florint...

Fa dies que vam entrar a la primavera, però sembla que els aconteixements primaverals s'han conjuminat per precipitar-se tots junts en l'última setmana: després de ploure durant una setmana (almenys per aquí), aquest cap de setmana les temperatures han estat de récord!

Més que res, els explico tot això per justificar-los el meu mal d'esquena, de cames i de cul: hem dedicat el cap de setmana a netejar les males herbes que, com per art de màgia, van aparèixer aquests dies de pluja. Suposem que l'esperaven amb candeletes, perquè la crescuda ha estat miraculosa! Hem tret quatre bosses de deixalla plenes d'herba (uns vint quilos, senyors!), i així és com ho hem deixat, net com una patena:

La nota positiva de tot plegat ha estat l'alegria que ens ha donat el nostre petit llimoner, que després de dos mesos plantat, i quan ja ens pensàvem que ens havien enredat, ha començat a treure la seva primera llimona!

Molt i molt petita encara, és veritat, però és que al Setè Cel som feliços amb molt poc... I parlant de ser feliços, ara que ho tenim tot net volem arreglar per bé el pati, però estem dubtant sobre què posar-hi... si ens volen fer el favor d'ajudar-nos contestant l'enquesta d'aquí al costat, els ho agrairem (o no, pensin que no és vinculant, ni molt menys!).

Salut!

slumpejant...

Cataclung! Aquest vindria a ser més o menys el concepte que definiria l'estupefacció immediata que sento al conèixer segons quines notícies, com la que diu que el llibre més venut per Sant Jordi ha estat l'edició en castellà de la continuació de "L'ombra del vent". Quin país, Montilla, quin país...

(Noti's que, si bé el terme té referències òbvies al Doctor Slump i les seves famoses caigudes laterals, també amaga una subtil reivindicació de la catalanitat del seu creador).

sants i festes...

Dilectíssima parròquia, algú em podria explicar per quina raó demà, dia de Sant Jordi (recordem-ho: patró de Catalunya) no és festa nacional i en canvi el dia de Sant Esteve (un sant que ni ens va ni ens ve, que jo sàpiga) es fa festa?

Seria maco. La primavera ja és aquí, els arbres estan frondosos per les pluges dels últims dies, i podríem anar tranquil·lament a passejar, a mirar llibres, etc. Les temperatures han pujat, i ja s'ha d'anar amb les finestres dels cotxes obertes (encara no ha arribat el moment de l'aire acondicionat), i si aneu a treballar amb cotxe com jo, haureu notat que a cada semàfor heu de pujar-les perquè et venen a molestar uns adolescents galiferdeus que intenten vendre't roses (caríssimes a primera hora del matí; baratíssimes a partir de les 6 de la tarda) tractant-te de vostè.

No ho acabo d'entendre, seria un bon dia de festa. Potser és perquè sempre que és festa en aquest país la gent fot el camp, i això faria disminuir considerablement les vendes de llibres? Pot ser. No m'estranyaria gens, de fet; aquest és un país de can pixa que es guia per criteris d'aquests, i així ens va. Com diria Pujols "Visca Catalunya, morin els catalans!"...

per molts anys...

Avui fa un any que el meu nebot preferit va arribar a la meva vida...

distrets...

Ens passem els dies, les setmanes i els mesos distrets en tantes coses, assumptes econòmics, laborals o lectius, que no ens adonem de què el temps va passant i que nosaltres ja no tenim vint anys, i que ja tenim cotxe, casa, hipoteca, feina més o menys fixa, amics (també més o menys fixos), i que en general tenim la vida muntada a l'estil clàssic, allò que fa deu anys ens hauria semblat impossible, perquè simplement, deiem, "jo no sóc així"... sí, sí, tu també ho deies...

Qui ens ha vist (per exemple, arrencant senyals de tràfic) i qui ens veu (per exemple, rient amb la boca ben oberta els acudits del director intentant que no es noti que estàs exagerant); i en canvi, si he de ser sincer, ara seria incapaç de canviar ni un pèl de la meva existència (de les variables que controlo, s'entén). Si pogués seguir així durant el que em queda de vida, hi firmo ara mateix.

la solució...

En una conversa mantinguda avui al matí amb el pare de la criatura se m'ha confirmat oficialment que, com que la majoria votava perquè fos una nena (i això encara és, més o menys, una democràcia), el que han encarregat la Irene i en Jordi serà... una mesquineta!

Jordi, et quedes en minoria. Això ho has d'arreglar...

mesquinet/a (prorrogat)...

... que es veu que el matrimoni Ginesta-Castellar viuen en un núvol i ja no compten bé els dies. Total, que la ecografia és divendres i no avui...

En fi. Prorrogo les votacions.

Salut!