dimarts, 26 de setembre del 2006

cultura de la incultura



Si mireu a la vostra dreta hi trobareu una fera ferotge.
Si mireu a la vostra esquerra, un monstre monstruós.
Serà millor que mireu als dos costats abans de travessar (el desert o el que sigui...)

dijous, 21 de setembre del 2006

antropòlegs del món...torneu-vos a unir!


Benvolguts conbloguistes:
L'entrega sobre llibres d'aquest mes de setembre és doble. Per als que ja heu llegit la lectura que us recomanava ahir, us emplaço a aconseguir quan més aviat millor una còpia de Una plaga de orugas, on trobareu la continuació de les aventures i desventures del senyor Barley.
L'acció se situa un any després d'haver tornat de la primera expedició. L'antropòleg innocent retorna al poblat dowayo per fer-hi més investigacions, però només d'arribar ja veu que les coses no seran fàcils: no coneix a ningú. Tots els dowayos s'han canviat les camises, i resulta que aquesta era justament la manera amb la què ell els identificava, pel color de les camises... Com diu el mateix Barley "un bon antropòleg no té perquè ser un bon fisonomista". A partir d'aquí, ja us ho podeu imaginar...
Destaca... la qualitat que té. Trenca el tòpic sobre les segones parts. De fet no és una segona part, és una continuació des d'on acaba el primer que podria ser part del mateix llibre.
Llàstima de... que no existeixi una tercera part. Hi ha un altre llibre del mateix autor "Bailando sobre la tumba", que un dia d'aquests agafaré, a veure què tal...
No el llegeixis si... no t'has llegit el primer. Hi ha coses que et quedarien penjades...

dimarts, 19 de setembre del 2006

antropòlegs del món...uniu-vos!


Iepa! La lectura recomanada d'aquest mes de setembre és L'antropòleg innocent de Nigel Barley. Per mi, un llibre de capçalera que entra dins el meu Top Ten imprescindible dels llibres que m'enduria a una illa deserta.
Va d'un senyor (el mateix Barley) que s'acaba de llicenciar en Antropologia i decideix anar a viure una temporada (un anyet) a un poblat africà per fer-hi un treball de camp per investigar exhaustivament els costums de la tribu dels dowayo (i molt especialment la seva cerimònia de la circumcisió!), per així poder tornar al seu país coronat com un gran antropòleg que ja ha fet el que se suposa que fan els antropòlegs. El que es troba, però, és un món surrealista i rocambolesc del que no en podrà sortir indemne (no avançaré res més, però us prometo que és un dels llibres més divertits que he llegit al llarg de la meva curta existència).
Destaca... l'estil de Barley, divertidíssim sense aparentment voler ser-ho.
Llàstima de... que no és gaire llarg (però això té solució, ja veureu el post de demà...)
No el llegeixis si... vols sentir-me la resta de la teva vida donant-te la tabarra amb frases del tipus "t'has de llegir aquest llibre, és boníssim..."

dilluns, 18 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (i II)





















I en fi, puros, alcohol a go go i ballaruca. Total, que els reis de la festa s'ho van passar teta (i els nuvis diuen que també s'ho van passar prou bé).

divendres, 15 de setembre del 2006

eufòria i/o exaltació de l'amistat (I)










Fotos de l'esquerra: Sona "I want to break free" i els nuvis es comencen a passejar amb la figureta dels nuvis del pastís per tot el menjador. Nosaltres intuïm què passarà i ens posem a ballar abans d'hora (érem una taula inquieta, bastant abans de les postres estàvem ja tots drets i voltant). Efectivament, passa el que ha de passar i la Maria del Mar s'emociona... en Jaume també, però s'ho guarda.
Fotos de la dreta: Cançó escrita especialment per als nuvis, impresa en punts de llibre que repartim a tothom. La cantem emocionats (va suscitar certa polèmica la frase "de cinema en cinema t'anava tocant els pits", en fi...). Definitivament, a partir d'aquí som els amos de la festa i tothom que s'ho vulgui passar bé ha de venir a demanar-nos permís.

dimecres, 13 de setembre del 2006

nenes maques i tius bons


Així de guapes i guapos anem pel món els sexis anònims (consti en acta que aquesta foto es pre-alcohol). La meva tia diria que "fem patxoca".

dimarts, 12 de setembre del 2006

s'han casat


Sí, sí, efectivament... jo i només jo tinc l'exclusiva del casament JUA JUA JUA JUA!!!
Confirmo que s'han dit que sí i que ara mateix volen ja cap a New York. Aquesta setmana la dedicaré a fer un repàs del més destacat de la jornada...

dimarts, 5 de setembre del 2006

per tonto


Després de sentir durant molts mesos (anys?) la llegenda urbana de què Steve Irwin, El Caçador de Cocodrils, havia mort d'una picada de Mamba Negra, ahir van anunciar la seva defunció a les notícies (amb somriures per part dels presentadors, no entenc perquè...). No sé si la persistència del rumor té res a veure amb el fet que l'acabés matant de veritat un animal...
No era molt d'aquest programa (la meva aversió als rèptils en general i a les serps en particular m'ho prohibeix expressament) però les vegades que l'havia vist flipava amb el poc senderi del senyor Irwin. Si no m'equivoco li havien posat una demanda feia poc per fer gracietes a un cocodril amb un nadó en braços.
En fi, que el caçador de cocodrils ha mort per jugar amb un animal salvatge (no discutirem ara i aquí si és així o no com havia de morir), però que ho ha fet sense gaire dignitat: no per una picada d'una serp hiperverinosa i súperperillosa, ni desquartitzat per un cocodril de l'espècie més salvatge del món, no: ha mort per la picada d'una manta (els peixos aquells que sembla que volin per sota l'aigua). Per tonto.

dijous, 31 d’agost del 2006

wittgenstein a pèl


La filosofia de Wittgenstein em deixa en pilotes (espero que no em tanquin el blog per això!). Mentre estava voltant per Eivissa i Formentera m'he acabat un llibre que parla d'ell i que recomanaré ben aviat en aquest blog.
Analitzem la frase "El rei de França és calb". Què diu exactament?
1. Que hi ha un rei a França
2. Que només hi ha un rei a França
3. Que sigui qui sigui aquest rei, és calb.
És una frase amb sentit, i per tant, una frase certa. Paradoxalment, però, aquesta frase és totalment falsa, ja que França és una república!
Wittgenstein, et vinc a la saca!

dimecres, 30 d’agost del 2006

eivissa feliç


Totes les aglomeracions humanes mitjanes (pobles, viles o ciutats...) tenen el seu restaurant xinès "Gran Murallla" (igual que tenen el seu "Bar Esport", etc.). És un fet antropològicament indiscutible.
Doncs bé, resulta que la ciutat d'Eivissa, a més de ser un formiguer de persones realment estranyes i de concentrar la menor quantitat possible de neurones en una de les aglomeracions nocturnes més importants del món, té la virtut de tenir uns restaurants xinesos amb noms tant curiosos com "Doble Feliz" o "Pato de Pekín" (res a veure, pel que se sap, amb Pequín de Pequín -Calella-).
És com la moda dels últims 20 anys o la música dels últims 10: els elements de sempre però recombinats amb noves fòrmules que pretenen ser originals però que en realitat només en alguns casos aconsegueixen ser-ho...

dilluns, 21 d’agost del 2006

bastant sovint...


...disfruto fent el passarell...

divendres, 18 d’agost del 2006

anonimous august


Dilectes totes i tots:
Estreno una nova secció en aquest blog (que ja toca!), l'humil objectiu de la qual és intentar recomanar un llibre, com a mínim, una vegada al mes.
El primer és la novel.la Llámame Brooklyn, d'Eduardo Lago. És l'últim Premi Nadal, i després de llegir-la crec que aquest any si que el van encertar (i no com quan li van donar a Los amigos del crimen perfecto... quants euros llençats!).
El llibre explica la història d'un periodista que es veu obligat a acabar un llibre que un seu amic va deixar a mitges abans de morir. No sembla molt emocionant, ho sé, però us prometo que és una de les novel.les més originals que han passat per les meves mans en els últims anys. La gràcia rau en què la història està narrada des dels diferents punts de vista que té la mateixa història, amb els conseqüents canvis de narrador, de temps i de lloc pràcticament a cada capítol (i sense avisar, cosa que dificulta la lectura si no ets persistent).
Destaca... La història de Míster T.
Llàstima de... l'ensucrament d'alguns talls, especialment cap al final.
No el llegeixis si... no el pots llegir d'una tirada. Si l'has d'anar agafant de tant en tant segurament et perdràs!

dilluns, 7 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (i V)


A Egipte hi has d'anar, com a mínim, un cop a la vida.
(Si vas un sòl cop a Egipte tindràs l'impressió que no has vist ni una desena part de les coses més importants del país, i que si vols fer-te'n una simplíssima idea general hi hauràs de tornar. Nosaltres ja estem fent plans per tornar-hi, aquest cop amb parades al Mar Roig, el Mont Sinaí, Hurgada, Alexandria, Sakkara i el Temple d'Abydos. Potser tardarem encara 3 o 4 anys, però en tot cas hauria de ser abans no hi arribin els americans i comencin a classificar les pedres, les numerin, i facin totes aquestes coses que fan aquests senyors -si voleu més detalls sobre "el que fan els senyors americans amb els monuments estrangers" pregunteu-ho a lamagaR, que n'és especialista-. De fet, els anglesos ja hi van fer en el seu temps una primera passada; com a mostra podeu visitar el British Museum de Londres... quin escàndol!)

dimarts, 1 d’agost del 2006

deconstrucció de mites (IV)


El Caire: 20 milions d'habitants, 2.000 mesquites, 3 piràmides i 1 esfinx.
(A Egipte si vols conduir t'has de treure el carnet, com a tot arreu, però hi ha un gran handicap: no hi ha autoescoles. Per treure't el carnet t'has de comprar un cotxe, circular lliurement per la ciutat el temps que tu creguis convenient, i un cop pensis que ja saps conduir, examinar-te. Com que tothom n'ha après així, a la jungla, El Caire sembla el caos circulatori més gran del món per un occidental -encara que hagi estat a Itàlia-. Curiosament, però, els conductors s'entenen a la perfecció a base de clàxons i crits en àrab no reproduibles en aquest blog)

dijous, 27 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (III)


19 i 20 de juliol: Tothom que ha estat a Egipte t'avisa de què entre el tercer i el quart dia és possible que els teus budells comencin a roncar i que no puguis controlar el teu anus de forma normal; és el que es coneix com a DIARREA.
(He menjat i he begut de tot i més, i la màxima manifestació que he tingut d'irregularitat caquil -terme 100% ginestenc- han sigut ventositats en moments intempestius i defecacions tovetes però sense arribar a líquides. I perdonin-me la sinceritat, dilectes conbloguistes i altres sexis que passen per aquí...)

dimecres, 26 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (II)


18 de juliol: quedem esmaperduts al comprovar l'immensitat del temple de Karnak, construït ara fa uns 5.000 anys.

(l'antic egipci era lògic i intel.ligent i feia les seves construccions en conseqüència; l'egipci modern és un pillastre que es guanya la vida com pot i flipa amb les guiris de pantaló curt i samarreta de tires)

dimarts, 25 de juliol del 2006

deconstrucció de mites (I)


El sol del 17 de juliol es pon darrera el Nil.
(un riu més aviat brut on els egipcis i les seves vaques es banyen, es pixen i renten la roba i el pellatge, respectivament)

divendres, 14 de juliol del 2006

un cul de vacances


Distingida parròquia:

Hauran d'excusar-me aquests hiatus tant grans entre post i post, però és que ara mateix la meva humil persona és com el cul de'n Jaumet (no el de l'Honorable Sr.Torrent, el d'algú altre que no para mai quiet). I tot plegat per preparar que me'n vaig de vacances! Quins pebrots!
En fi, que si no s'han modernitzat últimament molt per allà baix als deserts africans, no crec que pugui postejar tampoc ja res més almenys fins que torni (el 24 o el 25...). Intentaré no fondre'm de calor. Passin-ho bé i moltes gràcies.
P.D: Com que durant tot l'any penjo fotos de quan estic de vacances, ara que estic de vacances aprofito per penjar aquesta on se'm veu treballant (al fons). Cuidin-se-me! (cony de pronoms febles...)

divendres, 7 de juliol del 2006

happy, afterall...


La vida és tant ràpida que no val la pena portar rellotge...
Deixeu-vos anar, tontaines!

dimarts, 4 de juliol del 2006

gracis, gracis

Dilectes tots:

Primer de tot, deixin-me dir-los que ja hem arribat (amb les piles hipercarregades), que ha estat un cap de setmana fantàstic amb moltíssim relax i molt bon menjar (personalment destacaria el jarret de vedella amb reducció de ratafia i melmelada de mango) i que des d'aquí la primera dama i jo mateix els donem altre cop mil gràcies.
I en un altre ordre de coses, es preguntaran vostès què coi he fet durant el meu retiru espiritual apart de disfrutar de les aigües termals andorranes... doncs bastants coses, la veritat. En destacaria especialment que el dia de Sant Pere vaig elaborar la meva primera ratafia, que ja he començat la meva gira secreta (però no ho diguin a ningú) i que la primera dama ja no té queixals del seny a la mandíbula inferior (i a més a més no li fa mal ni té paràlisi labial ni inflamació ni res de res; igual que jo, vaja...).