 de juliol del 2006

un cul de vacances


Distingida parròquia:

Hauran d'excusar-me aquests hiatus tant grans entre post i post, però és que ara mateix la meva humil persona és com el cul de'n Jaumet (no el de l'Honorable Sr.Torrent, el d'algú altre que no para mai quiet). I tot plegat per preparar que me'n vaig de vacances! Quins pebrots!
En fi, que si no s'han modernitzat últimament molt per allà baix als deserts africans, no crec que pugui postejar tampoc ja res més almenys fins que torni (el 24 o el 25...). Intentaré no fondre'm de calor. Passin-ho bé i moltes gràcies.
P.D: Com que durant tot l'any penjo fotos de quan estic de vacances, ara que estic de vacances aprofito per penjar aquesta on se'm veu treballant (al fons). Cuidin-se-me! (cony de pronoms febles...)

divendres, 7 de juliol del 2006

happy, afterall...


La vida és tant ràpida que no val la pena portar rellotge...
Deixeu-vos anar, tontaines!

dimarts, 4 de juliol del 2006

gracis, gracis

Dilectes tots:

Primer de tot, deixin-me dir-los que ja hem arribat (amb les piles hipercarregades), que ha estat un cap de setmana fantàstic amb moltíssim relax i molt bon menjar (personalment destacaria el jarret de vedella amb reducció de ratafia i melmelada de mango) i que des d'aquí la primera dama i jo mateix els donem altre cop mil gràcies.
I en un altre ordre de coses, es preguntaran vostès què coi he fet durant el meu retiru espiritual apart de disfrutar de les aigües termals andorranes... doncs bastants coses, la veritat. En destacaria especialment que el dia de Sant Pere vaig elaborar la meva primera ratafia, que ja he començat la meva gira secreta (però no ho diguin a ningú) i que la primera dama ja no té queixals del seny a la mandíbula inferior (i a més a més no li fa mal ni té paràlisi labial ni inflamació ni res de res; igual que jo, vaja...).

divendres, 30 de juny del 2006

je suis desolée

Dijous, 12.00h: em truquen de Ràdio Tordera per fer-me una entrevista. Els dic que no puc, que estic treballant. "Serà un moment"; accedeixo.
Dijous, 20.30h: proves de so. Els "xivatos" retrunyen com bèsties enfurismades. Ho sento pel públic, però me n'alegro bastant.
Dijous, 23.00h: pujo a l'escenari. Munto el processador de veus. M'adono que me l'he carregat durant les proves de so. Ho desmunto tot i me'n vaig cap a Girona a dormir.
Divendres, 10.00h: m'adono que mai podré superar el minimalisme del concert d'ahir.

dimarts, 27 de juny del 2006

interludi contemplatiu


Dilectes conbloguistes:

Me n'he anat a un monestir budista a meditar. No esperin noticies meves en una setmana.
Fins aviat...

dimecres, 21 de juny del 2006

trepisme


Dilectes conbloguers:

Deixant de banda que tothom que accedeix a aquest blog és diplomàtic, notari i/o ministre, m'agradaria parlar-los d'un estrany fenòmen que succeeix dia si dia també a la meva feina: el trepisme. Gent que trepitja als demés per ser 2 centímetres més alt, gent que aprofita per anar al lavabo quan el jefe hi va (és tant increïble com real, els ho prometo), gent que amenaça als companys amb frases com "ara sóc una crisàlida, però ja veureu quan desplegui les meves ales..."
D'hospital mental, creguin-me, els trepistes. Algú més s'hi troba (a les respectives ambaixades, notaries i/o ministeris)?

dilluns, 19 de juny del 2006

I.R. (IV)

Si algú demostrés que l'arruga és realment bella que faríem servir en comptes de cremes hidratants?

divendres, 16 de juny del 2006

interludi reflexiu (III)


Si algú demostrés que el temps és realment relatiu, podríem llençar tots els rellotges del món?

dimecres, 14 de juny del 2006

opcions personalitzades


A: Perdoni, podria fer-li una petita interviu?
B: Em toca una mica els ous ara mateix, però digui'm.
A: Porta xancletes o bambes i mitjons per anar a la platja?
B: Ni una cosa ni l'altra: espardenyes de vetes, que fa més d'aquí.
A: Oh, c'est fantastique! Per fi conec un autèntic outsider! Posaré la seva resposta a NS/NC.
B: Perdoni que m'indigni, però no li permeto. Jo SÉ i CONTESTO. Si les espardenyes de vetes no estan contemplades en el seu qüestionari el problema no és meu, és sens dubte seu.

No sé si m'entenen, dilectíssims conbloguers (i demés cervells privilegiats que llegeixen això...)

dilluns, 12 de juny del 2006

temps d'excuses


Dilectes conbloguincs:

Necessito la seva inspirada ajuda per tal de continuar escaquejant-me d'anar a la platja. M'haurien de donar idees com les següents, que ja he cremat:
1. Rentar el cotxe (per fora i per dins, i a fons!)
2. Anar a veure com un grup d'intel.lectuals sexis juguen a futbol.
3. Tallar-me les ungles dels peus (aquesta no l'he cremat jo, l'ha cremat l'Honorable Sr.Torrent, però la primera dama ja la coneix, o sigui que no em serveix...).
Espero frisós la seva ajuda! Salvin un intel.lectual! Ell mai no ho faria!

dijous, 8 de juny del 2006

sense córrer (total...)


Dilectes conbloguerus:

Sento informar-los de què si tenien pensat votar per correu en el referèndum, el plaç s'ha exhaurit (i es veu que correus està col.lapsat pels milions i milions de sol.licituds de vot per correu rebudes).
Els que no hagin triat aquesta via s'hauran de menjar (amb patates) les kilomètriques cues que es formaran davant les meses (tant d'estatut, tant d'estatut, i continuen dient "meses" a les taules) quan els milions de catalans restants vagin en massa, com una marabunta embogida, a exercir el seu dret.
P.D: Reflexió afutbolada: Si des que el Barça va guanyar la copa d'Europa es van disparar els "SI", si Espanya guanya el mundial es dispararan els "NO"? (si poden contestar amb cert grau d'educació i sense emprenyar-se massa també els hi agrairé)